La discòrdia interna marca el debat previ a l’assemblea de l’ANC

El secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va anunciar la setmana passada la convocatòria d’una assemblea general ordinària —una ‘AGO’, en l’argot intern—, que es farà a Manresa el 17 d’abril. S’hi han de debatre dues qüestions principals: la renovació del full de ruta cap a la independència i la modificació dels estatuts de l’organització. Un cop superada l’assemblea, es faran eleccions al secretariat, com cada any d’ençà que es va crear aquesta entitat, motor del procés cap a la independència, ara fa quatre anys. Si la voluntat d’unitat va ser la llavor nuclear del projecte, la desunió no ha abandonat mai el dia a dia d’una organització que cada vegada ha esdevingut més complexa i compartimentada. Com encara l’entitat la fase decisiva de la transició de l’autonomia a la independència? Podrà evitar que la divisió persisteixi durant el pròxim mandat? Quines són les qüestions que enfronten els diversos grups de la direcció? Què s’haurà de dirimir a l’assemblea general? Hi haurà renovació de cares a les eleccions?

De Forcadell a Sànchez
El lideratge de Carme Forcadell els primers tres anys de funcionament de l’ANC va ser decisiu per a mantenir el tremp que l’entitat necessitava per al canvi de xip que ha fet el país. Com dèiem suara, no va ser un lideratge exempt de tibantors, divisions internes i grups organitzats de dirigents que volien afavorir una estratègia política o una altra i, en alguns casos, llaurar-se un futur polític personal fent servir l’entitat de plataforma. La pugna en el debat sobre llista unitària o llistes separades va ser sagnant dins l’ANC. Les acusacions i els xocs interns van ser gairebé constants durant el mandat de Forcadell, però l’empenta i l’efervescència del moviment independentista van esquivar –i tapar– aquests contratemps de l’organització. D’alguna manera, la força del lideratge públic de Forcadell va permetre de salvar la situació, i amb un resultat més que notable.

La limitació de mandats —tres anys màxim— dels membres del secretariat nacional va obligar la sortida de Forcadell aviat farà un any. Aleshores, Forcadell ja tenia la vista posada en unes eleccions que Artur Mas i Oriol Junqueras havien compromès pel setembre de 2015. Calia trobar un substitut que pugués rellevar Forcadell en aquest paper de projecció. Aleshores es va organitzar una candidatura entorn de Jordi Sànchez, que era adjunt al Síndic de Greuges i havia estat un dels líders de la Crida els anys 80 i principi dels 90. Tot i no haver estat el candidat més votat, Sànchez va ser escollit president en la primera reunió del secretariat, que es va fer a Cardona. El primer any de mandat de Sànchez ha estat marcat per l’augment del protagonisme dels partits polítics en detriment de la societat civil. Les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre hi han ajudat. Possiblement per aquesta raó, i també per un tarannà volgudament més moderat, la figura de Sànchez no ha adquirit les cotes de popularitat de Forcadell. A la vegada que és evident que el perfil de l’Assemblea s’ha diluït darrerament.

El combat partidista
Aquest darrer any, els problemes interns i les divisions de l’ANC han seguit la pauta dels anys anteriors. Bàsicament, hi ha dos grups més o menys organitzats dins el secretariat: els favorables a un procés amb el màxim d’unitat política i una actuació transversal de l’ANC, i els deutors de les estratègies dels partits, que no tenen pas la prioritat de mantenir una posició equidistant i independent. Les acusacions són encreuades, en aquest sentit. Els uns consideren que els altres fan servei a uns determinats partits, mentre que els altres denuncien que els uns volen posar l’organització al servei d’unes altres forces polítiques.

