02.08.2017 - 09:59
|
Actualització: 02.08.2017 - 11:29
La llei de transitorietat jurídica que preparen Junts Pel Sí i la CUP preveu de substituir el Tribunal Constitucional per una Sala de Garanties catalana, i també de crear un Tribunal Suprem català, en cas que guanyi el sí en el referèndum. Així ho ha explicat el diputat de la CUP Benet Salellas en una entrevista a Europa Press, en la qual ha revelat detalls de la llei. Redactat des de fa mesos –tot i que encara pot incorporar alguns canvis–, el text ha de certificar la independència i establir les bases de la transició de l’ordenament jurídic actual a un de català.
El diputat de la CUP, que és un dels ponents de la llei, diu que la norma explicita com funcionarà el procés constituent i com es resoldrien, en una Catalunya independent, aquelles competències que ara pertanyen a l’administració de l’estat. Amb tot, aclareix que no es tracta pas d’una constitució en si mateixa, precisament perquè és el procés constituent previst després de l’1-O que ha de dibuixar-la i concretar les institucions definitives.
No obstant això, la llei, que encara no s’ha fet pública, ja inclou algunes de les institucions necessàries per a suplir el paper de l’estat o el poder judicial. ‘Nosaltres hem de dir què passa amb els jutges i fiscals, com funcionarà l’administració de justícia’, en cas que guanyi el sí, explica. ‘No es tracta de canviar el sistema judicial català, però sí de dotar-nos de les institucions necessàries per a no continuar utilitzant el Tribunal Suprem de Madrid o el Tribunal Constitucional, però continuarem tenint Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional.’
El nou Suprem català mantindrà aquest nom i farà de màxima institució del sistema judicial a Catalunya. I tindrà un espai on es debatran matèries constitucionals i de garanties de drets, que serà la nova Sala de Garanties. ‘Per al Tribunal Constitucional hem buscat una fórmula diferent perquè pensem que l’última etapa, d’alguna manera, ens demana canviar la nomenclatura per no reproduir una institució que ha estat tan antidemocràtica en relació amb la sobirania de Catalunya’, ha explicat.
Pobresa energètica
La llei de transitorietat jurídica també recupera algunes de les lleis que han estat derogades pel Tribunal Constitucional i que els seus impulsors consideren que feien passos importants en la conquesta de drets. ‘La llei 24/2015, per exemple’, ha dit, en referència a la norma de mesures urgents per a afrontar emergències de l’habitatge i pobresa energètica; una llei que va aprovar el Parlament de Catalunya i que la llei de transitorietat recupera explícitament.
Nacionalitat catalana
El redactat de la norma també escurça els terminis perquè els estrangers puguin obtenir la nacionalitat catalana: ‘Redueix uns terminis que té la legislació espanyola i que m’atreviria a dir que són absolutament racistes.’ Salellas assegura que la norma fa una proclama dels drets fonamentals que va més enllà de la que fa la constitució espanyola, i s’adequa a instàncies internacionals en matèria de drets humans, especialment en drets socials.
‘La república ha de ser un instrument per a canviar les condicions de vida de la gent’, ha conclòs el diputat de la CUP, que incideix que els canvis que han introduït en la norma aquests darrers mesos són petits detalls i que responen a l’excepcionalitat del moment i als esdeveniments que es van succeint.
Respecte al procés constituent
Si guanya el sí a la independència en el referèndum de l’1 d’octubre, els sobiranistes preparen l’impuls d’un procés constituent català en què hauran d’establir-se les parets mestres del nou estat i redactar un constitució catalana. Segons Salellas, la CUP no compartia la visió ‘gairebé sagrada’ de Junts Pel Sí sobre aquesta llei, la redacció de la qual ha estat envoltada de gran ‘secretisme’, segons que ha dit. Salellas, que no creu que la llei que sigui ‘omniresolutiva’, ha explicat que durant la redacció, havien anat redefinint-la i donant-hi finalitats i objectius. Salellas explica com, en la construcció de la llei de transitorietat, els ponents s’han debatut entre introduir alguns canvis pel que fa al marc legal espanyol i esperar a fer-ho en un procés constituent posterior al referèndum, per no condicionar aquest procés. ‘Hi ha aspectes que, a nosaltres, ens hauria agradat aprofitar per a abordar-los i altres que té sentit que els deixem per al procés constituent.’
