01.03.2017 - 12:30
|
Actualització: 01.03.2017 - 12:50
Després de les conclusions del fiscal Javier Moreno Verdejo i abans de cloure el judici contra Francesc Homs al Tribunal Suprem, l’advocada de l’acusat, Eva Labarta, ha presentat les seves conclusions. Ho ha fet demanant que es deixessin de banda les emocions i els sentiments en un cas que està molt vinculat a qüestions polítiques. Ha dit que ella miraria d’argumentar fredament les raons per les quals demana l’absolució d’Homs. I ha recordat que tot el que va passar abans i després del 9 de novembre estava inscrit en un context polític que no es pot menysprear.
Indefensió de la Generalitat
Labarta ha recordat que el seu client, Francesc Homs, i la Generalitat no va tenir el mateix tractament per part del Tribunal Constitucional que havia tingut el govern espanyol. Ha denunciat una discriminació i ha apuntat que el TC podria ser que estigués seguint unes instruccions polítiques concretes. En aquest sentit, Labarta ha recordat que el ple del TC es va reunir un dilluns al vespre fora del seu horari habitual l’endemà que el Consell d’Estat espanyol s’hagués reunit un diumenge, també fora del seu horari habitual. Labarta ha contraposat aquesta actuació del TC i dels organismes de l’estat al fet de no haver donat resposta al recurs d’aclariment de la Generalitat l’endemà de la providència del 4 de novembre. Segons l’advocada d’Homs, això és una demostració de la indefensió a què es va sotmetre el seu client.
Els pronunciaments del parlament
Labarta també ha fet valer els pronunciaments del Parlament de Catalunya amb grans majories a favor de la convocatòria d’una consulta per demanar l’opinió dels ciutadans sobre el futur polític de Catalunya. Ha dit que aquests pronunciaments obligaven Homs i el govern a actuar d’acord amb la majoria democràtica. ‘Preguntar als ciutadans de Catalunya no és cap delicte. No ho ha estat mai. Es fa cada cop que es fa una enquesta. I ho van fer els municipis durant dos anys amb les consultes populars’, ha dit Labarta. ‘La constitució accepta els que no pensin com ella’, ha dit l’advocada d’Homs. ‘La constitució protegeix a tothom, als que estan d’acord amb ella i als que no hi estem’, ha dit. I Labarta ha volgut insistir que el procés participatiu no tenia cap vinculació jurídica.
No s’amaga darrere dels voluntaris
Labarta també ha defensat que Homs no s’amaga darrere dels voluntaris. Ha dit que aquesta acusació el molestava molt. ‘El senyor Homs reconeix la seva actuació’, ha dit Labarta, que ha recordat que la reacció del govern espanyol va ser de mofa i ridiculització. L’advocada ha dit que el govern espanyol es va espantar quan va veure que s’apuntaven més de quaranta mil voluntaris i que allò ja no era un joc. També els va alertar la dimensió dels mitjans internacionals que es van acreditar a la conferència de premsa multitudinària que es va fer el vespre del 9-N. Labarta ha lamentat que no se’ls hagi permès citar a declarar a Rajoy i al ministre de Justícia Rafael Catalá, que va dir en un primer moment que el procés participatiu era una qüestió de llibertat d’opinió.
La conferència de premsa, peça decisiva
La conferència al centre internacional de premsa s’hauria fet igualment, ha dit Labarta. S’hauria fet també si s’haguessin retirat les urnes, ha recordat. I ha volgut fer notar que Homs va rebre una trucada en nom del govern espanyol dient-li que, si no es feia la conferència de premsa, no hi hauria conseqüències legals. Labarta també ha dit que té la impressió que, si en lloc d’haver-hi participat més de dos milions de persones hi haguessin participat un centenar de milers de ciutadans, avui no hi hauria judici. És a dir, que no són els fets el problema, sinó la dimensió que va prendre el 9-N.
