27.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 27.08.2017 - 23:58
L’estat espanyol ha detingut, aquest agost, dos opositors d’Erdogan per extradir-los a Turquia, tot i haver estat denunciats amb proves sense fonament i també malgrat l’oposició de diversos estats i la societat civil. Les bones relacions i la col·laboració del govern Rajoy amb el règim turc, com més va més autoritari, contrasta amb les relacions de Turquia amb els altres estats europeus.
Dos ciutadans comunitaris detinguts a l’estat espanyol
Dos dies després de l’atemptat de Barcelona, el 19 d’agost, va ser detingut a Granada l’escriptor Dogan Akhanli, de nacionalitat alemanya però d’origen turc. La Interpol n’havia emès una ordre internacional d’arrest arran de la petició de les autoritats turques.
L’escriptor, resident a Colònia des de 1992, és crític amb Erdogan i ha apel·lat a la democratització de Turquia, a més d’haver defensat la memòria del genocidi armeni per part de l’imperi Otomà, principalment amb la trilogia Kayıp Denizler (Els mars que han desaparegut). El genocidi armeni és un tabú, a Turquia. L’endemà de la detenció va ser posat en llibertat condicional tot esperant de resoldre’s l’extradició, ordenada arran de l’acusació sense fonament de la qual va ser absolt el 2011 i que ha estat oberta posteriorment.
Dues setmanes abans, el 3 d’agost, havia estat detingut a l’aeroport de Barcelona Hamza Yalçin, periodista amb nacionalitat sueca des del 2006. És acusat d’haver insultat el president Erdogan i de tenir vincles terroristes, fet que nega categòricament. El periodista va escriure un article en què retreia a Erdogan de dur el país cap a una dictadura i d’haver-se inventat el cop d’estat.
Actualment és a la presó de Can Brians I, pendent que Turquia en sol·liciti formalment l’extradició. Si no ho fa en un termini de quaranta dies, que acaba l’11 de setembre, el periodista serà posat en llibertat. Yalçin no ha estat a Turquia des del 1998 i aquesta detenció és relacionada amb la campanya que Erdogan va començar el 2014 contra periodistes i mitjans de comunicació.
Si rep la reclamació del govern turc, el govern espanyol té un termini de quinze dies per a decidir si continua el procés d’extradició o no. Si el continua i el reclamat no hi està d’acord, s’obre un procediment que acaba amb un judici d’extradició. A petició del fiscal, el jutge el va enviar a la presó perquè va considerar que no tenia arrelament. Ho va fer el magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno-Chamarro. Aquest jutge, ex-policia franquista, és conegut per haver investigat per sedició i rebel·lió l’ANC i l’AMI i per sedició el regidor de la CUP Joan Coma, i també per haver perseguit un grup de titellaires andalusos.
L’estat espanyol, amb Turquia i contra Europa
La detenció del ciutadà alemany Dogan Akhanli ha desfermat tot de critiques des d’Alemanya. El setmanari Der Spiegel ho considerava un moviment turc i va publicar una notícia titulada ‘El llarg braç d’Erdogan’. L’oposició a l’extradició ha unit tots els partits alemanys, fins i tot la cancellera, Angela Merkel, i el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, i ha fet que hi intercedeixi el ministre d’Afers Estrangers, que ha demanat que no es faci cap pas sense l’opinió germànica.
Així mateix, el canceller austríac, Christian Kern, ha anunciat que demanaria a Rajoy que rebutgés l’extradició a Turquia dels dos escriptors d’origen turc detinguts, perquè dubta que els respectin les garanties jurídiques.
Hamza Yalçin ha rebut el suport de partits catalans, el Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el Síndic de Greuges i tot d’associacions que han condemnat la detenció. El col·lectiu Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista dels Països Catalans, s’ha fet càrrec de la defensa legal del periodista.
