04.09.2017 - 18:54
|
Actualització: 05.09.2017 - 18:58
Després d’una setmana d’atacs contra els Mossos d’Esquadra i de qüestionament de la gestió que van fer dels atemptats, els diaris de Madrid, i algun de Barcelona, han enfocat la crítica contra l’independentisme al referèndum. Entrem en la setmana decisiva, previsiblement la de la convocatòria del referèndum. I l’artilleria es concentra, novament, contra l’1-O, mirant de presentar l’independentisme com un fenomen radical, extremista i antidemocràtic; és a dir, embrutar la imatge de moviment central i majoritari de l’independentisme precisament perquè deixi de ser-ho. Com si fessin una campanya pel no soterrada.
Vegem-ho en portades. Per exemple, la d’El País: ‘El separatisme sortirà al carrer si s’impedeix el referèndum’, amb el subtítol: ‘Puigdemont cedeix a les pressions dels radicals i aprovarà aquesta setmana la llei de la consulta il·legal.’
‘Radicals’ [es refereix a la CUP], ‘il·legal’, ‘el separatisme’… Encara que les manifestacions i mobilitzacions independentistes hagin estat multitudinàries, pacífiques i tranversals ideològicament. Es tracta de potenciar conceptes que s’allunyen d’això que segurament es tornarà a veure l’Onze de Setembre.
El diari El Mundo, en aquesta línia, presenta el president de l’ANC, Jordi Sánchez, com un ‘agitador’, en aquest perfil que li dediquen. Però aquest diari avui enfoca l’atac cap a un tema recurrent, que han recuperat des de l’endemà mateix de l’atemptat a la Rambla de Barcelona: la barreja d’independentisme i gihadisme. A la portada d’avui, el titular és: ‘Les mesquites es planten contra la pressió del procés i no posaran urnes.’
La notícia és signada per Esteban Urreiztieta, un dels periodistes implicats directament en les argúcies mediàtiques i policíaques de l’operació Catalunya per a desprestigiar polítics independentistes, i que s’ha negat a comparèixer a la comissió del Parlament de Catalunya. Segons Urreiztieta, la Comissió Islàmica espanyola diu que no vol que hi hagi actes de defensa de l’independentisme a les mesquites. Però va més enllà: fa una vinculació directa entre el radicalisme islàmic i el moviment independentista. N’hi ha prou amb el primer paràgraf per a veure com lliguen l’una cosa i l’altra: ‘La Comissió Islàmica espanyola ha ordenat d’avortar qualsevol acte independentista organitzat a les mesquites catalanes. La decisió l’ha presa després d’haver-se’n anul·lat un a Vilanova i la Geltrú [més avall en la notícia es veu que era un acte del mes de maig], en què es promovia la col·laboració musulmana per a “fundar un estat nou”. Precisament l’acte era previst en un dels centres en què va operar l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti, líder de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils, i que és considerat un dels principals focus de proselitisme islamista radical.’
El rastre de la tensió mediàtica per les conseqüències dels atemptats és encara visible en els diaris d’avui. A El Periódico, ja fa uns dies que ha desaparegut de portada la insistència a dir que la CIA van avisar els Mossos, brandant una nota de veracitat dubtosa. Però aquesta tensió es manté en les pàgines d’opinió. Un dels columnistes de referència del diari, el periodista Jordi Évole, escriu sobre les conseqüències polítiques del 17-A, però no ho fa pas de la polèmica pel suposat avís de la CIA. No s’hi refereix pas en l’article que titula ‘Difamin l’equidistant’, en què explica que un article seu anterior havia estat mal interpretat i alguns diaris digitals l’havien explicat malament. Lloa l’equidistància [s’entén que entre independentistes i unionistes] i deplora titulars esbiaixats d’alguns diaris sobre el seu article anterior, com ara ‘Évole compara l’ANC amb l’Espanya més rància’. I destaca un altre titular, agafat ‘d’un diari de la caverna espanyola’, que diu: ‘Évole anomena Espanya rància els que llueixen l’ensenya nacional.’
Qui sí que ha parlat de la polèmica sobre la CIA i els Mossos a El Periódico és el coordinador de la redacció d’aquest diari, Luis Mauri. Ell sí que fa una comparació sorprenent, quan diu, en aquest article, sobre les crítiques a la informació (qüestionada fins i tot per WikiLeaks) sobre la suposada alerta de la CIA: ‘Quan s’havia vist un atac igual a la llibertat d’informació des dels anys més negres de la transició o des dels tancaments d’Egin i Egunkaria? És necessari recordar quin és el règim polític on els directors dels mitjans privats són posats i trets per ordre governativa, i els diaris, emmordassats? És necessari recordar que aquest és l’ecosistema informatiu natural de les dictadures?’ És a dir, Mauri compara les crítiques rebudes per part del govern, d’entitats, de partits o dels altres diaris a la seva informació sobre la CIA amb el tancament de l’Engunkaria per part de la justícia espanyola, la detenció dels responsables del diari, amb tortures al director, Martxelo Otamendi, les denúncies del qual no va ser ateses per l’estat espanyol, condemnat per això pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
Després d’haver rebut atacs de tota mena, com els que hem esbossat en la primera part d’aquest article, com els que vam recollir des del primer moment de l’atemptat de la Rambla, l’independentisme és acusat de fer allò de què és víctima.
