21.05.2017 - 10:52
|
Actualització: 21.05.2017 - 12:37
La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, va convidar divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a exposar el projecte de referèndum pactat a les corts espanyoles. La cosa certa, però, és que la demanda dels catalans de poder votar s’ha debatut ja al congrés espanyol en diverses ocasions en aquests últims cinc anys i el resultat ha estat el del refús reiterat a la consulta. Hi ha hagut diverses proposicions no de llei que no han prosperat i, en reiterades ocasions, les preguntes en sessió plenària per a poder fer el referèndum han rebut un no com a resposta. D’entre tots els casos, un dels més destacats va ser la negativa del congrés al traspàs a la Generalitat de la competència per a convocar la consulta del 9-N, que van defensar el 8 d’abril del 2014 Joan Herrera, Marta Rovira i Jordi Turull en representació del parlament.
El referèndum de Catalunya ha estat present a la corts espanyoles des del 2012. Precisament, el 24 de juliol d’aquell any van refusar una proposició de llei presentada per ERC, BNG, Amaiur, IU i ICV que demanava d’autoritzar la convocatòria de referèndums consultius, proposta que no va prosperar pels vots en contra de PP, UPyD, FAC i UPN. L’octubre del mateix any, ERC va presentar una proposició no de llei per a transferir a la Generalitat les facultats per a convocar consultes populars, proposició que també va caure.
Un any més tard, el 8 d’octubre del 2013, també va ser refusada una proposició no de llei presentada per ERC, Amaiur i BNG que defensava el dret dels pobles a l’autodeterminació i especificava els mecanismes per a dur a terme un referèndum. La proposta es va trobar amb els vots en contra de PP, PSOE i UPyD.
També el 2013, el debat sobre l’estat de la nació va ser escenari del diàleg sobre aquesta matèria, amb diverses propostes de resolució, tant de partits catalans com de la resta de l’estat. Així, no va prosperar una proposta de resolució d’ERC que demanava que les comunitats autònomes i els ens locals poguessin convocar referèndums sense autorització estatal prèvia, ni tampoc una de CiU que demanava de començar un diàleg amb el govern per a fer possible la consulta.
La mateixa sort va tenir una proposició d’Amaiur que demanava que l’estat respectés la convocatòria de consultes i referèndums per part dels parlaments. Tampoc no va prosperar la d’IU-ICV que instava el govern espanyol a negociar amb els partits catalans l’organització d’un referèndum que permetés de saber la voluntat de la ciutadania catalana sobre el seu futur polític.
Però un dels no més destacats del congrés al referèndum va tenir lloc el 8 d’abril del 2014, quan els diputats del Parlament de Catalunya Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (ICV-EUiA) i Marta Rovira (ERC) van defensar a les corts espanyoles la proposició del parlament per a traspassar a la Generalitat la competència per a convocar el 9-N. La petició va rebre 299 vots en contra: PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN. Hi van votar a favor CiU, Esquerra Plural, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís-Equo i Geroa Bai, mentre que Coalició Canària es va abstenir.
Més enllà d’aquestes proposicions, també han estat reiterades les preguntes orals o escrites que diputats catalans d’ERC i el PDECat, però també d’altres formacions com Amaiur, han fet a les sessions plenàries del congrés espanyol sobre la possibilitat de fer un referèndum. La resposta per part de l’executiu popular ha estat sempre no.
La qüestió catalana va marcar també les negociacions per a formar govern l’any passat, ja que tant el PDECat com ERC van fixar la consulta com a condició per a donar suport a un possible govern entre PSOE i Podemos, condició que tampoc no va ser acceptada.