La detenció dels dos opositors no és pas cap cas aïllat en la col·laboració turco-espanyola. Tots dos estats tenen un acord bilateral en matèria penal. El 2013 va ser detingut a Còrdova Bahar Kymyongur, activista turco-belga reclamat pel règim d’Erdogan, que acusava de pertànyer a una ‘organització terrorista’, per bé que hom creu que va ser detingut per unes protestes al Parlament Europeu contra el ministre d’Afers Estrangers turc l’any 2000. L’estat espanyol també va detenir l’any passat nou membres d’una xarxa de suport a la guerrilla kurda.
La situació contrasta amb la posició alemanya, que no ha donat resposta als 4.500 dossiers d’extradició enviats pel govern turc a Berlín. Les relacions entre tots dos governs són especialment dolentes. Per una altra banda, el govern francès fins i tot ha tipificat de delicte la negació del genocidi armeni.
Les males relacions dels estats europeus amb Turquia es van evidenciar a l’abril, quan els Països Baixos van denegar l’entrada tant del ministre d’Afers Estrangers turc com de la ministra de Família, cosa que va fer que Ankara ‘convidés’ l’ambaixador neerlandès a no tornar-hi ‘durant una temporada’ i que Erdogan qualifiqués els Països Baixos de ‘nazi i feixista’. Merkel va actuar de manera similar perquè considerava inadequat ‘d’exportar una campanya electoral’, fet que Erdogan va qualificar de ‘practiques nazis de Berlín’. També Àustria i Suïssa van impedir visites similars.
El Parlament Europeu va votar al juliol de suspendre les negociacions d’adhesió de Turquia de manera immediata. Fins i tot l’OTAN ha advertit el govern turc que ha de respectar l’estat de dret, arran de la suspensió de 9.103 agents de policia després del referèndum de l’abril, una votació plena de sospites, que encara va acabar donant més poder a Erdogan.
El suport de Rajoy a Erdogan
L’actitud del govern espanyol és totalment diferent: és uns dels principals estats que donen suport a l’adhesió de Turquia a la Unió Europea. El febrer del 2014, quan Erdogan ja era acusat de corrupció i autoritarisme, Rajoy va visitar l’estat turc i va fer de teloner d’Erdogan en un míting de la campanya de les eleccions locals, davant cinc mil persones, coincidint amb la inauguració d’una línia de metro, feta per una empresa catalana. Després de l’intent de cop d’estat, el govern espanyol també va mostrar suport ampli a Turquia. Va defensar ‘l’ordre constitucional’ i, a més a més, va expressar que comptava amb Turquia com un ‘país amic i aliat’.
Els drets humans, en perill
Arran de les dues detencions, la revista Vocal Europe acusa les autoritats espanyoles, particularment la policia, de no ser conscients de la manca d’estat de dret a Turquia: ‘Són més aviat ignorants, distants i rígids en relació amb els casos anteriors. Tendeixen a creure les autoritats turques, fins i tot quan menteixen tan sovint, sense cap noció de justícia ni cap prova.’
El Defensor del Poble espanyol ha recordat que el Conveni Europeu dels Drets Humans va ser suspès fa més d’un any a Turquia. Tot i això, des del 2009, Espanya i Turquia tenen un tractat bilateral en matèria penal. Tal com recull la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació, des del cop frustrat del 2016 a Turquia, s’hi han tancat 177 mitjans de comunicació, hi han estat acomiadats 10.000 periodistes i treballadors dels mitjans, a 778 periodistes més els han retirat el carnet de premsa i 231 hi han estat detinguts, dels quals, 159 continuen empresonats.
Turquia és l’estat amb més periodistes a la presó i Espanya col·labora en aquesta persecució. La majoria són perseguits per opinions o per haver criticat el govern, però sempre són acusats de donar suport a un grup ‘terrorista’, o pertànyer-hi, o insultar el president.
La persecució de l’opinió no s’atura en els mitjans o els periodistes, sinó que, des del cop d’estat fracassat, 1.845 ciutadans han estat processats, acusats d’insultar el president, principalment a les xarxes, i divuit continuen a la presó. Aquests últims sis mesos, han detingut formalment 1.656 persones per publicacions a les xarxes, i des del març, més de 100.000 webs han estat blocades. A Turquia, fins i tot s’hi ha tancat la Wikipedia.
