Nou sarau de l’ambaixador espanyol a Suècia, ara amb Ventura Pons

El cineasta Ventura Pons va presentar, la primavera del 2013, el documentari Ignasi M al festival de cinema d’Estocolm. Aprofitant l’avinentesa, l’ambaixada de l’estat espanyol a Suècia va convidar-lo –conjuntament amb Ignasi Millet i Fernando Franco– a ‘prendre alguna cosa i tenir una petita xerrada informal’, que s’havia d’enregistrar amb un telèfon mòbil per deixar-ne constància. La petita xerrada va esdevenir una espècie d’acte amb la voluntat de promocionar l’ambaixada, que va superar els trenta-cinc minuts. A l’acte –enregistrat amb dues càmeres i no pas amb un mòbil– hi van participar el director de l’Institut Cervantes, una treballadora de l’ambaixada i l’ambaixador, Francisco Javier Jiménez-Ugarte. Sense el consentiment de Pons, Millet ni Franco, el vídeo va acabar penjat a dos canals de YouTube, un dels quals de l’ambaixada. El vídeo, a més, contenia símbols gràfics del Ministeri d’Afers Estrangers i imatges dels films de Pons i Franco, sense permís d’ells.

Dos anys després de publicar-se, Pons va demanar que el vídeo es retirés. Al·legant que vulnerava el seu ‘dret a l’honor i a la privacitat personal’ i assegurant que en cap moment no li havien demanat consentiment per a fer públic el vídeo. L’ambaixada va fugir d’estudi: va justificar-se dient que l’acte s’havia dut a terme amb ‘absoluta i completa col·laboració i simpatia de tots tres (Pons, Millet i Franco)’, fet que convertia la sol·licitud de permís en una ‘descortesia’. A més, l’ambaixada va relativitzar la importància del vídeo –poc més de 500 visualitzacions– i va assegurar que en tot moment havien estat conscients que els enregistraven.

Veient les evasives, diumenge Pons va enviar un ultimàtum: ‘Li demano que, en nom meu i d’Ignasi Millet, retiri immediatament aquest enregistrament de tots els mitjans on s’hagi fet públic, se m’informi de la retirada i es procedeixi a la seva destrucció.’ A més, el cineasta va informar-ne el seu advocat i l’Entitat de Gestió de Drets de Propietat Industrial dels Productors. Ahir al matí, el vídeo havia estat retirat de YouTube. Ningú no n’havia informat Ventura Pons ni li n’havia demanat disculpes.

Les altres polèmiques de Francisco Javier Jiménez-Ugarte
Jiménez-Ugarte va ser notícia, també aquest mes, quan va reconèixer que havia intentat boicotar els actes del conseller d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, a Estocolm. La premsa sueca es va fer ressò de les pressions de l’ambaixador espanyol per a cancel·lar les cites de Romeva amb polítics, diplomàtics, think tanks i editors dels principals mitjans de comunicació. Els moviments de Jiménez-Ugarte formaven part de l’estratègia del govern espanyol per a contrarestar l’acció exterior catalana. Però aquesta no és pas l’ombra més llarga que persegueix la figura de Jiménez-Ugarte. Durant l’últim govern d’Aznar, l’actual ambaixador a Suècia va ser el número tres del Ministeri de Defensa espanyol, dirigit per Federico Trillo. Jiménez-Ugarte va ser l’encarregat de les relacions entre el ministeri i les famílies de les víctimes de l’accident del Yak-42: un avió militar que es va estavellar el 2003 a Trabisonda (Turquia) i hi van morir 62 militars espanyols. L’opacitat informativa i les deficiències en el reconeixement dels cossos va portar les famílies de les víctimes a denunciar els fets. Una de les vídues, Rosario Benítez Maudes, va escriure una carta explicant el seu drama que es va publicar en uns quants diaris. ‘Només em queda preguntar: què o qui hem enterrat?’, acabava la missiva. Jiménez-Ugarte li va contestar amb una altra carta que deia: ‘Seria més solidari per part seva de no escriure cartes com aquesta que només serveixen per a denigrar la sanitat militar i per a fer patir més tots els seus companys i companyes d’aquesta tragèdia.’ Tant Trillo com Jiménez-Ugarte van ser apartats del focus mediàtic i enviats a les ambaixades de Londres i Estocolm.