La vaga d’ensenyament porta tensió al debat del pressupost

El debat del pressupost del 2017 entre Junts pel Sí i la CUP tindrà una batalla principal en el capítol d’ensenyament, en què, ara com ara, les posicions són allunyades. La CUP va permetre la tramitació dels comptes el dia 20 de desembre, però ja ha dit que la segona ronda de negociació no serà còmoda per al govern, especialment al Departament d’Ensenyament de Meritxell Ruiz. Paral·lelament, els sindicats representats a la Taula Sectorial d’Ensenyament Públic (USTEC-STES, CCOO, UGT i ASPEPC-SPS) preparen un calendari de mobilitzacions per a forçar un tomb de les negociacions, que culminarà amb una vaga el dijous 9 de febrer, el mateix dia en què s’han de votar els comptes al ple de la cambra catalana.

‘És per a condicionar la votació. És un moment d’oportunitat política’, diu clarament Xavier Díez, portaveu d’USTEC-STES de Girona. Tanmateix, afegeix que la vaga no és inamovible: ‘El nostre objectiu és poder desconvocar la vaga, però per a fer-ho cal un mínim compromís de recuperació de les condicions laborals suprimides aquests últims anys.’

També parla de voluntat d’arribar un acord Laia Martí, responsable del sector d’Ensenyament de la UGT, sempre que el govern es comprometi a revertir l’escapçada dels drets dels professors d’aquests últims anys: ‘No demanem que l’any que ve tornem directament a les 18 hores lectives a secundària i 23 a la primària [una de les principals demandes]. Volem que almenys hi hagi un gest, un calendari, per a tornar a la situació d’abans.’

CGT, en solitari
Però aquesta no és pas l’única vaga que podria haver-hi. CGT anirà a la seva i en convocarà una el 18 de gener, just la setmana de debat d’esmenes parcials al pressupost, abans que la CUP determini la seva posició final a l’assemblea del 28 de gener. Consideren que el dia 9 de febrer és massa tard, perquè l’efecte sobre el pressupost seria nul. ‘Una de les demandes que vam detectar era no només de protestar, sinó també d’incidir en les decisions que s’han de prendre’, diu Pedro Mercadé, portaveu de la CGT. ‘Nosaltres vam proposar una acció durant la setmana de debat perquè durant la setmana de votació la decisió ja haurà estat acordada.’

La CGT no descarta de convocar noves accions el dia 9, amb la resta de sindicats. Segons Mercadé, els altres sindicats van arraconar el seu sindicat perquè no va voler renunciar a la vaga del 18 de gener. ‘No volem parlar de desmarcar-nos-en, sinó de la necessitat de convocar la vaga durant la presa de decisions. No ser al cartell conjunt del 9 de febrer és la conseqüència de no voler renunciar a convocar la vaga per incidir en el debat dels comptes.’

Per una altra banda, els sindicats representats a la Taula Sectorial d’Ensenyament Públic diuen que durant el mes de gener ja es faran mobilitzacions amb voluntat de fer pressió, però que una vaga el dia 18 tindrà poc efecte: ‘Unitàriament, tots els sindicats vàrem decidir que en tornant de vacances no era el moment idoni de fer una vaga. L’objectiu és fer pressió durant el període de tramitació i negociació del pressupost per demostrar que lluitem i fem la vaga si no hi ha esmenes’, diu Martí. Per ell, és la CGT que ha decidit de trencar la unitat.

La USTEC també opina que preparar una vaga el dia 18 és abocar-se al fracàs: ‘Una vaga, perquè surti mínimament bé, l’has de preparar bé. Has d’anar a parlar amb els centres, convèncer els pares, escalfar les assemblees, escriure uns quants articles…’, diu Díez. I afegeix: ‘La CGT ho fa per desmarcar-se de la resta de sindicats i marcar perfil propi. Però té una representativitat molt baixa en el professorat, quant a delegats, i apareix poc per les escoles perquè té pocs delegats. Si els surt malament, no hauran de rendir comptes gairebé a ningú.’