La purga s’ha estès a tot l’estat. En el sector públic, han estat acomiadats 140.000 funcionaris turcs, dels quals 40.000 eren professors, acusats principalment de ser seguidors de Fethullah Gülen, que assenyalen com a instigador del cop d’estat. El govern encara manté detinguts 40.000 treballadors públics, dels quals 10.000 són policies, 7.000 soldats i 168 generals, i 2.000 són jutges i fiscals. Aquesta purga permet a Erdogan de modelar l’estat a plaer, expulsant-ne els treballadors públics menys afins a les seves polítiques.
El tomb d’Erdogan també ha implicat un canvi de discurs: d’un nacionalisme republicà laic, assentat per Kemal Atatürk, a un nacionalisme turc, otomà i islamista, en què no hi ha espai per a les minories. Després del cop d’estat, l’únic partit exclòs de les reunions per a respondre als fets va ser el tercer partit en escons, el progressista i pro-kurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP), tot i haver signat la declaració de condemna del cop aquella mateixa nit.
Segons que explica el diputat armeni de l’HDP Garo Paylan a VilaWeb, a començament d’any havien estat detinguts deu mil membres del partit, dels quals cinc mil continuaven empresonats, inclosos tretze diputats i prop d’un centenar de batlles. Però, tot i aquesta repressió, continuen endavant.
El parlament turc ha aprovat aquest estiu la prohibició de l’ús dels termes ‘genocidi armeni’, ‘Kurdistan’ i ‘terres kurdes’, i també de dur pancartes a l’Assemblea Nacional.
Llaços amb Estat Islàmic
El govern turc havia estat acusat molt sovint de col·laborar amb Estat Islàmic en canvi de beneficis i mentre Estat islàmic s’enfrontava amb els kurds. Però aquests darrers temps la posició ha anat canviant.
Erdogan s’havia negat reiteradament a participar en la coalició contra Estat Islàmic, ja que era qui evitava l’expansió dels kurds –que havien declarat una regió autònoma– i contenia la influència xiïta.
Els atacs turcs a les forces kurdes, que s’oposaven a Estat Islàmic, eren constants, i també la permissivitat en la venda d’armes i en el pas per la frontera de camions carregats de petroli, que servien per a finançar l’organització gihadista. El govern rus, fins i tot, va acusar l’entorn d’Erdogan de lucrar-se en la compra d’aquest petroli de contraban. Alguns mitjans també van denunciar el lliurament d’armament i explosius mentre encara es mantenia oberta la frontera.
Cedint a les pressions dels Estats Units, Turquia va tancar els punts fronterers i va permetre als Estats Units l’ús de les bases conjuntes en territori turc per a bombardar Estat Islàmic, fet que va portar a un tomb en l’actitud dels gihadistes envers Turquia. El 28 de juny de 2016, hi va haver el primer atemptat suïcida contra la població turca (no kurda) a l’aeroport d’Istambul, que va causar 45 morts i 239 ferits. Va ser a partir d’aquell moment que Turquia va començar a actuar, conjuntament amb Rússia, contra Estat Islàmic. El 24 d’agost de 2016, va començar l’operació ‘escut de l’Eufrates’, juntament amb l’Exèrcit Lliure Sirià, la primera intervenció militar directa turca en territori de Síria. Així i tot, gran part de l’atac ha anat focalitzat als kurds, que han vist com les seves posicions eren atacades amb més duresa que no pas el territori controlat per Estat Islàmic.
Turquia ha estat utilitzat com a contenció de refugiats i Europa s’ha aclucat d’ulls en les constants violacions dels drets humans i les irregularitats electorals, mentre Erdogan va fent créixer el seu autoritarisme i la repressió contra l’oposició. Però la seguretat dels crítics i asilats en les democràcies europees era un límit. Sembla que l’estat espanyol, fem aliat de Turquia, l’ha traspassat.
