16.07.2016 - 22:00
Ignasi Fortuny Ribas (1950), advocat d’empreses a París, i Barcelona, ha escrit un llibre amb un títol poc cridaner: ‘De la Catalunya Nord a la Catalunya Sud. Història d’una família transfronterera‘ (Pagès Editors), però intens. Un llibre de memòries intens que explica el segle XX a través de les vivències del seu avi, el seu pare, i ell mateix. Tots tres membres d’una família de la burgesia catalana, alguns de l’alta burgesia catalana, que participen de la I Guerra Mundial, la II Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, i la Transició Espanyola en primera persona. Hi veiem negocis i guerra a parts iguals. Negocis amb Paul Ricard, l’inventor del Pastís, l’entrada de Seagrams i Chivas a l’estat, l’arribada de Freixenet als Estats Units, o la purga, compra i la venda de propietats a l’Espanya de Franco. En ple segle XX aquests són diners barrejats amb política, política de valors republicans: els veiem dirigint hospitals de guerra a Barcelona, l’exili republicà, la purga franquista, la col·laboració amb la resistència francesa, en la compra d’armes per a la Generalitat Republicana durant la guerra, o la militància al partit d’extrema esquerra PSAN durant la transició. El senyor Fortuny Ribas ha estructurat el seu llibre en tres apartats cronològics: la història del seu avi, la història del seu pare, i la seva. Tres històries escrites per un advocat que avui en dia viu a cavall de França i Catalunya.
L’avi, el doctor Francesc Ribas Soberano (1893-1965)
Nascut a Reus, els orígens del doctor Ribas Soberano són humils. El doctor és fill d’un boter de Reus, de qui als 14 anys en queda orfe. El nen i la mare es traslladen a la Barcelona. La mare, a fregar terres i el nen, es posa a estudiar medicina i a treballar alhora en una farmàcia de Rambla Catalunya. Dorm a la farmàcia on treballa. I coneix i es casa amb una rica clienta de la farmàcia, Maria Lluïsa Ribas, una de les hereves de l’empresa DAMM. Els diners, a casa, els gestionarà la dona. Però l’humil estudiant de medicina acaba la carrera, i el fill del boter es fa doctor, i comença a guanyar-se bé la vida. Obre consulta.
Un dels primers pacients del jove doctor és el senyor Planas. El ric senyor Planas. Tuberculós. Pacient i doctor s’entenen tant bé que tots dos acaben ideant, i construint, el Sanatori per a tuberculosos del Puig d’Olena. El sanatori on el poeta Màrius Torres crearà l’obra poètica i per on també hi passarà el president Lluís Companys. Quan el pacient morí, la filla del pacient i el doctor, continuaran dirigint el sanatori, la seva gran obra. Militant d’Esquerra Republicana, en la consulta de Barcelona, el doctor cobrava diferent si el pacient era ric, o pobre. I durant la guerra de l’any 1936-1939, treballa a l’Hospital Clínic, on veu passar milers de morts i ferits. Acabada la guerra, el doctor republicà s’ha d’exiliar. Però acaba tornant, d’amagat, a la Catalunya franquista per seguir el seu somni: el sanatori per a tuberculosos de Puig d’Olena. Però el règim desterra el doctor a Alacant. No el deixen exercir a Catalunya i la filla, Planas acaba cedint el sanatori a l’església, que no vol tenir un director republicà. El seu somni, esvaït. Des d’Alacant, el doctor veurà com el sanatori el porten uns altres, com s’acaba inventant la penicil·lina, que cura els tuberculosos i com el centre acaba tancant. I el pitjor de tot: veu com la seva filla Maria Lluïsa mor, precisament, de tuberculosi. Era al·lèrgica al tractament recentment inventat. I ni li servia la penicil·lina, ni tampoc el sanatori. Amb els anys el doctor acaba tornant a Barcelona. El meu avi matern va tenir tres grans obsessions, diu l’autor del llibre: que es curés la tuberculosi, veure implementar-se la seguretat social, i la llibertat del seu país. Ens falta la tercera.
