02.09.2015 - 06:00
Des de la proposta de divendres del regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, de convertir Barcelona en una ciutat refugi per a acollir una part de la multitudinària arribada de refugiats (principalment sirians) a Europa d’aquest estiu, tot d’iniciatives semblants han anat sorgint pel país. La proposta de Bosch, entomada ràpidament per Ada Colau, es va començar a concretar ahir amb una reunió de la batllessa barcelonina amb entitats humanitàries. D’aquesta primera presa de contacte, l’ajuntament s’ha compromès a impulsar un registre de famílies que ja s’han mostrat disposades a implicar-se en els processos d’acollida, a més de voler impulsar una xarxa de ciutats refugi. Més municipis catalans, com ara Berga i Sabadell, ja s’han posat a disposició de les entitats que treballen amb asilats i refugiats.
Per una altra banda, la Generalitat va anunciar ahir mateix que també volia col·laborar en l’acollida de refugiats sirians, però alhora va demanar a l’estat espanyol, que és qui té competències exclusives en matèria d’asil, que li proporcionés els recursos econòmics per a fer-ho. Això li traslladarà a la ministra d’Ocupació i Seguretat Social espanyola, Fátima Báñez, a la reunió amb els directors generals d’Immigració de les comunitats convocada per al 9 de setembre. La Generalitat, a més, reclama al govern del PP que fixi una posició concreta sobre aquesta qüestió. Mentrestant, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha encarregat als departaments que coordinessin una estratègia en col·laboració amb les entitats socials i municipalistes.
Després de la reunió del consell executiu, la portaveu Neus Munté va remarcar que quan s’aprovés el Pla de Protecció Internacional del gener, el govern es posaria a treballar en una estratègia catalana per a l’acollida de refugiats, en col·laboració amb els municipis i amb les entitats especialitzades en asil. La Generalitat vol saber les necessitats d’acollida per posar a disposició els equipaments que tingui a l’abast, però alhora reclamarà a l’estat espanyol no sols una ‘posició concreta en relació amb aquesta acollida’, sinó també ‘que destini els recursos econòmics necessaris perquè cada territori pugui acollir de la millor manera possible aquestes persones’.
Joan Ribó s’afegiria ‘sense pensar-s’hi’ a la proposta barcelonina
El batlle de València, Joan Ribó, va afirmar que la ciutat es podria integrar ‘sense pensar-s’hi’ a la proposta de xarxa de ciutat refugi impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. A Ribó li semblava ‘una proposta important en un moment en què Europa no es distingia precisament pel caràcter humanitari’. Abans d’afegir-s’hi, amb tot, va dir que volia saber què faria la Generalitat i el govern espanyol respecte de la possible acollida de refugiats que fugien de països en conflicte. ‘Hem de treballar articuladament per resoldre la situació, perquè saber què cal fer amb els refugiats és una tasca molt gran a la qual no poden encarar-se València i Barcelona totes soles’, ha argumentat.
Mocions municipals de Més per Mallorca per a l’admissió humanitària de refugiats
La formació Més per Mallorca també ha reaccionat a la crisi de refugiats i ha anunciat la voluntat d’oferir els municipis on governa. Demà mateix, el regidor Gabriel Frontera presentarà a Inca una moció per a l’acolliment temporal d’aquestes persones, segons les capacitats del municipi. També s’hi afegiran els ajuntaments de Calvià i d’Andratx, entre més.
La moció sol·licita al govern espanyol ‘un compromís ferm amb les persones refugiades’ i posa a disposició del govern de l’estat espanyol el municipi d’Inca per a l’acolliment temporal d’unes quantes persones.
