03.04.2017 - 15:11
|
Actualització: 03.04.2017 - 15:12
La fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ha requerit tota la informació a les empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat contractades per a la Generalitat per bastir uns serveis d’intel·ligència i l’Agència Tributària per a la secessió, segons ha informat ‘El País’. En aquest sentit, la guàrdia civil espanyola es va personar divendres a les seus de Barcelona i Madrid d’una vintena d’empreses per requerir aquestes dades i ara les companyies tenen vuit dies per facilitar-les sota l’amenaça d’incórrer en delictes de desobediència i malversació de fons públics si no ho fan.
Per la seva banda, el fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, s’ha negat a donar més detalls sobre la investigació amb l’argument que les diligències són en curs però ha deixat clar que l’’únic objectiu’ de la fiscalia espanyola és que es compleixin les lleis.
El fiscal en cap de l’audiència espanyola, Javier Zaragoza, va començar l’1 de març del 2016 dues investigacions sobre la posada en marxa d’uns serveis d’intel·ligència i d’una Agència Tributària -i que ara Maza l’ha prorrogat- amb l’objectiu d’investigar si es cometen possibles delictes de sedició, malversació i desobediència. D’altra banda, des del 8 de març la fiscalia de l’audiència espanyola va començar la investigació sobre les empreses tecnològiques.
El requeriment d’informació dels agents és dirigit als administradors únics, presidents, directors generals o apoderats i els insta a identificar cadascuna de les persones de les seva companyia involucrades en cada fases dels projectes així com el responsable de la Generalitat que supervisa els treballs.
També, es demana identificar cada una de les persones que treballen en els projectes i si ho fan a la seu de l’empresa o bé de la Generalitat. A més, per quantificar una possible malversació de fons públics, la fiscalia reclama a les empreses que concretin els costos inicials, finals i d’engegada d’aplicacions informàtiques o informes de consultoria, entre d’altres aspectes, com per exemple si els treballadors de les empreses van haver de signar un contracte de confidencialitat i les contrasenyes de les aplicacions informàtiques aportades.
A banda, la fiscalia espanyola també requereix informació sobre qualsevol altre contracte del qual no en es tingui coneixement i que pugui ser utilitzat per al desenvolupament del qualsevol de les estructures d’estat o que puguin ser d’interès per a la investigació. Així mateix, els pregunta si després de rebre l’encàrrec es va comunicar a la Generalitat que la seva creació podia estar prohibida per admissió a tràmit o sentències del Tribunal Constitucional espanyol.
