13.09.2016 - 22:00
Bentrobats. Quina suculenta temptació, per a un lletraferit, fer sang amb la relliscada del senyor Domingo i les atxes de l’altre dia! Com estar-se d’engegar quatre ironies sobre els pregoners del trilingüisme que no arriben ni a monolingües-i-mig? I, per acabar-ho d’adobar, l’endemà surt a dir-la encara més grossa un dels del bilingüismo-bien-entendido amb allò de ‘segar cabezas‘ que segons ell proposa la lletra de ‘Els segadors’. Espanya continua essent el país de l’esperpent, pels segles dels segles.
Si per un moment féssim abstracció del posat de cínics amb què en Rivera i els seus acòlits peroren sobre la qüestió (que és molt abstreure, ja ho sé), l’experiment que proposaven al pacte amb el PP podria valer la pena. Una altra cosa no, però de riure ens en fotríem un tip.
D’entrada, en aplicació d’aquest absurd del 33% rigorós, l’espectacle dels Arrimadas boys al parlament seria impagable: si la meitat del grup parlamentari de Ciudadanos ja té dificultats notables amb el català, imagineu-vos amb l’anglès. En quin ordre els alternarien, al faristol? El territorial: català, castellà i anglès? El constitucional: castellà-català-anglès? O el d’importància: ang…, ai, castellà-anglès-català? O ho farien com fins ara, és a dir, canviant a cazzo di cane, com diuen uns altres grans bilingüistes, els italians?
Pel que fa a la publicitat i la retolació de l’espai públic, entenc que s’aplicaria el model que segueixen al web, també de gran èxit als autobusos gallecs: faltes d’ortografia a dojo, per simbolitzar la fi de la molesta puresa idiomàtica i exaltar les virtuts de la barreja. No patiu, serà com si diguessin que esforçar-se a escriure correctament és un esforç inútil i antiquat, ara el que es porta és la gramàtica Vueling. La pega és que per aplicar ben equilibradament aquest model caldria inserir pífies també en els textos en castellà (‘No n’os confromémos’, per exemple), cosa per a la qual no els veig tan preparats. I alerta que no és fàcil, eh? Modestament, en una ocasió em va tocar traduir un llibre d’epístoles escrites per un mafiós analfabet i vaig descobrir aquesta màxima que a l’escola ens han amagat sempre: tan fàcil com és fer faltes quan no n’ets conscient i tan difícil quan ho vols fer expressament. Proveu-ho, ja ho veureu. En qualsevol cas, compto que per a aquest punt sempre podrien fitxar un estudiant de secundària dels de Whatsapp incrustat al cervell. I ja que parlem de cervells, estic segur que l’insigne Jordi Keinys, amb la immersió europea semiclandestina que tragina, es podria ocupar amb garanties de les errades de la versió anglesa.
La prova del nou, no cal dir-ho, serien els patis d’escola. Si gràcies a la diabòlica imposició de la immersió lingüística actualment la canalla han fet del castellà la llengua de l’esbarjo (els que teniu xiquets en edat escolar ho sabeu perfectament), què passaria a mesura que les mates i les socials els les impartissin en anglès? Els calcs d’estructures sintàctiques saxones penetrarien en la lengua común que ara es parla i sorgiria un spanglish del nord-est peninsular? O tal vegada la tercera llengua ajudaria a revifar, per contrast, el substrat català i al final, encomanats els infants de l’entusiasme triequilibrista (quadriequilibrista a l’Aran!), donarien llum a un gran poti-poti autòcton que seria far i exemple per a la resta de països del món? Estic per reservar un Alzina-Graells per pujar a Bossòst a gaudir de l’espectacle tan aviat com la mesura es posi en marxa.
Per això em sap tant de greu que al final l’acord s’hagi escolat per l’aigüera. Si els grups catalans a Madrid no hi posen remei, encara ens quedarem sense pacte de la dreta il·lustrada i haurem de renunciar a un experiment destinat a revolucionar la sociolingüística moderna. El que em reca més, ja us ho diré, és quedar-me sense sentir algun hit del nou cançoner de les escoles catalanes. Perquè si els apòstols del multilingüisme prenen atxes per destrals, la versió trilinguaire de ‘Les oques van descalces’ no tindria preu. Sobretot si el lletrista fos el senyor Domingo. Ni els de La Trinca ho superarien.
