La llei de l’Agència Catalana de Protecció Social supera les esmenes a la totalitat i segueix el tràmit parlamentari

La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social continua el tràmit parlamentari amb els vots de Junts pel Sí i la CUP després d’haver superat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Ciutadans i el PP, i també l’esmena conjunta amb text alternatiu de PSC i Catalunya sí que Es Pot. La proposició crea l’organisme que desplegarà el sistema de protecció social català i tindrà la gestió centralitzada de les prestacions socials. A més, s’ocuparà de gestionar els recursos del sistema de serveis socials i representarà el govern a les institucions internacionals en matèria de protecció social. L’alternativa de PSC i CSQP demanava de desenvolupar les competències que té actualment la Generalitat excloent la gestió de les pensions i de la desocupació.

Hi ha hagut dues votacions. La primera ha servit per a tombar les esmenes a la totalitat de Ciutadans i PP, que han estat rebutjades per Junts pel Sí i la CUP, amb l’abstenció de PSC i CSQP. En la segona votació, l’esmena conjunta d’aquests dos grups ha estat tombada per la majoria independentista i pel PP, amb l’abstenció de Ciutadans.

La diputada de la CUP Mireia Vehí ha dit que aquesta agència és imprescindible per a la construcció de la república catalana, perquè és la carcassa del que serà l’estructura de drets del nou país, un organisme ‘autònom, públic, transparent i auster’, que no implicarà cap augment d’alts càrrecs. ‘Sí, som independentistes i estem generant estructures d’estat’, ha dit.

Per Junts pel Sí, Chakir El Homrani ha dit que havia de servir per a gestionar de manera més justa el present i que en el futur Catalunya tingués la capacitat de gestionar tota la protecció social. Ha destacat que en la futura agència hi haurà control parlamentari (amb un president escollit per la cambra) i participació dels agents socials i econòmics. També s’ha obert a acceptar les propostes de la resta de grups durant la tramitació parlamentària.

El diputat del PP Fernando Sánchez ha dubtat que l’aplicació d’aquesta Agència de Protecció Social sigui la primera llei de desconnexió. ‘Tanta faramalla i soroll mediàtic per acabar anunciant-nos una agència de caràcter conservador i autonomista, amanida d’inconstitucionalitat’, ha dit. Segons ell, JxSí i la CUP no volen una agència, sinó que ‘només els interessa la moció de confiança, vendre fum i aparentar que avancen cap a la independència’.

Pel diputat de Ciutadans Joan Garcia, es tracta d’una proposta ‘placebo, buida de contingut i amb un articulat confús, ambigu i recurrent’. Ha dit que era favorable a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), creat l’any 2006, que ‘CDC i ERC van decidir d’eliminar’.

Eva Granados, del PSC, ha criticat que Junts pel Sí i la CUP haguessin elaborat un text que ‘ha fet quedat curt’, perquè segons ella no pensa en el món local. A parer seu, no és una llei de ruptura, car Catalunya ja havia tingut institucions i agències com les que preveu aquesta llei, però el govern s’ha encarregat d’anar eliminant instruments i capacitat d’intervenció del sector públic i a més retallant. Segons Granados, l’alternativa que presentaven el seu grup i CSQP volia millorar la protecció social a partir de desenvolupar la llei de serveis socials del tripartit, que ja parlava d’una agència de desplegament de polítiques públiques. La renda mínima de ciutadania –ha dit– ha de ser l’instrument que ho vehiculi tot. Granados ha apel·lat a ERC, que va elaborar la llei de serveis socials.

Així mateix, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha demanat als partits independentistes que tinguessin ‘la mateixa diligència amb la renda garantida de ciutadania que tenen amb les lleis de desconnexió’, perquè –ha dit– la gent que pateix ‘no viu de declaracions grandiloqüents i abrandades’. I encara ha insistit: ‘Del que ens hem de desconnectar és de la creixent pobresa i desigualtat.’ Coscubiela ha dit que Junts pel Sí i la CUP es preocupaven només ‘pel que farien si fossin no sé què quan gran part de les competències actuals no estan desenvolupades’. També ha criticat que –a parer seu– el text ‘creï expectatives falses i obri les portes a la privatització’.