23.11.2016 - 11:30
Aquest migdia es presenta la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En la conferència de premsa, a la seu de la institució, intervindran Joandomènec Ros, president del IEC; Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica; i dos membres de la Comissió de la Gramàtica, Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya.
Els responsables de la nova gramàtica remarquen que és una obra institucional, és a dir, que no és d’un sol autor, com l’anterior, de Pompeu Fabra, sinó ‘oberta a la participació d’experts diversos’. També expliquen que, partint de la norma fabriana, han tingut en compte les aportacions posteriors de Fabra (les Converses filològiques o la gramàtica pòstuma) i les d’estudiosos com ara Francesc de B. Moll, Manuel Sanchis Guarner, Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané, Josep Ruaix i Joan Solà. I en destaquen la Gramàtica del català contemporani, dirigida, entre més, per Solà i Pérez Saldanya.
Una manera diferent de presentar la norma
Segons el IEC, la nova gramàtica no modifica substancialment la norma establerta per Pompeu Fabra (1918), però sí que ‘hi introdueix certs matisos i més flexibilitat’. El text defuig la dicotomia ‘correcte’ – ‘incorrecte’ i, en canvi, té molt en compte la variació lingüística. Això vol dir que és sobretot descriptiva i que és el lector que ha de deduir quines solucions són preferents.
Per exemple, volem saber si s’ha de dir ‘d’ací una estona’ o ‘d’ací a una estona’. Com ens ho explica la nova gramàtica?: ‘En aquesta construcció és habitual la supressió de la preposició a, tot i que se sol mantenir en els registres formals: Tornarem d’aquí (a) un mes; El fuster vindrà d’ací (a) dos dies.’ De l’explicació es desprèn que, com passa en molts casos i en totes les llengües, l’escriptura segueix una lògica que no sempre segueix la parla. En aquest cas, la lògica consisteix a mantenir la correspondència entre les preposicions ‘de’ i ‘a’, d’una manera semblant a les expressions de distància física. És a dir, tal com diem ‘Anirem d‘ací a Santpedor’, diem ‘Arribarem d’ací a cinc minuts’. Per tant, en els registres formals (diaris, revistes, llibres, informatius de televisió…) la forma normativa continuarà essent ‘d’ací a’.
Com es resolen els punts discutits?
És molt probable que la gent interessada per la llengua vulgui esbrinar com es resoldran d’ara endavant alguns punts conflictius. Vegem-ne vuit de significatius:
1. ‘Per’ i ‘per a’ davant infinitiu. En aquest punt, Fabra va establir que en alguns casos, encara que hi correspongués ‘per a’ (en complements de finalitat), era aconsellable d’escriure ‘per’. Més endavant, Joan Coromines va determinar que davant infinitiu s’escrigués sempre ‘per’. Darrerament, alguns lingüistes de prestigi han aconsellat de fer servir ‘per a’ en tots els complements de finalitat (ho trobareu resumit ací). I, en vista d’això, què determina la nova gramàtica? Que tant correcte és ‘per’ com ‘per a’. Per tant, podem dir ‘Ho fa per a / per viure’; ‘Serveix per a / per tallar’; ‘Ja som prou gent per a / per pintar la tanca’.
2. Conjugació verbal. En la morfologia verbal, el punt sempre discutit és si hi ha d’haver una forma estàndard o s’han d’acceptar com a estàndards totes les formes dialectals. La Gramàtica diu això: «Cal entendre que, si les variants principals pròpies d’una part del territori són acceptables en qualsevol registre, en les comunicacions de més gran abast i de caràcter més formal, pot resultar convenient recórrer a les formes generals, que són les que tenen un abast més gran.» Cal precisar que aquestes ‘formes generals’ són les del català central: ‘porto’ (no ‘port’ ni ‘porte’), ‘porti’ (no ‘porte’) i ‘portés’ (no ‘portàs’), per exemple. Per una altra banda, en la conjugació de l’imperfet de subjuntiu, no s’hi inclouen les formes clàssiques, considerades formals en el català meridional (‘portàs’, ‘portasses’), sinó només les populars (‘portara’, ‘portares’). Aquestes formes que no registra la Gramàtica són admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i són les que feien servir correntment els millors escriptors del segle XX: Enric Valor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés… Finalment, la nova gramàtica accepta (com a variants territorials) algunes formes pures baleàriques o valencianes: ‘engul’ (‘engoleixo’), ‘vist’ i ‘vest’ (‘vesteixo’) i també formes velaritzades valencianes (‘òmpliga’, ‘òbriga’).
