05.04.2016 - 16:58
|
Actualització: 05.04.2016 - 16:59
El diari italià La Stampa ha publicat avui una entrevista al conseller d’Afers i Relacions Exteriors, Institucionals i Participació, Raül Romeva, per parlar del procés cap a la independència de Catalunya. Us oferim la traducció íntegra al català:
«’En termes polítics sóc un ministre’. No és fàcil donar una definició del càrrec de Raül Romeva, rostre nou i progressista de l’independentisme català. Ell, ex-diputat dels Verds, es defineix, més o menys obertament, ‘ministre d’exteriors’ del govern de Catalunya, però Madrid ha obligat a la Generalitat a canviar el nom del seu departament. Obstacle resolt, canviant de lloc la paraula ‘Exteriors’: ja no és més ‘afers exteriors’, sinó ‘afers i relacions institucionals i exteriors’. Una qüestió lexical, amb fortes implicacions polítiques.
—Vostè es considera un ministre, no obstant la sentència del tribunal constitucional?—En termes polítics sí. Jurídicament no hi ha cap problema, el nus de la qüestió és polític.
—Quin és el seu rol?
—Explico què està succeint a Catalunya.
—L’objectiu continua sent la independència, no obstant els números limitats?
—Segur. Ens trobem al mig d’una realitat, post-autonomia i pre-república. Estem creant les estructures d’estat, la política exterior és una d’aquestes.
—L’estat espanyol us ha dit clarament: la política exterior la fan els estats sobirans, no les comunitats autònomes.
—En efecte, no fem passaports i no signem tractats internacionals. Per ara.
—Per ara?
—Sí, perquè volem ser un estat independent i més aviat o tard ho serem, amb ministres òbviament.
—Més aviat o tard?
—Al més aviat possible. El nostre govern respon a una demanda social de Catalunya. Hem demanat poder votar desenes de vegades. El 80% dels catalans vol un referèndum. Però no ens el deixen fer. Que Europa sàpiga que el continuarem demanant, però no fins a l’infinit.
—Quan va a l’exterior, nota confusió a les cancelleries?
—Entenc els dubtes dels nostres interlocutors, però la qüestió de fons es comença a entendre.
—No compten amb suports internacionals a la independència.
—Tots, però, entenen que aquest és un moviment cívic, democràtic i pacífic. Entenen que el procés és irreversible. El precedent escocès ajuda.
—A moltes ciutats, entre elles Roma, heu obert oficines de representació. Ambaixades emmascarades?
—Les delegacions fan una feina normal de presentació i expliquen què està succeint a Catalunya, vist que Espanya es dedica a obstaculitzar tot allò que té a veure amb nosaltres.
—Un exemple?
—Després dels atemptats de Brussel·les, la nostra oficina s’ha ocupat dels catalans implicats. El consolat espanyol? Encara no hi ha arribat.
—Renzi ha estat aquí a causa de l’accident d’autobús, en el qual han mort noies italianes. Vostè l’ha rebut i a Madrid no ha agradat.
—Hem fet el que havíem de fer, punt. L’estat espanyol ha estat absent, no sé per què.
—Cameron i Merkel han dit clarament que Catalunya no entrarà directament a la Unió Europea.
—El govern espanyol no dóna la talla per afrontar la qüestió i s’amaga darrere els tribunals o els aliats. Però si a Escòcia hagués guanyat el sí, tots s’haurien posat a treballar pel seu reposicionament dins la UE.
—Renzi no s’ha pronunciat durant la campanya electoral catalana del passat setembre, li sembra un bon senyal?
—No vull fer interpretacions. Quan ens hem vist, hem parlat només de l’accident.»
