21.10.2015 - 02:00
L’estat espanyol cerca la manera de fer descarrilar el procés cap a la independència. Això no és cap novetat, però la majoria social certificada amb les eleccions el 27 de setembre ha fet créixer els temors del govern espanyol per la via unilateral del nou govern català. Ara més que mai, el govern espanyol ha brandat l’article 155 de la constitució espanyola, que preveu de suspendre una autonomia ‘si no compleix les obligacions que la constitució o altres lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument contra l’interès general d’Espanya’. El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, i la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría han afirmat fa poc que els articles de la constitució han de ser aplicats en cas que algú no la compleixi. Però aquesta via no és l’única que ha previst el govern espanyol per provar de frenar la secessió de Catalunya aquests mesos vinents.
El 155
Aquest article estableix que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la constitució o unes altres lleis li imposen, o actua de manera que atempta greument contra l’interès general d’Espanya, el govern espanyol, previ requeriment desatès al president de la comunitat, amb l’aprovació per majoria absoluta del senat, pot prendre les mesures necessàries per a obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions. En medis acadèmics, aquest article és conegut per ‘clàusula Companys’, és a dir, que té l’objectiu d’evitar actes de desobediència com els Fets del Sis d’Octubre del 1934, durant la Segona República.
Tanmateix, els supòsits que poden donar lloc a l’aplicació d’aquest article 155 són molt indeterminats i resulta molt difícil de precisar per endavant quines actuacions concretes resten fora del seu abast. Aquesta aplicació tan sols podria ser utilitzada com a darrer recurs perquè afectaria el dret d’autonomia política d’una comunitat, reconegut a l’article 2 de la constitució.
En contra d’allò que ha defensat el govern espanyol, els juristes consideren que l’aplicació del 155 seria impossible en període electoral amb les corts espanyoles dissoltes perquè la intervenció del senat és imprescindible. Si bé el ministre Catalá va dir que es podria aplicar el 155 amb un govern en funcions, el consentiment del senat és condició ‘sine qua non’ per a autoritzar una suspensió d’autonomia. S’ha especulat sobre l’opció que el govern del PP s’afanyi a aplicar el 155 com un cop d’efecte abans de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Però dilluns vinent Rajoy ha de dissoldre les corts.
Suspensió de l’autonomia o dissolució de la comunitat autònoma?
La doctrina majoritària sobre l’article 155 sosté que no pot donar peu a la ‘suspensió’ de l’autonomia i, encara menys, a la dissolució de la comunitat autònoma. En canvi, es podria aplicar a través de la substitució dels òrgans polítics de la comunitat autònoma per òrgans estatals.
Amb tot, la indefinició del precepte constitucional no permet d’excloure que s’apliqués per suspendre l’autonomia o per dissoldre el parlament. A més, ni la constitució ni cap altra norma no preveuen els instruments a disposició de la comunitat autònoma afectada per a oposar-se a les mesures que li haguessin estat aplicades. Tan sols li quedaria l’opció de presentar un recurs d’inconstitucionalitat, interposar un conflicte de competència o invocar el tractat de la UE.
Article 7 del tractat de la UE
En el debat desfermat a Espanya sobre l’aplicació extraordinària de l’article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l’estat espanyol. La UE pot invocar l’article 7 del tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l’aplicació de l’article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus. L’article 7 del tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d’un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. L’any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l’article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.
La llei de seguretat
La segona opció que ha previst el govern espanyol és l’aplicació de la llei de seguretat espanyola. Aprovada pel congrés espanyol a final de setembre, és una norma que permet a l’estat d’ordenar la mobilització dels mitjans materials i humans de les comunitats autònomes, inclosos els mossos d’esquadra i les policies locals, per ‘garantir la defensa d’Espanya’. La llei, aprovada pel PP, PSOE i UPyD, resta pendent d’un recurs al Tribunal Constitucional anunciat pel govern català per invasió competencial. Com si no n’hi hagués prou amb els preceptes de la constitució, la llei té per objectiu ‘garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals’, segons l’article tercer de la norma.
