25.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 26.08.2016 - 00:43
‘La utilització per l’administració demandada de la llengua castellana, cooficial a la Comunitat Valenciana, no implica indefensió a la part recurrent’. Aquest és un extracte traduït al català de la sentència emesa pel tribunal contenciós administratiu número 1 d’Elx el 5 de juliol del 2016. El vocabulari judicial és enrevessat però l’explicació és la següent. La part recurrent és Lluís Olagüe, un notari valencià que el 2014 va ser sancionat a pagar 21.000 euros al Col·legi Notarial de València, l’administració demandada. Aquesta sentència diu que el castellà és cooficial al País Valencià i que, per tant, una administració com és el col·legi notarial no és obligat a fer ús del català. Aquest fet implica una vulneració de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que garanteix a tot ciutadà d’utilitzar el català i l’obligació de les administracions que aquests drets es compleixin.
Els fets van començar a final del 2013. Llavors, Olagüe ja feia molts anys que havia requerit multitud de vegades al Col·legi de Notaris de València que li enviessin la documentació en català. Sempre la mateixa resposta, silenci: ‘El seu problema és que diuen obstinadament no al català per la senzilla raó que ells tenen la concepció que el valencià ha de ser per a llauradors ignorants i ells, en canvi, són d’una altra naturalesa’, explica Olagüe, molest per com ha acabat tot. Però anem a pams.
Després de rebre negatives reiterades i malgrat que la LUEV l’empara, el setembre del 2013 Olagüe va rebre al seu despatx una notificació que l’informava d’una inspecció del Col·legi de Notaris de València. El text, com era d’esperar, era redactat en castellà i Olagüe va dir que no accediria a fer la inspecció si no rebia la demanda en català. Ell mateix li va dir a l’inspector que es va presentar el 2 d’octubre a la seva notaria.
Arran d’aquesta negativa rotunda, la Junta Directiva del Col·legi Notarial de València va nomenar dos notaris per inspeccionar el seu cas. El resultat, una doble falta greu per un mateix fet –cosa gens corrent– i sancionat amb 21.000 euros. Setmanes més tard, un nou inspector va accedir a adreçar-s’hi en català, i aquesta vegada la inspecció sí que es va fer. Però això no va servir per a substituir la sanció i el col·legi es va mantenir ferm a multar Olagüe.
Recursos sense èxit
El primer recurs d’Olagüe va ser a la Direcció General de Registres i Notariat. ‘Em van dir que la sanció era correcta i que jo si al·legava que la meua protesta era perquè s’adreçaren a mi en valencià, això no em deixava en situació d’indefensió processal’. Olagüe va decidir de recórrer contra la que seria la primera i última instància judicial, tot i que això encara no ho sabia.
A la sentència del tribunal contenciós administratiu la jutgessa Carmen Casado Guijarro va arribar el 17 de juliol i especificava que s’havia de donar la raó a Olagüe perquè el col·legi notarial hauria d’haver utilitzat el català en el procediment administratiu que va derivar en sanció. ‘No obstant això –diu la sentència–, en el cas que ens ocupa l’ús de la llengua castellana, cooficial a la Comunitat Valenciana, no determina la indefensió del recurrent’. I afegeix: ‘La part recurrent tenia ple coneixement i comprensió dels escrits en castellà que li van ser enviats i aquest fet no va perjudicar de cap manera el seu dret de defensa’. Com a resultat, doncs, el recurs d’Olagüe va ser desestimat i va ser condemnat a pagar els costs del judici: 500 euros.
Un carreró jurídic sense sortida
El curs judicial de la reclamació no tindrà més recorregut. Olagüe tenia previst de recórrer contra la sanció de 21.000 euros emparant-se en la constitució espanyola, que defensa l’oficialitat del català al País Valencià a l’article 3. Però resulta que el TC només empara els drets constitucionals de l’article catorze al vint-i-nou, de manera que l’ús de la llengua catalana queda totalment desprotegit. ‘Estem en una total indefensió. Si una administració no vol adreçar-se en català, doncs no ho fa i s’ha acabat’, explica Olagüe. L’opció de portar el cas al Tribunal Suprem també és blocada amb pany i forrellat perquè aquest òrgan tan sols estudia recursos que superen les sancions de 30.000 euros.
