02.11.2016 - 21:30
|
Actualització: 09.11.2016 - 09:28
‘Amics, em sap greu, però tinc males notícies: Donald Trump guanyarà les eleccions.’ Aquesta frase tan contundent, l’ha dita el cineasta nord-americà Michael Moore, adreçant-se a tots els qui pensen que el poble americà no escollirà ‘un idiota’ per president. ‘Viviu en una bombolla’, els diu. I afegeix que en aquesta campanya molta gent es troba entre la incredulitat i la mofa respecte de Trump. I a l’altra banda hi veuen Hillary Clinton: ‘La primera dona que pot ser presidenta, algú que s’ha guanyat el respecte del món, que es preocupa pels nens i vol continuar el llegat d’Obama.’ I exclama, irònic: ‘Sí! Quatre anys més d’això!’
En un escrit a la seva web, fa una crida a admetre a la veritat. Refusa els arguments demogràfics (el 77% de l’electorat són dones, negres i menors de trenta-cinc anys, grups poc partidaris de Trump) i els raonaments que apel·len a la lògica (‘la gent no votarà un bufó!’). Tot això, segons Moore, serveix per a protegir la ciutadania de la realitat. ‘Amics, Trump no és cap accident: passa de debò.’
Segons Michael Moore, tot és fet perquè als votants més partidaris de Clinton els sigui més difícil d’exercir el dret de vot. ‘La gent ha de sortir de casa i, si viu en barris pobres, llatins o negres, no únicament han d’esperar més per votar, sinó que tot és pensat per evitar que votin.’ Per contra, els votants de Trump estan molt més mobilitzats i entusiasmats amb el seu candidat: ‘El dia de les eleccions seran a punt per a votar des de les cinc de la matinada.’
Les cinc raons de Michael Moore
El ‘Rust Belt Brexit’
Trump s’ha centrat en els estats del mitjà oest, l’anomenat ‘Rust Belt’. Són tradicionalment demòcrates, però ara el candidat republicà hi pot guanyar. És una àrea perjudicada per la crisi econòmica i la deslocalització empresarial, arran de les polítiques comercials liberalitzadores, a les quals Clinton ha donat suport. En aquests estats ‘malmesos, deprimits, enganyats per Reagan i abandonats pels demòcrates’, el discurs de proteccionisme econòmic de Trump hi té èxit. Moore relaciona la situació d’aquests estats amb l’Anglaterra rural que va votar a favor del Brexit al referèndum del juny.
Alhora, posa en dubte l’argument segons el qual Trump necessita Florida per a guanyar. Moore recorda que Mitt Romney va perdre per seixanta-quatre vots al col·legi electoral, els mateixos que sumen Michigan, Ohio, Pennsilvània i Wisconsin. Si Trump guanya en aquests quatre estats, a més dels tradicionals estats republicans que no votaran mai Clinton, pot guanyar la presidència.
La decisió final de l’home blanc emprenyat
‘Com pot ser que una dona tingui ja un peu al poder?’ Aquesta és, segons Moore, la mentalitat del ‘perillós mascle blanc’, que veu en Clinton la constatació d’un fet: que l’home blanc perd poder als Estats Units. Aquest ‘home blanc’ es troba amb l’obligació d’evitar que una dona com Clinton, ‘una feminazi’, arribi a la Casa Blanca.
El problema de Hillary
Clinton no és la candidata perfecta, sinó l’opció menys dolenta. Representa l’elit nord-americana i la vella política, i gairebé el 70% de l’electorat creu que és poc honesta. Capaç d’estar en contra del matrimoni homosexual i, anys després, oficiar un casament gai, no desperta gaire entusiasme entre els votants. ‘Els votants no es llevaran dimarts amb ganes d’anar a votar la candidata demòcrata’, diu Moore. En aquests comicis, qui té els votants més mobilitzats és Donald Trump.
Els votants de Sanders deprimits
La il·lusió que va despertar Sanders durant les primàries s’ha esvaït i el seu votant s’ha quedat sense candidat. La majoria no votarà per Trump, alguns es decantaran per candidats minoritaris i alguns altres es quedaran a casa. Si la candidata demòcrata en vol el suport haurà de fer algun gest cap als anomenats ‘millennials’, més enllà del tomb a l’esquerra que ha hagut de fer el seu partit per la pressió del senador de Vermont. A l’hora de triar el seu company a la vice-presidència, Clinton va perdre una bona oportunitat d’acostar-se al votant jove.
L’efecte Jesse Ventura
El descontentament de la població dels Estats Units portarà milions de nord-americans a votar per Trump, no perquè s’hi avinguin, sinó com un gest de rebuig i de ràbia envers un sistema que els ha abandonat. Votaran Trump per veure què passa, per fer valer el seu poder i per demostrar que poden decidir contra tots els pronòstics per un candidat com el milionari de Nova York. Com va passar quan la població de Minnesota va fer governador Jesse Ventura, un ex-lluitador de lluita lliure.
Ara per ara, els sondatges pronostiquen un empat tècnic entre Trump i Clinton. Ahir, una que va publicar del Washington Post i la cadena ABC News deixava el candidat republicà un punt per sobre de la demòcrata. El suport a Trump ha augmentat aquests darreres setmanes, però els sondatges dels principals mitjans nord-americans continuen considerant favorita Clinton.