La llei obliga totes les institucions i autoritats de l’estat a ‘assegurar la disponibilitat dels serveis essencials’ per a les finalitats que determinin el govern espanyol i el Consell de Seguretat espanyol, l’òrgan de coordinació entre les administracions que s’ocupa dels casos en què risc la seguretat perilli. L’article 24 de la llei diu que el president del govern espanyol podrà declarar una situació de risc de seguretat, definir l’àmbit geogràfic, la duració i el nomenament d’una autoritat amb competències per a dirigir i coordinar les actuacions.
Aquesta via consisteix en una intervenció indirecta i temporal de l’autonomia i és més lleugera en els tràmits d’aplicació que no pas l’article 155 de la constitució. Amb un decret del president del govern espanyol n’hi ha prou per a declarar un risc de seguretat ‘nacional’ en un territori determinat.
La reforma del Tribunal Constitucional
La tercera via que ha posat en marxa el govern espanyol és la reforma del Tribunal Constitucional, que va entrar en vigor fa tot just quatre dies. Aquesta reforma habilita el TC per suspendre de les seves funcions els càrrecs públics que incompleixin les seves sentències. És una modificació que no s’havia proposat mai abans del procés cap a la independència de Catalunya i que el govern espanyol ha reconegut que s’ha fet expressament per al cas català i el president Artur Mas.
La reforma es va tramitar per la via d’urgència tant al congrés espanyol com al senat i ha estat aprovada pel PP amb tota l’oposició en contra. La reforma estableix un procediment que comença demanant a l’incomplidor d’una sentència que doni explicacions en un informe. Si continua incomplint les ordres del TC, és el mateix tribunal qui pot acordar la suspensió de funcions de les autoritats que no acatin les seves sentències. Fins ara, com s’ha vist en el cas del president Mas, la consellera Rigau i l’ex-vice-presidenta Ortega, l’estat ha hagut d’interposar una querella quan ha considerat que el govern català havia desobeït la suspensió de la consulta del 9-N.
Aquesta norma, molt criticada pels juristes de tot l’estat espanyol, pot servir d’amenaça, però en cap cas no serveix per a frenar el procés sobiranista perquè tan sols afectaria un o uns governants determinats. Si el TC inhabilités un president o un conseller, el parlament o el president en nomenaria un de nou a continuació.
Codi penal contra la DUI
La constitució d’un estat català independent constitueix una actuació contrària a l’ordenament vigent tipificada en el títol XXI del codi penal que regula els ‘delictes contra la constitució’. I, concretament, es preveu el delicte de rebel·lió atribuït, entre més, a aquells que s’alcessin violentament i públicament per declarar la independència d’una part del ‘territori nacional’ (article 472.5 del codi penal). Caldria veure quin sentit es dóna al terme ‘violentament’ en cas que la declaració unilateral de les institucions catalanes no anés acompanyada de cap mena de violència. Com que es fa servir la definició que doni el diccionari de la Reial Acadèmia espanyola, que interpreta el terme ‘violència’ amb un sentit amplíssim, previsiblement no hi hauria cap entrebanc a aplicar l’article 472.4 del codi penal als catalans.
El codi penal també inclou –article 544– el delicte de sedició per a aquells que, sense ser compresos en el delicte de rebel·lió anterior, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, l’exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials.
Aquestes són les quatre vies jurídiques que ha previst l’estat espanyol per mirar de frenar l’avenç unilateral de la independència als tribunals. Tanmateix, aquestes mesures poden aspirar a dificultar la política institucional catalana, però des d’un principi ha quedat clar que la batalla per la llibertat de Catalunya és un combat entre la legalitat espanyola i la legitimitat democràtica catalana. A més, les formacions independentistes catalanes ja expressen amb claredat que no es tracta tant de desobeir la llei i els tribunals espanyols com d’obeir una nova legalitat catalana.