Abús de poder per l’article 161
També ha denunciat una altra vegada l’abús de poder del govern espanyol per haver fet servir la clàusula que li permet exigir al TC la suspensió cautelar de qualsevol cosa. Segons l’advocada d’Homs, aquesta mesura no està pensada per situacions com aquella. ‘L’advocat de l’estat sabia que, si no feia servir aquesta via de l’article 161, no hauria arribat a temps’, ha dit Labarta. Contra la imputació del delicte de desobediència, Labarta ha dit que no hi pot haver desobediència si no hi havia sentència amb argumentació de les parts. Segons ella, no és el mateix una providència feta sota l’obligació de suspensió cautelar imposada pel govern espanyol que una sentència on les parts han pogut presentar al·legacions i argumentar.
Sense resposta no es podia prendre cap decisió
Labarta també ha argumentat que l’aclariment que va sol·licitar la Generalitat després de la providència del TC del 4 de novembre era imprescindible per a prendre qualsevol decisió. La confusió que suscitava la providència podia portar problemes que calia evitar des de la responsabilitat d’un govern, ha dit Labarta. I ha recordat l’exposició que va fer Carles Viver Pi-Sunyer, ex-vice-president del Tribunal Constitucional, en la seva declaració com a testimoni ahir a la tarda.
Labarta també ha posat en dubte la validesa del recurs presentat pel govern espanyol després de l’anunci del procés participatiu perquè no hi havia cap norma concreta que es pogués suspendre. I aquesta és la diferència respecte del primer recurs d’impugnació de setembre, que sí que afectava un decret signat pel president de la Generalitat.
Les sentències del TC que el govern espanyol no compleix
L’advocada d’Homs també ha fet valer el cas de les 34 sentències del Tribunal Constitucional que el govern espanyol incompleix sense que la fiscalia presenti càrrecs per desobediència ni prevaricació. ‘Això fa sospitar’, ha dit Labarta. I s’ha preguntat com podia ser que per un cas de possible comissió per omissió es persegueixi els governants de Catalunya com s’ha fet amb aquest judici i en el del TSJC. Per quines raons uns casos acaben als tribunals per la via penal i els altres no són ni tan sols investigats, ha demanat Labarta.
Una querella política
Finalment, l’advocada d’Homs també ha volgut estendre els dubtes sobre l’encausament del seu client perquè en un primer moment va ser la mateixa fiscalia que ho havia refusat. L’encausament d’Homs i, per tant, el canvi d’opinió de la fiscalia va coincidir amb el moment que podia accedir a ser diputat del congrés espanyol. Segons les explicacions de la fiscalia i del tribunal, l’encausament d’Homs estava justificat perquè havia aparegut la carta de resposta a l’empresa T-Systems, signada per ell. Però Labarta ha recordat que una carta comercial no pot ser considerada mai una resolució administrativa. Labarta ha acusat la fiscalia d’haver presentat una querella política i ha recordat la resolució que va fer la junta de fiscals de Catalunya dient que no hi havia indicis de delicte. ‘Per què no valia aquella resolució? Quin problema tècnic o jurídic tenia?’ ha demanat Labarta.
L’advocada defensora ha anat desmuntant un per un tots els supòsits que caldria ‘El senyor Homs no és un delinqüent’, ha dit Labarta. ‘Estem entrant en un camí molt delicat’, ha dit l’advocada d’Homs. I ha demanat que no es judicialitzi la política.
Ací podeu consultar totes les cròniques detallades del judici contra Homs:
El fiscal manté la petició de 9 anys d’inhabilitació per Homs: ‘El govern de Catalunya va desafiar la legalitat’ (dimecres migdia)
La defensa d’Homs desmunta les proves pericials informàtiques de la Guàrdia Civil (dimecres al matí)
L’agilitat i la fredor marquen el judici a Homs, que avui s’acaba (dimecres a la matinada)
Xoc dialèctic de Viver Pi-Sunyer i Lamarca amb el fiscal i el tribunal del Suprem (dimarts a la tarda)
Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)
El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)
El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)
Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)
Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)
Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)
