10.02.2017 - 22:00
El Palau Sant Jordi de Barcelona acull aquesta nit un macroconcert, organitzat per la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’, que no només vol denunciar la situació en què es troben milers de refugiats sinó també fer pressió per accelerar-ne l’acollida a casa nostra. Altres ciutats del país han organitzat diverses activitats aquestes últimes setmanes amb el mateix objectiu, i la setmana vinent es farà, també a Barcelona, una manifestació que es preveu multitudinària.
La mediatització de la campanya ha coincidit amb unes dades vergonyoses de la Unió Europea que deixen clar que els estats membres només han reubicat una minsa part dels refugiats que ja s’estaven a Grècia i a Itàlia i que s’havien compromès a recol·locar.
A dia d’avui, els estats de la Unió Europea han acollit només 11.960 refugiats procedents d’Itàlia i Grècia dels 160.000 a què s’havien compromès. Una xifra totalment insuficient si es té en compte que durant el 2016 van arribar 181.436 persones únicament a Itàlia. L’estat espanyol és el sisè estat de la Unió Europea que ha acollit més refugiats arribats a Grècia i Itàlia: 744. És una xifra molt inferior al seu pes dins la Unió, perquè representa l’11% de la població de la UE (descomptant Grècia i Itàlia) però només n’ha acollit el 6% del total. A més, s’havia compromès a acollir-ne 15.000 en un període de dos anys.
Els Països Baixos, Portugal i Finlàndia, amb una població molt inferior a l’espanyola, n’han acollit més que l’estat espanyol. D’una altra banda, el Regne Unit, Hongria i Polònia encara no han reubicat ni un sol refugiat. Tanmateix, la tendència a la UE ha estat a l’alça en els darrers mesos, i durant el desembre se’n van reubicar gairebé 2.000.
Pel que fa als refugiats que es troben fora de les fronteres de la Unió Europea, els estats es van comprometre a acollir-ne 22.000 fins al setembre de 2017, i de moment n’han acollit 13.968. La xifra inclou 3.098 persones de l’acord amb el govern turc, pel qual per cada expulsat de Grècia cap als camps turcs, Europa n’acull un procedent de Turquia. D’aquests, l’estat espanyol n’ha acollit 289.
Per què gairebé no s’acull?
Les competències per a acollir són exclusives del govern espanyol i depenen només de la voluntat política. Més que no pas facilitar l’arribada de refugiats, l’estat espanyol l’ha obstaculitzada.
Un exemple és el sabotatge del pacte entre Barcelona i Atenes del 16 de març de 2016 per a acollir 100 refugiats, que havia de servir com a pla pilot. L’operació no va ser autoritzada pel govern espanyol. En la mateixa línia, la Generalitat Valenciana va oferir de portar 1.100 refugiats en un vaixell, en col·laboració amb Baleària. La proposta també va ser rebutjada. Per la seva banda, Generalitat i Parlament de Catalunya van aprovar d’acollir 4.500 refugiats, instant el govern espanyol a fer les gestions necessàries al respecte, però la resposta ha tornat a ser negativa.
La poca disposició dels estats ha fet algunes ciutats s’hagin organitzat en diverses iniciatives, com ara Solidarity Cities, tot i que l’estat té la competència exclusiva sobre dret d’asil. En aquest sentit, Barcelona ha posat en marxa el programa Nausica, que pretén acollir cent refugiats que han quedat exclosos del pla estatal. Per la seva banda, el govern català està preparat per a acollir 1.200 persones amb caràcter d’urgència. L’any 2016 es va passar de 28 refugiats a 450. Només falta la voluntat de l’estat.
Les xifres i les propostes d’acollida ara mateix són simbòliques. Tal com recorda Aleix Sarri, la ciutat de Bremen, tres vegades més petita que Barcelona, han rebut 10.000 refugiats. I Baviera, 4.500 cada dos dies. Un 37% dels arribats a Grècia eren nens, i un 21%, dones.
La situació ha fet que la societat mobilitzés. La campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ ja ha recollit més de 50.000 signatures i ha organitzat diversos actes, com el mosaic al Camp Nou coincidint amb el partit de Copa els més destacats un mosaic en el Camp Nou coincidint amb la Copa, el macroconcert d’aquesta nit, o la manifestació de dissabte vinent, que sortirà de la plaça d’Urquinaona a les quatre de la tarda.
També cal destacar que més de mil persones s’han inscrit per ser mentors voluntaris del Programa Català de Refugi i ajudar a la inserció de refugiats. Això significa que actualment hi ha el doble de voluntaris que de refugiats.
Europa a la cruïlla
No sembla pas que la situació hagi de millorar en els mesos vinents. Enguany hi ha eleccions als principals estats de la Unió Europea, on creixen els partit xenòfobs i d’extrema dreta, encara més després del Brexit i de la victòria de Donald Trump als Estats Units.
El 15 de març hi haurà eleccions als Països Baixos, on el xenòfob Partit per la Llibertat de Geert Wilders pot ser primera força electoral. El 23 d’abril hi haurà la primera volta de les presidencials franceses, on Marine Le Pen pot ser la candidata més votada, mentre que a les eleccions alemanyes de setembre Alternativa per Alemanya es pot convertir en tercera força. Més enllà, el Regne Unit començarà un Brexit centrat en el control de la immigració.
Els resultats electorals poden marcar el futur d’Europa. Una enquesta de la Chatham House, un dels think tank més reconeguts, assegurava que un 55% dels europeus estava a favor d’aturar la immigració musulmana. El grau d’acord a no permetre l’entrada era especialment alt a Polònia (71%) i Hongria (64%), estats que ja no participen en la reubicació dels refugiats. Però també era majoritari a Àustria (65%), Alemanya (53%) i Itàlia (51%). L’estat espanyol, on l’arribada de refugiats ha estat mínima, és on hi ha un rebuig menor (41%). Però si aquest rebuig es tradueix en un enrocament de les posicions, pot significar la fi de l’esperit mateix de la Unió Europea de defensar les llibertats i els drets humans.
Cal remarcar que actualment només un 7,6% de tots els refugiats del món es troben a la UE, i que el milió que hi ha arribat només representa el 0,2% de la població europea. Dels 65,3 milions de refugiats i desplaçats del món, el 87% es troben en països en desenvolupament, i la xifra ha anat creixent, atès que fa deu anys la proporció era de 70% – 30%. Els que reben més refugiats són estats en desenvolupament com ara Jordània, Pakistan, Iran, Etiòpia, Kenya, Líban, Txad i Turquia.
