28.02.2017 - 22:00
|
Actualització: 28.02.2017 - 22:50
El judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol encara avui l’última jornada. Dos agents de la Guàrdia Civil passaran per la sala de vistes per a explicar l’informe pericial que van fer sobre els elements informàtics relacionats amb el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. A continuació, l’acusació i la defensa presentaran sengles informes de conclusions finals i Homs tindrà el dret de fer un al·legat final abans que el judici sigui vist per a sentència. Els set magistrats del Suprem que fan de tribunal hauran de decidir si Homs va cometre els delictes de desobediència i de prevaricació per no haver complert la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre d’aquell any. La fiscalia del Suprem demana una inhabilitació de nou anys a l’ex-conseller de Presidència i actual diputat del congrés espanyol pel PDECat.
Les dues primeres jornades del judici han servit per a escoltar les declaracions de l’acusat i dels testimonis cridats per l’acusació i la defensa. La fiscalia ha fet desfilar per l’audiència pública treballadors i directius de les empreses proveïdores de serveis per a la Generalitat relacionats amb el 9-N, a més d’alguns responsables polítics, com ara Felip Puig, aleshores conseller d’Empresa i Ocupació. En canvi, els testimonis cridats per la defensa han tingut un perfil més polític –amb Artur Mas com a màxim exponent– i tècnico-jurídic –com Carles Viver i Pi-Sunyer i Albert Lamarca.
L’estratègia de l’acusació
El fiscal ha volgut demostrar que la Generalitat no havia actuat per aturar la consulta després de la providència del TC que n’ordenava la suspensió. I, sobretot, ha mirat de demostrar que no tan sols no va fer res, sinó que encara va donar ordres i va enllestir tasques preparatives que encara no s’havien acabat. El fiscal Jaime Moreno Verdejo ha topat amb els testimonis, que més aviat l’han desmentit amb les seves declaracions. Segons els relats exposats en aquest judici, a partir del 4 de novembre no hi va haver més instruccions de part del govern d’Artur Mas ni tampoc del Departament de Presidència dirigit per Francesc Homs.
L’atenció del fiscal s’ha centrat en diversos aspectes: els programes i aplicacions informàtics que el govern va encarregar a l’empresa T-Systems per a poder fer el procés de votació i recompte de resultats, la carta de resposta als dubtes de T-Systems, la web informativa oficial, la conferència de premsa del vespre del 9-N, la campanya institucional sobre el procés participatiu i una carta enviada per Mas als ciutadans fent servir el banc de dades del padró. Amb els testimonis de la defensa, el fiscal Moreno Verdejo ha mirat de demostrar que l’acusat era conscient que la providència del TC obligava a suspendre totes les activitats relacionades amb la consulta.
L’estratègia de la defensa
Per una altra banda, la defensa ha fet servir els testimonis cridats per l’acusació per mirar d’anar demostrant que la Generalitat ja no va fer res més després del 4 de novembre. I, amb els seus testimonis, Eva Labarta –advocada d’Homs– ha defensat que el govern esperava una resposta del TC al recurs d’aclariment abans de prendre cap decisió, i que la resposta no va arribar. Evidentment, també ha mirat de reforçar aquesta idea segons la qual no es va donar cap instrucció nova després de l’ordre de suspensió i que el procés ja no es podia aturar perquè era a les mans dels més de quaranta mil voluntaris.
Un judici fred i àgil
El procediment del judici ha estat àgil. A diferència del judici que es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, més complex perquè tenia tres acusats (Mas, Ortega i Rigau) i més testimonis, el fiscal del Suprem té un estil més directe i pràctic que el fiscal Emilio Sánchez Ulled, que va exercir l’acusació aleshores. Al Suprem tot ha estat molt fred, com si es tractés d’un afer burocràtic. Una mena de tràmit. El to del president del tribunal ha estat cerimoniós i correcte. El fiscal no semblava tenir cap implicació personal en el cas. Com si es limités a fer la seva feina tècnicament. Tan sols va tenir un punt de conflicte amb Francesc Homs, però va acabar esquivant el cos a cos amb l’acusat.
La sessió d’avui tancarà aquesta segona part de l’atac de la justícia espanyola al procés democràtic impulsat per decidir el futur polític de Catalunya. El següent judici serà el de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i els membres d’ideologia sobiranista de la mesa. Resta per veure com justifiquen l’acusació i la defensa d’aquest judici a Homs les seves peticions de condemna i d’absolució. I tampoc no se sap quina mena d’al·legat final farà Francesc Homs, que en la seva declaració ja va reconèixer al fiscal que admetia tots els fets que li imputava ‘i més’. Homs considera que la sentència d’aquest judici d’estat marcarà el to de l’estratègia penal per als mesos vinents, a mesura que ens anem aproximant al referèndum anunciat pel president Puigdemont.
Ací podeu consultar totes les cròniques detallades del judici contra Homs:
Xoc dialèctic de Viver Pi-Sunyer i Lamarca amb el fiscal i el tribunal del Suprem (dimarts a la tarda)
Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)
El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)
El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)
Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)
Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)
Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)