3. Canvi de preposició. Fins ara la norma establia clarament que una oració d’infinitiu en funció de complement preposicional només podia anar encapçalada per les preposicions a o de: ‘Ens complaem a acceptar la vostra invitació’ (i no pas ‘Ens complaem en acceptar la vostra invitació’), ‘L’amenaçaven d’expedientar-lo’ (i no pas ‘ L’amenaçaven amb expedientar-lo’). La nova Gramàtica ho explica així: «Tant el manteniment de en i amb com el canvi de preposicions són acceptables, però el canvi és la solució preferible en els registres formals.» En aquest cas, doncs, la forma que fins ara era l’única correcta esdevé la ‘solució preferible’.
4. Ésser-estar. En aquest punt, un dels més controvertits de la llengua catalana, la Gramàtica accepta usos del verb estar que fins ara eren bandejats pel fet de ser influència del castellà. Admet, per exemple, frases com ara ‘L’aigua està freda’ i, fins i tot, ‘L’home està vell’, en determinats casos. Així mateix diu que s’usa ‘amplament’ el verb ‘estar’ en oracions com ara ‘L’home està solter’, ‘La noia està cega’, ‘El conductor està mort’. En tots aquests casos, també es pot fer servir el verb ‘ésser’.
5. Concordança entre el pronom de complement directe i el participi. Sobre aquest aspecte, la Gramàtica explica que ‘en la llengua antiga i en una part important dels parlars actuals’ era general l’ús que s’exemplifica en aquesta frase: ‘—Heu regat les hortènsies? —Les he regades jo mateix.’ Tot amb tot, afegeix que actualment ‘ha perdut terreny a favor de la construcció amb el participi invariable’, per bé que acaba aconsellant: ‘Tanmateix, la concordança entre el pronom d’acusatiu i el participi se sol mantenir en els registres formals.’
6. L’absència de ‘no’ en oracions negatives. La mal anomenada ‘doble negació’ resisteix el pas dels anys. La Gramàtica diu que quan alterem l’ordre d’una oració com ara ‘No ha vingut mai’ i passem l’adverbi ‘mai’ al començament, podem escriure-hi el ‘no’ (‘Mai no ha vingut’) o no escriure-l’hi (‘Mai ha vingut’), però que formalment hi hem de mantenir el ‘no’.
7. Admissió de ‘degut a’, ‘donat que’ i ‘no obstant’. La Gramàtica admet aquestes construccions, fins ara no acceptades pel fet de ser castellanismes. D’ara endavant seran normatives oracions com ara: ‘S’ha hagut de suspendre el partit degut a les inundacions’ (‘degut a’ = ‘a causa de’); ‘Donat que tothom hi és favorable, s’aprova la moció’ (‘donat que’ = ‘com que’); ‘Sabia que no hi tenia res a fer i, no obstant, hi insistia’ (‘no obstant’ = ‘això no obstant’).
8. La manera de dir les hores. La Gramàtica reconeix la validesa d’allò que anomena ‘sistema de rellotge’ per a les hores no exactes. Aplicant aquest sistema, habitual a bona part del país, les 3.30 són ‘les tres i mitja’. En canvi, a la major part del Principat es diu ‘dos quarts de quatre’, seguint el que anomena ‘sistema de campanar’.
La gramàtica per a tots els públics, el 2018
VilaWeb va entrevistar el mes passat la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, que va admetre que la nova gramàtica no seria una obra destinada al públic en general, sinó que per a llegir-la i manejar-la caldria ‘una certa habilitat en discurs lingüístic’. La normativa gramatical per a tots els públics, que Cabré anomena ‘gramàtica essencial’, arribarà més endavant, l’any 2018, inicialment en format electrònic. Es basarà en la gramàtica ‘gran’, però no contindrà ni raons ni explicacions. ‘Serà pensada per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’, deia Cabré. Per això contindrà quadres interactius i enllaçats amb la gramàtica mare.
Si voleu saber més novetats de la Gramàtica, entreu ací.
