19.11.2016 - 22:00
El govern de la Generalitat homenatja avui les persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la guerra del 36-39 i la dictadura franquista en un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), a les dotze del migdia. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, presideix l’homenatge acompanyat de la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.
Segons el govern, l’acte és un cant a la llibertat a través d’un especial reconeixement a les persones que van patir la repressió o la privació de llibertats sota el franquisme. En aquest sentit s’hi farà entrega d’un diploma a més de tres-centes persones que havien estat represaliades. El Departament d’Afers, Relaciones Institucionals i Exteriors i Transparència ha volgut recuperar aquesta iniciativa, que no es feia des del 2009, i homenatjar públicament a les persones que han estat reconegudes amb aquesta condició durant els últims nou anys.
És un homenatge però també un acte per a difondre el què va significar la lluita per la democràcia en la dictadura franquista. Per això també es comptarà amb la participació dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. S’encarregaran de fer una aproximació històrica a la repressió franquista que va començar amb la guerra del 36-39 i que va perdurar durant quaranta anys. Tot plegat serà presentat i conduït per la periodista Carolina Rosich, i comptarà amb la intervenció musical de la cantautora de les Terres de l’Ebre, Montse Castellà, qui oferirà un repertori especial per a l’ocasió.
L’acte coincideix amb l’aniversari de la mort del dictador. I es fa al paranimf de la Universitat de Barcelona, un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, l’indret que va acollir l’embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Precisament per aquest simbolisme, també de catalanitat, els docents d’aquesta universitat van ser durament represaliats.
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’estat espanyol. A tot això cal sumar-li les penes de presó, els camps de concentració, els batallons de treballadors i un llarg etcètera de mesures repressives portades a terme pel règim. El govern diu que les dades són esfereïdores: l’any 1940 hi havia més de 280.000 persones a les presons acusades de rebel·lió i, segons el diari Solidaridad Nacional, l’any 1939 a Catalunya hi havia 130.000 persones en camps de concentració.
80 anys de la guerra del 36-39
Aquest homenatge s’emmarca en el projecte impulsat pel Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors en motiu del 80è aniversari de l’inici de la guerra del 36-39 i el franquisme. El projecte té per objectiu recuperar la memòria històrica a través d’exposicions itinerants, conferències, jornades i homenatges a Catalunya i també a diversos països europeus per tal de difondre-ho en l’àmbit nacional i internacional.
A més del govern implica les entitats de memòria democràtica i del foment de la pau i els Drets Humans, l’administració local, les universitats i altres institucions acadèmiques, així com d’altres organitzacions civils que s’hi ha volgut sumar.
