16.10.2015 - 01:17
|
Actualització: 16.10.2015 - 01:47
Artur Mas va declarar ahir davant el jutge, per l’organització del 9-N. El president de la Generalitat hi va deixar clar que tot i que l’execució final va estar en mans de voluntaris ell era el principal responsable de tot i va qüestionar si defensar la democràcia el convertia en un delinqüent. Com ja havien fet abans Irene Rigau i Joana Ortega, Mas només va respondre a les preguntes del jutge i es va negar a respondre al fiscal i l’acusació particular.
Posteriorment en una conferència de premsa feta al Palau de la Generalitat Mas va deixar oberta la porta a desobeir una possible sentència. En resposta a les preguntes dels periodistes es va limitar a indicar que això dependria del moment legal en que estigués el procés d’independència.
La presència al carrer de milers de manifestants i de quatre cents batlles va servir per a què el tribunal i els màxims responsables de PP i PSOE atacaren Mas, afirmant que intenta condicionar el possible veredicte. La tensió va augmentar encara més quan a la tarda la fiscalia general de l’estat espanyol va fer pública una nota de premsa per manifestar que refusava la concentració en suport d’Artur Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i avisar que farà ús dels mitjans legals contra els manifestants. El representant de Manos Limpias va anar més enllà i tot i va anunciar que demanarà la il·legalització immediata de la CUP.
La tibantor entre la Generalitat i l’estat és, doncs, extrema. Des de la Generalitat i la majoria dels partits catalans s’ha interpretat l’actitud de la fiscalia com un gest agressiu, recordant que en altres ocasions hi ha hagut polítics que han declarat acompanyats de gent i això mai no ha estat objecte de cap comunicat oficial.
Mas diu que l’estat té reaccions pre-democràtiques
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha retret a l’Estat les reaccions “de caire predemocràtic” que té davant la voluntat majoritària dels catalans. Al seu parer, el govern espanyol “ignora, menysprea i falta al respecte” allò que la societat expressa a les urnes. Per això, li ha recomanat que es fixi en l’”exemple” del poble català, que creu que està donant una “lliçó de civisme, implicació, voluntat de tenir un futur col·lectiu i democràcia real de primer nivell”. En el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, Mas ha dit que la història de Catalunya està marcada per les injustícies i la pèrdua de llibertats però també per la cerca de “dignitat”.
Mas veu algunes reaccions “de caire predemocràtic” en l’Estat perquè demostra “ignorància, menysteniment, menyspreu i inclús falta de respecte i reconeixement” cap a la voluntat que els catalans expressen a les urnes “de forma pacífica i tranquil·la”. Per tot plegat, ha considerat que la democràcia espanyola és “clarament millorable”. En aquest context, ha recomanat a Madrid que prengui “exemple” de la societat catalana, que creu que està donant “una lliçó de primeríssim ordre” tant pel que fa a civisme i “implicació” en la construcció d’un futur col·lectiu com en termes de “democràcia real”.
Després d’haver encapçalat els actes d’homenatge al president Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament i de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en qualitat d’imputat per l’organització del 9-N, Mas ha presidit aquest dijous al vespre al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat l’acte institucional amb motiu del dia nacional de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, instaurat recentment pel Govern coincidint amb l’aniversari de la mort de Companys.
