26.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 09.07.2017 - 12:13
‘És un error profundíssim.’ Amb aquests mots es va referir Miquel Iceta, primer secretari del PSC, a la cimera fundacional del Pacte Nacional pel Referèndum, en què les institucions, els partits sobiranistes i entitats diverses van acordar de treballar per una consulta pactada amb Madrid. Iceta va justificar l’absència dels socialistes dient: ‘La convocatòria d’un referèndum il·legal és una via equivocada, condemnada al fracàs.’
D’ençà del desembre, la posició del PSC no ha variat ni un mil·límetre i continua fora del front comú. A final de febrer, el secretari d’organització del partit, Salvador Illa, va posar en dubte la utilitat del Pacte Nacional pel Referèndum, que, segons ell, es contradiu constantment amb l’acció de govern: ‘Quina voluntat d’acord pot tenir un govern que tot just la predica i ja anuncia un acord per desconnectar-se de l’estat?’
Primeres dissidències
Tanmateix, la intransigència de la direcció socialista ha topat amb la rebel·lió d’algunes filials municipals. El primer revés va ser el 23 de febrer amb l’adhesió de Terrassa al Pacte Nacional pel Referèndum. La ciutat ha estat controlada per batlles socialistes des del 1979. Actualment, el PSC hi governa en minoria amb el PDECat. Els nou regidors no van votar a favor de la moció d’adhesió, però es van abstenir, cosa que en va permetre’n l’aprovació. Durant el ple, el tinent batlle, Amadeu Agudo, va defensar la solució federal per al conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya i el reconeixement del Principat com a nació. ‘No anem contra el referèndum, però sí que demanem que sigui més inclusiu’, va afegir.
El mateix dia, a Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, les veus discrepants s’enfrontaven frontalment amb la direcció d’Iceta: els sis regidors del PSC, inclòs el batlle Josep Perpinyà, van votar a favor de la moció d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum. Perpinyà va argumentar que un referèndum pactat amb l’estat espanyol –tal com demana el manifest– seria totalment legal i va afegir: ‘La constitució és prou ambigua per a acceptar un referèndum.’ El batlle també es va encarar amb els regidors del PP i Ciutadans, els únics que van votar-hi en contra, i els va dir: ‘Agradi o no, hi ha molta gent a Catalunya que vol la independència.’ I encara: ‘És un desig tan legítim com el dels qui volen la jornada laboral de trenta-cinc hores o que tota l’educació sigui pública.’
La resposta de la direcció a la ruptura del seu mandat va ser més paternalista que no pas contundent. Salvador Illa va dir: ‘La posició del PSC l’expressa l’executiva’, i no pas l’estament municipal del partit. El secretari d’Organització va justificar les dissidències excusant-se en les dinàmiques i lògiques de la política local. A més, va assegurar que la posició sobre el Pacte Nacional no s’havia abordat amb els equips municipals ni hi havia pas intenció de fer-ho.
Elena no descarta una aproximació del PSC
En una entrevista a la Xarxa, el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, va refusar l’explicació d’Illa i va declarar: ‘Confio que el PSC s’hi afegirà, perquè realment el referèndum és la millor sortida.’ Per ell, és normal que molta gent del PSC, tant de base com electes, acabin adherint-se al manifest. Per això va recordar el seu bagatge dins el partit, com també la de dos membres més del comitè executiu: Maite Arqué (ex-batllessa de Badalona) i Itziar González (ex-regidora de Ciutat Vella).
La revolta de Granollers
L’endemà, el PSC de Granollers també es desmarcava de les directrius de la direcció i permetia que el municipi s’afegís al pacte. El cas de la capital del Vallès Oriental és especialment feridor: la ciutat ha estat històricament un fortí socialista i el batlle Josep Mayoral hi governa amb majoria absoluta.
La moció d’adhesió la van presentar conjuntament ERC i CiU. Es va aprovar amb el suport de 22 regidors dels 25 del ple. El vot favorable del PSC el va defensar el portaveu del grup, Jordi Terrades, que va reclamar un referèndum acordat i amb reconeixement internacional. ‘No ens esperin a donar suport a un referèndum il·legal, ni a vulnerar l’estatut ni la constitució’, va precisar.
Per si fos poc, cal explicar que Terrades és diputat al Parlament de Catalunya i membre de l’executiva de Miquel Iceta, que havia titllat de ‘error profundíssim’ la cimera del Pacte Nacional pel Referèndum.
De totes maneres, l’entrada de Granollers al pacte tampoc no és cap gran sorpresa. En la Diada passada, el batlle Mayoral va publicar un ban en què demanava una solució política com el referèndum d’Escòcia o el Quebec. ‘Amb pregunta clara, fet amb seguretat jurídica, des del respecte a totes les posicions i amb plenes garanties democràtiques’, precisava. A més, deixava clar que el país es vol expressar a les urnes: ‘La demoscòpia ens diu que som molts els catalans i catalanes que volem votar.’
Vilanova i la Geltrú, la rebel·lió continua
El següent grup municipal a rebel·lar-se va ser el de Vilanova i la Geltrú, on els socialistes governen amb el PDECat. El primer tinent batlle i portaveu del govern, Juan Luís Ruiz, va explicar a la ràdio local Canal Blau: ‘Sempre hem estat defensors del dret de decidir.’ I va assegurar que no podia dir que no a una proposta de referèndum acordat, amb reconeixement internacional i vinculant, com la del Pacte Nacional pel Referèndum. De totes maneres, va deixar clar que ell no era independentista.
L’actual batllessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras (PDECat), és la presidenta de l’AMI. Els seus antecessors eren del PSC. Un és l’actual coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, i l’altre Sixte Moral, independentista declarat.
Després de Vilanova, els altres pobles que han dit que no al mandat de la direcció socialista són: Olesa de Montserrat, Collbató, Palafrugell i Vilafant. En aquest darrer municipi, la batllessa Consol Canteny va donar llibertat de vot als regidors socialistes. Quatre van donar suport a l’adhesió al pacte, entre els quals ella mateixa, i dos es van abstenir. A Palafrugell, els sis regidors del PSC, inclòs el batlle, Juli Fernàndez, també van donar suport a una moció per obrir escoles i locals per al referèndum.
Moltes més seccions municipals del PSC han optat per no enfrontar-se directament amb la direcció i fer com a Terrassa, abstenir-se. És el cas de Girona, Palau-solità i Plegamans, Tàrrega, Olot, Capellades, Manlleu, Vic, Reus, la Garriga, etc. Aquesta actitud contrasta amb l’obediència dels socialistes del Prat de Llobregat i de Cornellà, que no han permès que la moció es debatés al plenari adduint que és una qüestió que excedeix la competència municipal.