Vagues polítiques
Per algunes veus, aquestes dues vagues i les mobilitzacions que hi haurà el mes de gener per forçar una modificació dels comptes d’Ensenyament formen part d’una estratègia política instigada per sectors polítics de Catalunya Sí que es Pot i la CUP que volen fer fracassar el pressupost. Ho apuntava, per exemple, ahir el periodista Eduard Voltas a Twitter.

Tant UGT com USTEC diuen a VilaWeb que refusen aquesta teoria. Admeten que són vagues polítiques, però que això és una condició intrínseca: ‘No hi ha cap vaga que no sigui política. Totes ho són’, diu Díez, que no comparteix la informació que apunten al respecte diversos opinants: ‘Als sindicats hi ha gent de tots els colors polítics, això es veu, i potser hi ha temptacions. Però a la pràctica simplement hi ha les ganes, després de cinc anys de l’última gran vaga, d’intentar reactivar el professorat per recuperar allò que ens han robat.’

Per una altra banda, la UGT precisa que les mobilitzacions no s’han organitzat d’avui per demà, sinó que fa més de dos anys que demanen de fer una vaga sostinguda, parcial i indefinida com van fer el mes de maig, i que ara ha arribat el moment de fer pressió i aprofitar el moment polític per a reivindicar drets.

Mercadé, de la CGT, diu una cosa semblant: ‘Volem incidir en el pressupost, no tant en el sí o el no. Hi ha condicions econòmiques que permeten de respectar les reivindicacions sindicals. Hem fet un esforç perquè les nostres demandes siguin assumibles i sabem que els comptes de l’any vinent les poden encabir.’ I tanmateix afegeix: ‘Qualsevol vaga té un component polític i nosaltres no hem amagat mai que la conjuntura política ens obliga a actuar. Tenim reivindicacions molt clares i si abans del 18 hi ha un compromís formal i públic d’incloure-les-hi, desconvocarem la vaga.’ El sindicat es desmarca totalment de les interpretacions que s’han fet aquests dies: ‘És fora de lloc insinuar que volem provocar l’actuació dels mossos d’esquadra o fer crides a actes violents.’  Recorda, per als qui critiquen que no es convoquessin accions en governs anteriors, que la CGT ja va convocar una vaga de tres jornades en què la resta de sindicats no van participar.

Les demandes sindicals
Les principals reclamacions dels sindicats són una millora –o recuperació– dels drets laborals i requeririen un augment de 140 milions d’euros: reduir l’horari lectiu i tornar a les 18 hores a la secundària i 23 a la primària; rebaixar el nombre d’alumnes per grup i ampliar l’oferta d’ocupació. Calculen que per a emprendre aquestes mesures calen 6.000 docents més. ‘Amb les 3.000 places d’oposició que Puigdemont ha promès no n’hi ha prou, perquè en sis anys no se n’han convocat. No són places noves, sinó de reposició. Tenim una gran quantitat de professors substituts i interins.’ Aquestes reclamacions coincideixen amb les de la CUP, que també vol eliminar dels concerts les escoles que segreguen per sexe (30 milions d’euros).

Fonts d’Ensenyament s’han limitat a dir que els esforços s’han enfocat a donar resposta a qui més ho necessita. També han dit que, pel que fa a una demanda sindical, la que fa referència a les substitucions del professors des del primer dia de baixa, ja se solucionarà en els comptes de l’any 2017.

Interpel·lant la CUP i, de retruc, els sindicats, el vice-president del govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ja ha dit que les demandes no són factibles perquè la Generalitat menystindria la legislació estatal doblement: incompliria el dèficit imposat per l’estat espanyol, fixat en un 0,6%, i la legislació que prohibeix d’ampliar les plantilles i augmentar la despesa en personal. ‘Tot és fals. Si recaptes més impostos disposaràs de més diners. Tan senzill com això’, respon Díez, que creu que movent partides i cercant nous impostos es podrien cobrir les demandes. ‘És una qüestió de voluntat política.’