26.01.2016 - 07:45
|
Actualització: 26.01.2016 - 08:36
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) publica la carta que ha adreçat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè apliqui de manera immediata la llei basada en la iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per a encarar l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta llei està suspesa cautelarment per part del Tribunal Constitucional després que aquest actués a instàncies de recursos del govern del PP. A la carta, la PAH li diu a Puigdemont que l’observa confós en relació a la importància i vigència d’aquesta norma i li demana determinació per aplicar-la: ‘Atès que el pla de xoc del nou govern ha estat al centre del debat els darrers dies, li volem recordar i aclarir que la llei és plenament vigent.’
Llegiu la carta completa que ha enviat la PAH a Carles Puigdemont:
«Benvolgut President Carles Puigdemont,
Ens adrecem a vostè com a President del nou Govern de Catalunya, en nom del Grup Promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Fa més de 6 anys que estem denunciant l’estafa hipotecària i la preocupant inacció dels diferents governs i administracions per aturar-la. Alhora, hem alertat sobre la vulneració diària del dret a l’habitatge digne i ens hem vist obligades a actuar d’urgència per aturar milers de desnonaments, arrencar col·lectivament a la banca dacions, condonacions i lloguers socials per a les famílies, o inclús reallotjant-les, quan es tanquen totes les portes i les famílies es queden al carrer. Per si fos poc, fa 2 anys ens vam haver d’organitzar també per posar fi als talls de subministraments i a la pobresa energètica, executats per unes empreses subministradores que es comporten com els bancs amb els desnonaments: benefici màxim i cap tipus de responsabilitat. Com sabrà, també des del primer dia, hem fet propostes legislatives solvents i serioses per posar fi a aquesta injustícia, perquè hi ha vides en joc i perquè cap societat hauria de suportar les conseqüències nefastes d’una situació d’emergència habitacional i social com la que hem patit els darrers vuit anys.
El mes de juliol passat, un text legal impulsat per la societat civil i que recollia les mesures necessàries per posar fre a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, la “ILP habitatge”, va assolir una fita històrica. Per primera vegada, una ILP en l’àmbit dels drets essencials es va convertir en Llei: la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, va ser aprovada per unanimitat al Parlament. Parlem de la norma més garantista de tot l’Estat en l’àmbit del dret a l’habitatge, i l’únic marc normatiu en vigor a Catalunya amb mesures efectives contra la pobresa energètica. Cal remarcar que, a més del suport unànime del Parlament de Catalunya, aquest text legal va rebre l’aval de més de 150.000 catalans i catalanes que van signar la nostra iniciativa legislativa popular. La llei 24/2015 ha vingut per quedar-s’hi, i el més important, per implementar-se i protegir el dret humà a un habitatge digne i adequat.
Com no podria ser d’una altra manera, un cop aprovada la llei, ens vam posar a treballar perquè teníem ben clar que l’aprovació d’una llei no transforma la realitat immediatament. Hem elaborat i publicat documents jurídics perquè les persones coneguin els seus drets i els reclamin als jutjats i hem interpel·lat els Jutges Degans per tal que apliquin la Llei 24/2015. També hem treballat intensament amb la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’Agència de Consum de Catalunya, elaborant una guia d’aplicació de la norma per als Ajuntaments, una per als usuaris i una altra per a les entitats financeres. I hem participat a les 9 formacions que s’han fent per tot el territori català a més d’un miler de treballadores de l’administració local. Un esforç mutu per l’aplicació diligent d’aquesta llei que tant necessitàvem i que, evidentment, posem en valor. Però encara queden molts passos imprescindibles a fer.
President, en algunes de les seves primeres entrevistes a mitjans de comunicació que hem pogut escoltar, ens ha semblat inconcret o potser confós en relació a la importància i vigència d’aquesta norma. Atès que el pla de xoc del nou govern ha estat al centre del debat els darrers dies, li volem recordar i aclarir que la Llei 24/2015 és plenament vigent. Malgrat tenir una llei útil i potent, és cert que els desnonaments, els talls de subministraments i els deutes de per vida no s’han aturat encara a Catalunya. És per això que li demanem voluntat, determinació i coratge polític per aplicar-la. La responsabilitat de la Generalitat de Catalunya no s’acaba en les formacions i en generar eines per als Ajuntaments. Per això, l’instem a assumir un compromís públic i ferm a l’hora d’executar les següents accions per completar l’aplicació plena de l’esmentada llei de manera urgent:
• Desenvolupar el reglament de segona oportunitat que permetrà a les famílies deixar enrere el sobreendeutament associat a l’habitatge i començar de nou. Sense aquest reglament, la segona oportunitat que estableix la Llei en els seus articles inicials és mera retòrica, ja que és inaplicable i resta eficiència a la norma, que va ser pensada com un tot. Això dóna carta blanca a les entitats financeres per continuar fent xantatge a les famílies, i continua condemnant-les a l’exclusió social i a l’economia submergida per tal d’evitar els embargaments i la persecució de deutes associats a l’habitatge habitual, als quals no poden fer front. Recordem que la mateixa Llei fixa 3 mesos per disposar d’un mecanisme extrajudicial de segona oportunitat, i un any per presentar projecte de llei que desenvolupi les mesures contra el sobreendeutament dels consumidors relacionat amb l’habitatge habitual.
