L’Audiència espanyola conclou que Joan Coma no va cridar a la sedició

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno descarta que el regidor de la CUP de Vic Joan Coma cometés cap delicte de proposició a la sedició quan va cridar a la desobediència en un plenari municipal que debatia una moció de suport a la declaració del 9-N. En la interlocutòria, el magistrat entén que Coma mostra una ‘tenaç voluntat de desobediència a la legislació estatal amb la finalitat de crear un estat català independent a través d’un procediment no previst en la legislació vigent’.

No obstant això, recorda que l’acord municipal de Vic, del ple celebrat el 9 de desembre del 2015, s’adreçava a institucions oficials ‘i no consta’ que Coma incités els ciutadans a participar en un ‘alçament públic i tumultuari per impedir l’aplicació de les lleis o el compliment de les resolucions judicials’, en referència al Tribunal Constitucional.

Com que no hi veu el delicte de proposició de sedició, el jutge decideix d’inhibir-se en el jutjat d’instrucció de Vic per si el regidor hagués comès delictes de desobediència i prevaricació.

Joan Coma, que és a Londres, convidat per l’ANC, ha dit: ‘La resolució demostra que la desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola.’

El 24 d’octubre del 2016 Coma era citat a declarar davant el jutge per aquests fets i no hi va comparèixer. Els mossos el van detenir el 27 de desembre per dur-lo a declarar a l’Audiència espanyola.

Durant la seva declaració, tant el magistrat com el fiscal li van preguntar pel significat de l’expressió ‘per fer la truita s’han de trencar els ous’ que el regidor havia emprat durant el ple del 9 de desembre del 2015. En un interrogatori absurd, el fiscal Vicente González Mota va insistir mitja dotzena de vegades a dir a Coma si fer servir l’expressió ‘trencar els ous’ implicava fer una crida a ‘l’ús de la violència’ i de ‘la força’ perquè ‘els ous no es trenquen sols’.

La resolució judicial es refereix a la moció aprovada per l’Ajuntament de Vic. En aquest sentit, contextualitza que per tal de comprovar si l’aprovació d’aquesta moció constituïa una iniciativa aïllada o responia a una ‘estratègia planificada’ d’incompliment generalitzat de la legalitat, es va demanar a la Guàrdia Civil, a la policia espanyola i als Mossos d’Esquadra que informessin sobre els ajuntaments que havien aprovat mocions similars.