L’estat espanyol acaba pagant un rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid

Finalment l’estat espanyol es farà càrrec de les autopistes de peatge de Madrid que han fet fallida. I ho farà perquè no ha estat capaç d’arribar a cap acord amb els bancs creditors per a evitar-ne la liquidació i el tancament. Ho ha confirmat el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, que ha dit que negociaven amb els bancs la manera de fer el rescat.

Ara per ara, no se sap amb precisió quant costarà aquesta operació, però segons que indica el diari El País la patronal de les constructores, Seopan, va quantificar el deute en 5.500 milions l’any passat. Un problema afegit és que algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes deficitàries, sobretot les estrangeres, s’han desfet dels passius venent el deute amb un descompte alt, fins del 70%, a fons d’inversió especulatius, els anomenats ‘fons voltor’.

Aquestes vies són les autopistes radials de Madrid, la 2, la 3, la 4 i la 5, construïdes per un consorci amb participació d’Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, anomenat Accesos de Madrid; la M-12, que és l’Eix Aeroport de Barajas; l’AP-41 entre Madrid i Toledo; i l’AP-36. També hauran de ser rescatades l’autopista de circumval·lació d’Alacant i la Cartagena-Vera.

El govern espanyol es defensa dient que a la llarga aquestes autopistes no seran deficitàries i que fins i tot podran tenir superàvit si hi ha el trànsit que no hi ha hagut fins ara. Segons el ministre, el principal objectiu és que les autopistes ‘continuïn operatives i els ciutadans les puguin continuar utilitzant’.

El pla de Foment, quan Ana Pastor dirigia el ministeri, era que hi hagués una quitança sobre els crèdits del 50% i el pagament de la resta en terminis de trenta anys. Però els creditors no ho van acceptar. Les concessionàries de les autopistes ja van aprovisionar les pèrdues pels recursos propis invertits, finançats amb crèdits d’una vintena de bancs, que són els que ara tenen aquest passiu.