• La Llei obliga als Ajuntaments i a la Generalitat, subsidiàriament, a mobilitzar l’habitatge buit de bancs i grans tenidors necessari per protegir el dret a l’habitatge de les famílies en situació d’exclusió residencial i que incompleix la seva funció social mitjançant la cessió obligatòria. Si aquesta possibilitat que la Llei aporta no s’aplica, no podrem acabar amb l’emergència habitacional a casa nostra. Amb més de 65.000 famílies desnonades, un parc públic de lloguer social de l’1% i més de 480.000 habitatges buits a Catalunya, segons dades de l’IDESCAT, la cessió de part d’aquest parc d’habitatges és converteix en quelcom indispensable i urgent. Per fer-la efectiva, és necessari fer un cens d’habitatges buits i que la Generalitat apliqui la cessió obligatòria fins a assolir un parc social temporal que ens ajudi a frenar el cop, ja que els Ajuntaments, exceptuant els més grans, no tenen suficients recursos per portar-ho endavant. Avui mateix, la Generalitat pot demostrar que vol resoldre la infradotació d’habitatge social a casa nostra i protegir les famílies condemnades a perdre el seu habitatge habitual, iniciant la cessió de tants habitatges (dels 47.000 buits de grans tenidors ja identificats a Catalunya) com famílies en exclusió residencial hi hagi.
• Alliberar les famílies del deute que es deriva de la pobresa energètica signant els convenis amb les subministradores d’aigua, llum i gas que la Llei estableix, de manera que serien les empreses subministradores les que es farien càrrec de les ajudes i dels descomptes molt significatius en les factures de les persones en risc d’exclusió residencial. No té sentit que cada Ajuntament faci un conveni diferent; aquesta tasca ha de ser assumida per la Generalitat i hem de poder disposar de convenis que donin la mateixa cobertura a totes les ciutadanes de Catalunya. Com a anterior alcalde de Girona, vostè coneix bé les necessitats i les dificultats dels municipis a l’hora d’asseure les grans empreses perquè assumeixin els compromisos que els toquen. Mentre no existeixen aquests convenis, els deutes de les famílies augmenten si no són els ajuntaments els que assumeixen -amb fons públics- els impagaments. El que no té cap sentit és que es transfereixin 1.1 milions d’euros de fons públics per solventar el cobrament de factures impagades a aquestes empreses, tal com s’ha fet amb el Fons de la Generalitat. Les empreses subministradores han d’assumir la responsabilitat que implica gestionar serveis bàsics, serveis d’interès general i necessitat bàsica. I, per tant, s’han de fer càrrec del deute de les famílies que no poden pagar, tal com estableix la llei, tenint en compte els quantiosos beneficis que n’obtenen.
• Sancionar els incompliments de la Llei per tal d’incentivar que s’apliqui i s’assoleixin els seus objectius. No es pot permetre la impunitat amb què les empreses subministradores incompleixen la Llei 24/2015; per això exigim a la Generalitat que iniciï els procediments sancionadors pertinents pels talls de subministrament que no respecten el principi de precaució. És a dir, quan s’ha tallat el subministrament sense haver contactat prèviament amb els serveis socials, tal com estableix la norma, per comprovar si es tracta d’una família en risc d’exclusió residencial. El mecanisme sancionador és indispensable per evitar que les empreses subministradores mirin cap a una altra banda mentre continuen fent talls dels serveis bàsics. Tampoc cal aplicar el correctiu corresponent als incompliments de les entitats financeres que no aturen els desnonaments per fer l’obligada oferta de lloguer social. La llei preveu mecanismes per corregir els incompliments volguts i flagrants dels drets que estableix i, lògicament, cal utilitzar-los.
• Dotar de partida pressupostària suficient per garantir a tots els efectes i tal com determina la norma, el dret a l’habitatge de les famílies en exclusió residencial. Això significa calcular quin pressupost és necessari per donar cobertura al que determina la Llei, com per exemple en les següents aplicacions: ajudes al lloguer per a casos d’impagaments a petits tenidors; formació de comissions pel sobreendeutament, i l’ampliació del registre i funcionaris que treballaran per desplegar la Llei.
Quan vam iniciar la ILP habitatge, anhelàvem posar fi d’una vegada per totes a la Catalunya que lidera el rànquing de la vergonya en desnonaments, talls de subministraments, famílies endeutades i pisos buits que no compleixen la seva funció social. Sense una determinació clara en l’aplicació de la Llei 24/2015 per part del President del Govern i de tot l’arc parlamentari en ple al costat dels municipis, no es podrà aconseguir. Nosaltres, la gent afectada, la societat civil, tenim clar que volem una Catalunya que lideri el rànquing en la conquesta de drets, no de l’empobriment. És per això que, amb determinació, continuarem fent totes les accions necessàries per aconseguir l’aplicació integral de la Llei 24/2015.
En matèria de dret a l’habitatge, el pla de xoc l’ha marcat la ciutadania fa temps: el nou govern i el nou Parlament han de tenir com a prioritat aturar i revertir l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya. Tenim una eina potentíssima per aconseguir-ho: la Llei 24/2015.
Per tal de continuar treballant en la seva aplicació, esperem trobar-nos amb vostè mateix, la Consellera de Governació, de qui depèn Habitatge, i del Conseller d’Economia en els propers dies. President, esperem la seva resposta.
Atentament,
Grup promotor de la ILP Habitatge,
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Aliança contra la Pobresa Energètica
Observatori DESC»
