La nova fita del govern: incorporar professors estrangers a les escoles

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del govern, Oriol Amorós, va proposar el mes passat, a la Universitat Catalana d’Estiu, d’introduir professors estrangers a les escoles catalanes per reduir el fracàs escolar. La proposta, embrionària, consisteix a facilitar l’accés dels immigrants a la funció pública, és a dir, canviar la llei perquè hi puguin accedir sense tenir la nacionalitat espanyola. L’objectiu és que els alumnes d’orígens diversos tinguin referents dins l’escola. ‘La composició de les escoles, que reprodueix la societat catalana de fa deu o vint anys, és molt diferent de la composició de l’alumnat actual’, diu Amorós. Acadèmics i sindicats troben bé aquesta proposta, que segueix el precedent dels Estats Units i el Canadà.

La topada amb la legislació espanyola
L’accés a la funció pública a l’estat espanyol va lligat al règim de ciutadania, sobre el qual la Generalitat no té cap competència. La proposta d’Amorós, doncs, implica canviar aquesta legislació. ‘Presenta un nou debat nacionalista’, diu Ricard Zapata, investigador del grup de recerca sobre immigració de la Universitat Pompeu Fabra i ex-assessor del govern qui també apunta que en una república independent s’haurà de discutir quin règim de ciutadania s’aplica.

Com explica Zapata, hi ha molts països en què la funció pública només és vetada als delinqüents. ‘Fixeu-vos en la hipocresia de l’estat espanyol: com que li falta personal a l’exèrcit dóna facilitats perquè s’hi incorporin els immigrants’, diu. Creu que la proposta d’Amorós s’hauria d’ampliar a la policia: ‘Molts governs locals, com el de Barcelona, voldrien incorporar immigrants dins la policia, però no poden. Un marroquí o un paquistanès a la policia local treballant al Raval segurament facilitaria molt les coses. Això passa a la Gran Bretanya: hi ha una política perquè els immigrants puguin anar a treballar en llocs més conflictius i fer-hi de mitjancers. Aquí no es pot fer.’

La darrera onada d’immigració que ha rebut Catalunya ha estat ben diferent de les de principi i mitjan segle XX. La majoria d’aquells immigrants provenien diversos punts de l’estat espanyol. El problema per a l’accés dels immigrants a la funció pública, que representen un terç de la societat, no s’ha estudiat fins ara. ‘Les persones que van arribar als anys vint i trenta, i als anys cinquanta i seixanta, han tingut mobilitat social i dos dels grans motors d’aquest ascensor social han estat l’educació i el treball públic’, explica Amorós. Quant a la situació d’avui, la descriu així: ‘Ens trobem que el resultat escolar és molt desigual segons l’origen dels alumnes i que els immigrants no poden accedir a feines públiques per una qüestió jurídica.’

Pot motivar un conflicte?
Ara, hi ha milers de professors a Catalunya que no poden accedir a l’escola pública. Segons alguns acadèmics, l’entrada de nous aspirants podria originar un conflicte i atiar el racisme. Zapata s’indigna quan li parlen d’aquesta possibilitat: ‘No és pas una política que doni privilegis a uns davant d’uns altres, és una política per a donar les mateixes oportunitats a tothom. Tota acció ha d’anar acompanyada de pedagogia. La proposta pretén solucionar una situació de dèficit democràtic: una part de la població que viu amb nosaltres, per la seva condició, no pot accedir a la funció pública.’

El sindicat d’educació USTEC-STE veu amb bons ulls la proposta, malgrat que considera que per tractar la diversitat a les aules calen recursos. El portaveu, Ramon Font, diu que són contraris a la llei d’estrangeria i que no posarien cap entrebanc al fet que els immigrants poguessin exercir de professors a l’escola pública. ‘També podríem tractar millor la diversitat si l’educació rebés el 7,2 del PIB, com a Finlàndia, i no el 2,5%; o bé si el nombre d’alumnes per classe fos inferior. Però vaja, la proposta ens sembla bé’ esgrimeix. I afegeix: ‘Només esperem que aquesta proposta no porti a la precarització, com en el cas anglès, on els immigrants s’han incorporat a l’educació i l’estat ha aprofitat per rebaixar-ne les condicions laborals’.

Els avantatges educatius
Més enllà del desafiament a l’estat i la incorporació a la funció pública, el projecte pretén millorar el rendiment de l’alumnat d’origen divers. Tant Amorós com Zapata en veuen molt clars els beneficis: aporta perspectives d’interculturalitat, millora la relació amb les famílies i redueix conflictes culturals. ‘Sens dubte la proposta pot millorar el nivell de socialització dels fills d’immigrants. Són nens que viuen a Catalunya i que han de socialitzar-se en una realitat que els seus pares no van viure’, diu Zapata. I Amorós afegeix: ‘Cal que els alumnes vegin que hi ha gent com ells que han fet un recorregut acadèmic, per millorar les seves expectatives. Les expectatives que tens sobre tu mateix, les que té la teva família i les del centre influeixen en el resultat escolar.’

Qui coneix bé tot això és Marta Soler, doctora en sociologia per Harvard, actualment a la Universitat de Barcelona. Cita l’investigador Gary Orfield, reconegut per la recerca sobre polítiques educatives, la inclusió de minories culturals i les accions afirmatives. Orifel ha publicat informes que demostren que la inclusió de professors procedents de les minores a les escoles té beneficis per a tots els alumnes. Aporten coneixements i noves perspectives, a més d’evidenciar la desigualtat estructural en les escoles i en la societat.

Ja fa dècades que dura aquest debat, diu Soler. A la dècada dels noranta es van començar a publicar recerques sobre la influència dels referents positius o role models. ‘Són persones percebudes com un exemple a ser imitat per membres de comunitats excloses, vulnerables, immigrants o de minories ètniques’, diu. Però als Estats Units les coses no han canviat gaire malgrat la doctrina: el 2014 un informe va palesar que el 40% de l’alumnat provenia de les minories, a diferència del professorat, que només ho eren el 17%.

D’aquesta mancança, en va sortir la iniciativa Teach for America, amb l’objectiu de formar professorat d’origen hispà, afro-americà i asiàtic. El format de Teach for America s’ha exportat al Regne Unit i el 2007 es va crear Teach for All, una xarxa global per a compartir experiències amb la mateixa filosofia.

El cas del Quebec
També cal observar el cas del Quebec, segons Soler. Als anys noranta els programes orientats a l’aprenentatge del francès es van desbordar, perquè en algunes escoles públiques els estudiants no francòfons arriben al 90%. Eren classes destinades únicament a les minories i això contribuïa a aïllar-se. Hom va decidir d’aplicar un pla d’acció que incloïa des de la contractació de professors pertanyents a minories ètniques i culturals fins a la formació de professors en qüestions d’interculturalitat, passant per la introducció en els plans d’estudis de continguts en què apareguessin representats aquests mateixos grups ètnics i culturals.

La proposta de la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania és embrionària, però ja té el vist-i-plau del Departament d’Educació de la Generalitat. Probablement el futur en l’educació a Catalunya exigirà aquests canvis. Al capdavall, la fita és que la diversitat no vagi acompanyada de la paraula desigualtat.