14.11.2016 - 22:00
La CUP ha decidit aquest cap de setmana de permetre la tramitació del pressupost i la llei de mesures fiscals i financeres al parlament. De moment, el govern n’ha de rebre els informes preceptius del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i de la Comissió Jurídica Assessora abans d’aprovar-los i portar-los a la cambra. Per tant, se salvarà el punt on van caure els comptes del 2016 el mes de juny i que els emmenà a la qüestió de confiança del president Puigdemont al setembre. La formació anticapitalista no assegura encara un vot a favor de l’aprovació del pressupost. De moment, Junts pel Sí, la CUP i el govern han acordat de crear noves figures fiscals, modificar impostos existents, augmentar la dotació pressupostària dels departaments de caràcter social i unes partides explícites per al referèndum i el procés constituent participatiu.
Més dotació als departaments socials i la hisenda pròpia
Un dels principis que han guiat la negociació del pressupost entre JxSí, la CUP i el govern ha estat l’ampliació de la dotació als departaments de caràcter més social. A Ensenyament, Salut i Treball, Afers Socials i Famílies és on el pressupost pujarà més. Concretament, l’augment conjunt d’aquestes tres conselleries serà d’uns 1.000 milions d’euros. El repartiment pot ser de gairebé 400 milions d’augment per a Ensenyament, més de 400 per a Salut i gairebé 200 per a Treball, Afers Socials i Famílies.
També apujarà la dotació per al desenvolupament de la hisenda pròpia, que haurà de fer el desplegament més fort de la fase pre-independència l’any vinent. A més, la proposta de pressupost del 2017 rebaixa la partida destinada a pagar deute, concretament d’uns 1.000 milions d’euros respecte del pressupost del 2015. Aquesta partida passarà aproximadament dels 7.000 milions destinats fa dos anys a 6.000 milions prevists per al 2017.
La partida del referèndum, determinant per a l’entesa
De moment, l’element que ha permès a la CUP de validar la tramitació del pressupost és que el govern destinarà una partida concreta i explícita a l’organització del referèndum i del procés constituent participatiu. Segons la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, ha estat ‘l’element desllorigador’ per a la decisió de facilitar la tramitació del pressupost i la llei d’acompanyament al parlament. Reguant diu que aquest element és una novetat respecte de la proposta del juny –quan la CUP va tombar la tramitació del pressupost del 2016– perquè aleshores el referèndum no formava part de l’agenda institucional del procés cap a la independència. Segons fonts del Departament d’Economia del govern, també hi pot haver diners que es podrien destinar al referèndum sense que això quedi definit explícitament, per a evitar la impugnació dels comptes per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Nous imposts
La llei d’acompanyament –oficialment ‘Llei de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres i del Sector Públic’– ha estat fins ara el centre de la negociació entre el govern i els grups parlamentaris que li donen estabilitat. Arran de la manca d’acord en la modificació dels trams més alts de l’IRPF, els grups i els negociadors del departament s’han centrat a cercar les modificacions dels imposts existents i la creació de noves figures fiscals que serveixin per a ampliar la partida d’ingressos per recaptació.
S’ha arribat a un consens per a establir una arquitectura fiscal que inclou ara un impost a les begudes ensucrades. S’elimina la deducció addicional del tram autonòmic d’1,5 punts de l’IRPF per la compra d’habitatges anteriors al 2011 a les rendes superiors de 30.000 euros. Es crea un impost ambiental per a substituir la taxa nuclear suspesa pel Constitucional. També es crea un impost per a gravar els actius no productius de les empreses, com ara habitatges particulars, embarcacions i aeronaus sense vincle amb l’activitat declarada. I es modifica el mínim exempt de l’impost dels habitatges buits, que resta pendent d’una sentència del TC.
Gravar les externalitats negatives per esquivar el TC
La majoria d’aquestes noves figures impositives tenen l’objectiu de gravar les externalitats negatives de les activitats empresarials. Un exemple d’aquesta voluntat és la modificació de l’impost sobre grans establiments comercials, que passarà de gravar l’excés de superfície a gravar el nombre de vehicles privats que hi acudeixen. El govern explica que la finalitat d’aquestes modificacions és d’esquivar les impugnacions sistemàtiques del govern espanyol actuant sobre un aspecte del qual es té la competència completa.
Amb totes aquestes i més mesures fiscals, el govern calcula que pot fer créixer la recaptació d’uns 180 milions d’euros anuals. Segons el secretari d’Hisenda del govern, Lluís Salvadó, les mesures proposades segueixen els criteris d’equitat, progressivitat, innovació i creativitat. ‘Havíem de trobar espais fiscals encara no ocupats per l’estat’, va dir la setmana passada.
El calendari: febrer o març del 2017
En el millor dels casos, el pressupost i la llei d’acompanyament s’aprovaran a mitjan febrer. El vist-i-plau de la CUP d’aquest cap de setmana serveix per a començar la tramitació, que té el calendari establert. Abans de l’aprovació a la reunió del govern, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i la Comissió Jurídica Assessora han d’emetre sengles informes preceptius. El govern preveu d’aprovar el projecte de pressupost i la llei de mesures fiscals i financeres a la reunió del 29 de novembre.
A continuació, el parlament farà el debat de totalitat (el que no va superar el pressupost del 2016 el mes de juny), probablement el 20 de desembre. Aleshores es faran els debats sectorials del pressupost durant la comissió la segona quinzena de gener. Finalment, el pressupost i la llei d’acompanyament seran votats al ple del parlament el 15 de febrer.
Amb tot, el calendari normal pot ser alterat si Ciutadans o el PP presenten un recurs al Consell de Garanties Estatutàries. L’òrgan jurídic de la Generalitat té un mes de coll per a redactar els dictàmens sobre els comptes. Per tant, el pressupost podria acabar aprovant-se al març, si el consell exhaureix tot el temps disponible.
Esmenes i debat parlamentari: el marge de variació
El pas pel parlament no és tan sols un tràmit. Els grups poden presentar esmenes parcials als comptes que siguin acceptades per la majoria parlamentària que dóna suport al govern. Una de les voluntats declarades pel govern és de sumar més suport als comptes, però hi ha poques opcions. Ciutadans, PP i PSC posen per condició per a negociar el pressupost l’aturada del procés independentista. Tan sols Catalunya Sí que es Pot es mostra oberta a cercar acords. Però hi ha poques possibilitats per les exigències del grup presidit per Lluís Rabell, segons fonts de la negociació.
La CUP ja ha anunciat que espera incloure-hi millores en la fase de debat parlamentari, tot i que ERC l’ha avisat que cal el seu vot afirmatiu a totes les votacions parcials i totals que es faran al parlament perquè procés i referèndum puguin anar endavant. ‘Hem salvat la primera votació de disset, però és imprescindible de dur endavant la resta. Podem parlar de cimeres però no hi haurà referèndum sense pressupost’, va avisar ahir el portaveu republicà Sergi Sabrià.
Pressió de les entitats i els sindicats
Més enllà del joc de partits, algunes entitats de la societat civil han començat a mobilitzar-se per exigir ‘un pressupost més social per a combatre la situació d’emergència social i pobresa’. Més de cinquanta entitats socials i sindicats de Catalunya han convocat una manifestació dissabte amb l’eslògan ‘Es pot fer ara’. Les organitzacions convocants asseguren que el govern té ‘recorregut’ per a augmentar els ingressos fiscals en el pressupost del 2017 si ho fa augmentant els tipus de l’IRPF a les rendes més altes, per la via de successions i de patrimoni.
