06.05.2017 - 22:00
|
Actualització: 07.05.2017 - 20:39
José Antonio Zarzalejos (1954) és ex-director del diari ABC, germà del secretari general de la Fundació FAES i articulista del diari de la burgesia catalana, La Vanguardia, en mans del vice-president de la Caixa. Zarzalejos, tertulià a la SER, fill de funcionari franquista a Bilbao i governador civil en plena transició. Zarzalejos, l’home que va explicar en un article mític que l’estat espanyol feia dècades que coneixia la corrupció de la família Pujol, però que no la va destapar fins que no es van fer independentistes ( ‘¿Qué coño es la UDEF?’ El Estado, señor Pujol). José Antonio, home llegit per ministres, va ser el primer periodista que va donar la notícia de l’abdicació del rei Juan Carlos en favor del cunyat d’Urdangarin. En fi, José Antonio Zarzalejos ahir va tornar a ser pioner. Mestre de mestres, des d’El Confidencial va escriure un article que demostra que la por, amics, ha canviat de bàndol.
Ara, la por, la tenen ells.
El seu article es podria resumir així: Auxili! La Generalitat rebuda a Londres, i es basa en l’exclusiva que va donar Quico Sallés a La Vanguardia fa dies. Sallés explicava que el Foregin Office anglès té una carpeta catalana, on es diu que els anglesos s’han reunit amb el govern català, l’estat espanyol, i que tenen informació confidencial que no volen explicar perquè faria mal a les relacions entre la Gran Bretanya i Espanya. Però els anglesos sí que van penjar els documents on diuen que tenen aquesta bomba, sense explicar quina és. Com que no he sabut veure que ni Sallés ni Zarzalejos donessin l’enllaç als documents del Foreign Office, aquí el teniu.
Si els documents britànics són mel, l’article de Zarzalejos encara ho és més.
D’entrada, l’home tradueix part dels documents britànics al castellà gràcies a Rafael Arenas, ex-president de Societat Civil Catalana, com Jordi Borràs va saber informar-nos-en ahir. Coses. En català ja us els tradueixo jo, i sense el braç alçat. La frase surt del primer document, segona pàgina (pdf): ‘Aquesta informació no es farà pública perquè potencialment podria fer mal a la relació bilateral entre el Regne Unit i Espanya.[…] Té a veure amb converses confidencials tingudes entre funcionaris del govern del Regne Unit i representants del govern d’Espanya, del govern de la Generalitat de Catalunya i de la delegació de Catalunya al Regne Unit i Irlanda.’
Coses.
Zarzalejos, perplex que els anglesos expliquin això, i ho pengin a la xarxa, diu: ‘Especialistes en dret internacional em fan arribar la preocupació per la gravetat d’aquest advertiment del govern de Theresa May. Per primera vegada, m’informen, un govern europeu sembla que escolta els representants de la Generalitat de Catalunya. I mostra fins a quin punt ha arribat la internacionalització del conflicte català.’
L’explicació a l’amenaça, per quina raó el govern de Theresa May penja aquesta informació a la xarxa, segons Zarzalejos, és la posició tan dura d’Espanya respecte del Brexit i també respecte de Gibraltar. Espanya ataca amb Gibraltar i el Brexit? Doncs els anglesos s’hi tornen amb Catalunya.
Hi ha frases de Zarzalejos que tenen l’objectiu de fer saltar les alarmes a Madrid. Deu ser que els veu badant, o llegint el diari As: ‘L’avís del Foreign Office sobre els papers catalans, tan compromesos i reservats, que guarda als seus arxius poden ser un míssil sobre la política interna espanyola, i ens hem de prendre seriosament l’avís dels britànics. Alguna cosa haurien de dir la Moncloa i el Palau de Santa Cruz.’
Sí, la por ha canviat de bàndol. I ha canviat de bàndol per molt que l’inefable Ignasi Guardans volgués frenar-la, la por, amb les seves rèpliques a Zarzalejos ahir mateix per Twitter. Llegir-los el diàleg va ser llegir el pròleg a la generació del 98, versió segle XXI.
Ànims, Ignasi. Gràcies, José Antonio. Un cuba libre, a la vostra salut.
