03.05.2024 - 21:30
El PSC, ERC i Junts miren de desfer-se de la teranyina dels pactes postelectorals. Salvador Illa fa marxa enrere i descarta ara d’intentar de pactar amb Carles Puigdemont, que prioritza de formar un govern de coalició amb Esquerra, i Pere Aragonès no vol entrar en cap hipòtesi en què ell no sigui el president. Davant l’evidència que la nit de les eleccions catalanes pot deixar uns equilibris complicats al parlament, els candidats mouen fitxa, sempre amb la precaució de no agafar-se els dits. Algunes situacions es van aclarint, tot i que l’experiència diu que no tots els candidats mantenen els compromisos després de les eleccions. I així, si ahir Illa creia que era una possibilitat mirar de tancar un acord amb Junts, avui el donava per impossible amb l’argument que els mateixos de Junts “s’autoexclouen” i perquè, finalment, ara creu que tenen “lògiques incompatibles”. Puigdemont va dir ahir que no pactaria pas amb Illa, i tant el PP com Ciutadans van retreure al candidat del PSC un hipotètic acostament a Junts per a provar de desgastar-lo. Vint-i-quatre hores després, Illa es tancava en banda: assenyalava que Puigdemont era el “bloqueig” i simbolitzava “una dècada perduda”, i que ell hi era “per avançar”, segons que deia en un acte de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.
Les interpel·lacions són a múltiples bandes. Ahir, Puigdemont va instar Aragonès a dir si faria un tripartit. I el candidat d’ERC i president de la Generalitat, preguntat sobre si descartava de fer president Illa, no va voler entrar en cap hipòtesi que no fos la de continuar a la presidència de la Generalitat. “L’únic escenari amb què treballem a ERC és el de la meva investidura com a president de la Generalitat de nou”, va dir. “Quan Carles Puigdemont parla d’una possible investidura del candidat del PSC demostra poca ambició, perquè jo em presento en aquestes eleccions per guanyar”, li responia. Aragonès va insistir que ell, com a president, posaria com a condicions establir les bases per a un referèndum acordat, un finançament singular per a posar fi al dèficit fiscal i el reforç de l’estat del benestar i de la llengua catalana. I va dir que ERC no aspirava pas a ser crossa de cap formació política. Sigui com sigui, el seu partit pot ser clau per a la configuració del pròxim govern i, de fet, els seus votants estan dividits entre la preferència per un pacte amb Junts o un amb el PSC. Dos partits amb qui també té frontera de vot i indecisos que dubten què fer.
Amb les enquestes situant-lo en segon lloc, Puigdemont pensa en la possibilitat de la seva presidència, i es refermava en el plantejament de formar un govern de coalició amb ERC. Ara bé, el condiciona a fer un front comú a Madrid. Una unitat d’acció que, de fet, va ser una de les raons per les quals Junts va acabar sortint del govern d’Aragonès. “Si anem junts a Madrid, la nostra fortalesa es multiplica”, assegurava. No és una qüestió menor perquè, al mateix temps, Junts pretén de posar de condició per a l’aprovació del pressupost del govern espanyol la cessió de la gestió de tots els imposts que paguen els catalans, regulada amb una clàusula d’excepció a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. Aragonès també defensa un sistema de finançament basat en el control de la caixa, però no l’ha fixat com a condició per a condicionar els comptes espanyols del 2025. Això, tenint en compte, a més, que Pedro Sánchez ja va renunciar a intentar de negociar el pressupost d’enguany el mateix dia que Aragonès va anunciar l’avançament electoral.
El candidat de Junts al·lega que pot ser president encara que els partits independentistes no sumin majoria absoluta. Creu que podria sortir elegit en segona volta, tot i que això hauria d’implicar, com a mínim, una abstenció del PSC o, segons quins fossin els resultats, dels comuns. En una entrevista a VilaWeb, Puigdemont diu que no negociarà l’abstenció amb Illa, i adverteix que, si hi hagués una repetició electoral, podria fer campanya a Catalunya i les opcions electorals de Junts serien “més grans” que les del PSC i les de qualsevol altre candidat. Fa dies que el dirigent de Junts va formular, a més, una amenaça: si Illa és investit amb el suport del PP –en una operació equivalent a la de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona que va impedir que Xavier Trias fos elegit batlle– deixarà caure el govern espanyol.
Podria interessar al PSOE facilitar la investidura de Puigdemont per garantir-se el suport al congrés espanyol? El PP i Ciutadans ja han avisat que Sánchez pressionarà el candidat del PSC perquè faciliti la restitució del president a l’exili. Però Illa ho nega rotundament. És una hipòtesi que afebleix el perfil de presidenciable que ha estat construint durant tota la legislatura. De fet, li boicota el sentit de tota la campanya, en què demana suports no tan sols per a guanyar sinó per a governar. El candidat del PSC ha assegurat que la decisió sobre la presidència es prendrà a Catalunya, allunyant la idea del sucursalisme. I ha sentenciat que era molt poc catalanista pretendre d’aconseguir el govern català a Madrid. El ball d’aliances tot just ha començat, però continuarà sobretot després de la nit electoral, quan tots s’hagin mesurat a les urnes.
L’anècdota
“Si no m’han fet callar els jutges del Suprem, tampoc deixaré que em faci callar ningú”, ha dit el president d’ERC, Oriol Junqueras, a uns funcionaris de presons que havien aprofitat que el partit feia un míting a Lleida per reclamar més seguretat als centres penitenciaris. Junqueras ha assegurat que respectava que tothom fes sentir la seva veu, però que no deixaria de dir el que pretenia, mentre els manifestants continuaven protestant.
La proposta
El Sindicat de Llogateres ha fet que ERC, els Comuns i la CUP signin un compromís per a convalidar al parlament la regulació dels lloguers temporals. És el decret que el govern va aprovar la setmana passada i que, en el termini d’un mes, ha de convalidar la cambra catalana. El Sindicat ha criticat que el PSC i Junts no hagin assistit a la signatura i els ha instat a comprometre-s’hi abans de les eleccions.
La frase
Una afirmació irrespectuosa del president d’UGT a Catalunya, Matías Carnero, que tanca la llista del PSC per Barcelona, ha estat objecte de polèmica. En un acte dels socialistes, ha carregat contra Puigdemont perquè va demanar a Pedro Sánchez que arribés a la campanya “plorat de casa”. “Plorat va marxar ell al maleter, i no sé si cagat o pixat, però se’n va anar a Brussel·les”, ha etzibat. Puigdemont ha lamentat la “deshumanització” i la mentida i, en el míting del vespre a Argelers, ha avisat, sobre les paraules de Carnero: “Ensenyen la cara que ens espera si Illa és governador”. La cap de campanya del PSC i número dos, Lluïsa Moret, ha demanat disculpes “a qui s’hagi pogut sentir ofès” i ha assegurat que les declaracions de Carnero havien estat “un fet aïllat”.