El pare, Ignasi Fortuny Tarrés (1907-1991)
El pare és Ignasi Fortuny Tarrés, nascut a l’Alta Cerdanya, la que cau a l’altra banda del Pirineu. És un català de la Catalunya del Nord, i per això té la nacionalitat francesa. Emprenedor, de jove dirigeix l’empresa Fortuny SA, que té les caves Mont-Ferrant. Però també introduirà el Chivas i Seagrams a l’estat, farà créixer Freixent als Estats Units, o obrirà negocis a Madrid. És allà és on ell, molt enamorat de França, es fa separatista català. Concretament, l’any 1931, quan va viure en directe la proclamació de Francesc Macià de la República des de Madrid, i la reacció posterior dels homes de negocis i altres a Madrid, es va fer independentista de cop. Per altra banda, cinc anys més tard, durant la guerra de 1936-1939, veu com molts dels seus negocis queden col·lectivitzats pels obrers. I com perilla la seva vida. Un dels sindicats amenaça públicament de matar-lo. Intervé el ministre anarquista Garcia Oliver, i li salva la vida. Perquè Ignasi Fortuny Tarrés és l’home que el govern Tarradellas fa servir, pels seus dots comercials, per a comprar armes per a la Generalitat republicana. Acabada la guerra es queda a França i gràcies a parlar idiomes, treballa per a l’exèrcit francès primer, i la resistència, després. Ja n’havia fet de soldat durant la mili, que li va tocar durant els anys de la I Guerra Mundial. Acabada la guerra continua fent negocis a l’estat. S’alia, per exemple, amb Paul Ricard, l’inventor del mític Pastís francès, i l’introdueix a l’estat, i fa el mateix amb el whisky Chivas i la ginebra Seagrams. Republicà francès, entre la democràcia francesa i la dictadura espanyola, no hi veia color. I una anècdota final preciosa: el pare podia votar a les eleccions franceses, però el seu fill, que va heretar la doble nacionalitat espanyola i francesa, no va poder fer-ho fins als 21 anys. Doncs el pare va estar uns anys dient el fill que votaria en el seu nom. I el fill demanava el vot per partits d’esquerra francesos. I el pare, que era de dretes, complia. Això sí, li demanava que raonés el vot. A partir dels 21 anys, quan el fill ja va poder votar pel seu compte, el pare va tornar a votar dretes.
El fill, Ignasi Fortuny Ribas (1950)
El fill és l’autor del llibre, un advocat que s’ha acabat venent les accions de l’empresa Damm que va heretar, i que ha treballat en alguna ocasió per Seagrams als Estats Units, l’empresa on va treballar son pare, però que la seva passió ha estat el dret, i la història. Ignasi Fortuny Ribas ha intensificat el vincle amb la Catalunya Nord. Perquè nascut a Barcelona, ha estudiat a França, i viu a cavall dels dos països Políticament inquiet, a la Barcelona dels seixanta, i amb només 14 anys, va demanar classes de català al Liceu Francès on estudiava. I son pare, que havia fet d’espia, li demana que no entri en política (!) Evidentment, ho fa. Coneix Joan Colomines, del Front Nacional de Catalunya. I de mica en mica l’Espanya de Franco li cau de les mans. El 1970 se’n va a Perpinyà a estudiar dret, i s’involucra en la vida política, i d’ajuda als refugiats, de l’altra banda dels Pirineus. Recollien refugiats polítics, també abertzales. Ajudaven a creuar la frontera a anti-franqusites i funda Esquerra Catalana del Treball, milita al PSAN, i al PSAN-P. És deixeble de Carles Castellanos, Miquel Mayol i coneix Carod-Rovira. Es fa marxista no ortodox, crític amb la Unió Soviètica. Acaba dret a París, on coneix alguns dels 30.000 nord-catalans que hi viuen, l”any 1983 marxa a Estats Units, on treballa un temps per Seagrams i finalment torna Barcelona, on funda la revista KO amb Julià de Jòdar, l’associació Tramuntanta de nord-catalans i la Delegació de la Vila de Perpinyà.
Ara ha escrit aquest llibre en català, però n’està preparant la versió en francès, perquè la seva identitat és doble, com la del seu pare: ‘Aquí a França’, explica des del telèfon parisenc, poques hores abans de l’atemptat de Niça, ‘els valors republicans es noten. I el ciutadà no és anorreat com a Espanya’. Actualment l’autor és membre actiu de l’Assemblea Nacional Catalana. I explica perfectament perquè l’ha escrit, el llibre. L’ha escrit pensant amb ‘tots aquells que han donat llur vida per una causa, política o científica, i a tots aquells qui han estimat el seu país fins a sacrificar llur pròpia vida. En definitiva, a tota la gent important oblidada.’