Tan sols hi ha un punt discordant al full de ruta
En el rerefons d’aquest combat hi ha hagut des de fa anys la qüestió de les llistes separades o conjuntes a les eleccions. Els debats més acarnissats del full de ruta han estat en aquest terreny. Després de la consulta del 9-N es va destapar aquesta pugna, que encara no s’ha acabat de tancar pel precedent de les eleccions espanyoles del 20-D i, especialment, per la possibilitat que s’hagin de repetir si els partits espanyols no arriben a cap pacte de govern. De fet, aquesta hipòtesi és l’únic punt del full de ruta 2016-2017 proposat pel secretariat que suscita divisió d’opinions. Si els partits no ho resolen abans, serà un dels punts calents de l’assemblea. De moment, el punt 17 del full de ruta proposat proposa una candidatura ‘de la màxima unitat independentista’. Diu així:

«Si no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions al mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’experiència de les darreres eleccions es fa més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació d’una candidatura de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou parlament espanyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’estat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.»

Esmena al sistema d’elecció del secretariat
A banda aquest punt del full de ruta que pot originar un debat obert, l’altra qüestió que haurà de resoldre l’assemblea de Manresa serà la modificació dels estatuts de l’entitat. Algunes assemblees territorials han proposat aquestes últimes setmanes de repensar el mètode d’elecció dels membres del secretariat, i també la composició i les limitacions de la presentació de candidatures. Alguns socis qüestionen que s’hagin de permetre les candidatures col·lectives i s’estimarien més que tothom anés pel seu compte. N’hi ha que defensen que els candidats puguin fer ‘campanya’ o, si més no, actes per a presentar propostes i respondre dubtes dels socis per tot el país. També hi ha una proposta perquè les assemblees exteriors tinguin representació directa al secretariat. Tot plegat haurà de concretar-se aquestes setmanes vinents, perquè es pugui sotmetre a votació alguna proposta agrupada sobre aquesta reforma.

També pot arribar a l’assemblea una proposta per a modificar la limitació de mandats i la freqüència de les eleccions, fins ara anual. Ja fa uns anys que algunes veus de l’organització demanen que les eleccions siguin biennals, per donar més estabilitat a l’entitat. Consideren que haver de renovar la direcció cada any és massa feixuc. Com que la limitació de mandats és de tres anys i això seria impossible de mantenir amb mandats de dos anys, també es proposa de limitar la presència al secretariat a dos mandats (quatre anys).

Un nou secretariat
Després d’haver fet l’assemblea, les eleccions al secretariat seran el maig. Els setanta-cinc membres de la direcció de l’ANC seran escollits per les dues vies habituals: en representació nacional (25) i en representació territorial (50). Els dirigents consultats per aquest diari no han volgut manifestar si optaran a la reelecció. L’explicació més habitual és que aquesta qüestió no és encara damunt la taula. Alguns són més clars: presentaran candidatura segons què decideixi l’assemblea de Manresa.

Hi ha una qüestió pendent de resoldre que pot determinar el color que acabi prenent el nou secretariat. La comissió jurídica de l’entitat debat aquestes setmanes la interpretació del punt dels estatuts referent a la limitació de mandats: ‘Els membres del secretariat exerciran el càrrec durant un termini d’un any i podran ser reelegits, únicament, per dos períodes successius d’igual durada.’ Alguns membres de l’organització consideren que aquest punt implica que quan algú ja ha estat tres anys al secretariat ja no hi pot tornar mai més. Els altres consideren que significa que no es poden superar els tres anys consecutius, però que s’hi pot tornar més endavant. Caldrà veure quina interpretació s’imposa finalment (potser caldrà que ho voti l’assemblea) per saber si enguany poden tornar a la direcció alguns dels membres que n’havien format part anteriorment.

Els setze mesos que queden fins a la convocatòria d’unes eleccions constituents, segons el mandat democràtic del 27-S, coincidiran plenament amb el període del nou secretariat que resulti d’aquestes eleccions del maig. Per tant, les decisions preses en l’assemblea i l’elecció del nou secretariat determinaran la força de l’ANC en aquest període decisiu. Els quaranta mil socis de l’entitat podran dir-hi la seva ben aviat.