La pugna entre les famílies convergents en la renovació del partit

El calendari de la renovació de Convergència corre i tots els sectors i dirigents prenen posicions. A final de juliol tot serà dat i beneït. Ara s’obren tres mesos per decidir-ho tot. Hi ha set grups més o menys estructurats que mouen fitxes en aquest procés de reinvenció, refundació o creació d’un nou partit. El consell nacional de CDC beneirà avui la consulta proposada dilluns per Artur Mas al comitè executiu del partit. Fundació d’un nou partit o renovació de la formació actual? Aquesta és la primera resposta que hauran de donar els militants i simpatitzants. Serà el 21 de maig. Aleshores sabrem si volen mantenir el partit o crear-ne un de nou. Però la batalla forta és la dels noms, la batalla de les famílies convergents i d’alguns aspectes bàsics sobre l’organització del partit.

Dos candidats
Com dèiem, dirigents, militants i sectors prenen posicions aquests dies. A hores d’ara s’agrupen en set grups o famílies. Mas es manté formalment neutral en la pugna de noms. I, ara com ara, tan sols hi ha dos candidats clars: Jordi Turull, pes pesant de la direcció actual i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, i Germà Gordó, vell integrant del ‘pinyol’ –l’equip que va fer costat a Mas fins a la presidència–, ex-conseller de Justícia i representant del sector que es reivindica centrista. Ni l’un ni l’altre no ho han formalitzat, però al partit es dóna per fet. I encara en poden sortir de nous aquestes setmanes vinents. Els candidats optaran a la secretaria general del partit perquè la presidència tothom té coll avall que serà de Mas.

Set grups
La definició de la Convergència del futur la disputen actualment el grup de Jordi Turull, que té el suport tàcit de Neus Munté i de figures de pes de l’entorn d’Artur Mas, com ara Francesc Homs i Lluís Coromines; el grup de Germà Gordó, anomenat Nova Convergència, que té força principalment a Barcelona; el grup Moment Zero, que té per referències visibles el batlle de Premià de Mar, Miquel Buch, Jordi Cuminal i Albert Batalla; el grup dels socialdemòcrates, encapçalats per Josep Rull, amb noms destacats, com ara Mercè Conesa i Carles Campuzano; el corrent Llibergència de Marc Guerrero; i el grup Generació Llibertat, que aplega un perfil generacional jove, promotor d’un canvi complet del partit i amb afinitat ideològica amb Rull. Encara hi ha un altre grup de batlles de l’òrbita de Puigdemont, amb Lluís Guinó, batlle de Besalú, Antoni Balasch, d’Albesa, David Bonvehí, ex-batlle de Fonollosa, i Albert Batet, batlle de Valls.

Els moviments
Més enllà del grup de Turull i del de Gordó, la resta de grups no presenta batalla per la secretaria general, si més no de moment, per bé que voldran incorporar els seus noms a la direcció que es votarà el 23 de juliol –dues setmanes després del congrés–, dia que es vol reservar al debat d’idees i propostes organitzatives. D’ara al començament del congrés –els dies 8, 9 i 10 de juliol– es faran acords i fusions d’aquests equips. Per exemple, algunes veus internes ja parlen de la possible aliança de Turull amb Miquel Buch, de Moment Zero, i d’un acord també amb els socialdemòcrates de Rull davant l’opció de Germà Gordó. Llibergència es limita, ara per ara, a combatre en el debat d’idees, encara que no es descarta que acabi fent suport a algun dels candidats. Llibergència reivindica el suport de David Madí –algunes veus del partit el situen darrere de Germà Gordó– i Santi Vila, com també de l’actual portaveu del partit, Marta Pascal (membre de Moment Zero). De moment, entre tots dos pols –Turull i Gordó–,el primer aconsegueix sumar més sensibilitats.

L’equip amb més força
Actualment, l’equip amb més força en la pugna el configuren Jordi Turull, Miquel Buch, David Bonvehí i Neus Munté, que ja han començat a treballar plegats per arribar amb més força al congrés del juliol. Se’ls podria acabar sumant el grup dels socialdemòcrates –amb el qual connecten a través de la figura de Munté– i, amb més reserves, el grup Generació Llibertat. Nova Convergència (Gordó) i Llibergència (Guerrero) podrien acabar confluint en la batalla dels noms. En canvi, en l’aspecte del debat ideològic i organitzatiu que marca l’agenda actual, hi ha diferències evidents. Per exemple, Gordó defensa mantenir ‘Convergència’ al nom del nou partit, mentre que Guerrero propugna un nom diferent, ‘una renovació completa’. Ideològicament, Gordó i Guerrero defensen posicions de centre: Guerrero defensa ‘una síntesi social-liberal’ i Gordó un encaix des de la socialdemocràcia fins a la democràcia cristiana.

Un partit nou?
El debat sobre si cal crear un partit nou obté força coincidència entre tots aquests grups més o menys organitzats. En canvi, el resultat de la consulta del 21 de maig no és previsible perquè a les enquestes que s’han fet internament —l’anomenat ‘torn obert’— el resultat és més favorable a conservar, si més no, la referència convergent. En aquest sentit, la tendència la marcarà clarament Artur Mas demà. Un cop el consell nacional d’avui hagi validat el reglament i la pregunta de la consulta, Mas explicarà la seva opinió personal sobre què s’ha de fer: renovació o fundació.

El paper de Mas
El paper de l’ex-president de la Generalitat en el futur del partit és també una incògnita que tots els sectors reserven a la seva voluntat i decisió. Ningú no li disputarà el càrrec ni la funció que vulgui ocupar. Tanmateix, Gordó ja ha demanat que, si Mas és el president el partit, no es torni a presentar a les eleccions per presidir la Generalitat. En aquesta qüestió, la resta de grups no s’han pronunciat. És a dir, que la presidència serà per a Mas, sempre que no se cerqui una fórmula per a incorporar-hi Carles Puigdemont. Aleshores, podria haver-hi una presidència d’honor i una presidència més executiva. Amb tot, l’actual president de la Generalitat defuig d’entrar a la batalla de càrrecs i prefereix quedar-ne al marge.

La rèplica a Barcelona
La batalla de la renovació de Convergència té una rèplica a la federació de Barcelona. Hi ha tres grups que es disputaran les regnes de la federació més gran i decisiva del partit. Per una banda, Mercè Homs o Víctor Cullell representaran Moment Barcelona –la marca local de Moment Zero–; per una altra, ja s’ha presentat en societat la candidata de Nova Barcelona –la forma que hi agafa la Nova Convergència de Gordó–, Teresa Pitarch; i finalment Carles Agustí, actual secretari d’organització del partit a la ciutat, pot esdevenir el candidat de Generació Barcelona –filla de Generació Llibertat.

Caldrà veure fins on arriba el canvi a Convergència. D’entrada, el 21 d’aquest mes sabrem si crearan un nou partit o aguantaran el que va fundar Jordi Pujol el 1974. La marca de la corrupció és un dels elements que més han empès a començar aquest procés renovador, però caldrà veure si a final de juliol han canviat prou les cares, les formes i la imatge. De moment, ni Turull ni Gordó no són cares noves. I Mas, tampoc. La generació que va per sota demana pas, però no concreta cap candidat alternatiu. Veurem si a partir d’avui comencen a florir noves propostes.