08.10.2015 - 20:44
|
Actualització: 08.10.2015 - 23:15
La CUP ha trencat el silenci que mantenia des de feia una setmana per explicar sobre quines condicions vol avançar cap a la república catalana. Avui sis diputats electes han exposat les condicions de negociació amb Junts pel Sí, en un acte que ha omplert de gom a gom l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra, enmig d’una enorme expectació mediàtica i amb l’assistència de diputats de Junts pel Sí, com ara Raül Romeva i Jordi Turull. Hi han intervingut Anna Gabriel, Benet Salellas, Eulàlia Reguant, Antonio Baños, Albert Botran i Josep Manel Busqueta, que han parlat de desobediència, de ruptura i de procés constituent. No han parlat de noms; ni del d’Artur Mas ni de cap altre.
En canvi, han parlat de mesures que deixin clar que el procés cap a la independència és irreversible, constituent i amb una clara vocació de canvi social. ‘Sabem que el procés és col·lectiu i profund. Junts pel Sí és l’única formació que pot formar govern i ha de formar govern’, ha dit Josep Manel Busqueta. ‘Calen les millors persones que puguin representar aquí i fora d’aquí el camí cap a la independència. Però cal donar contingut al procés’, ha afegit. Sobretot la CUP ha marcat una condició molt clara perquè hi hagi acord entre uns i altres: que la desobediència i la ruptura amb la legalitat espanyola sigui clara i inequívoca.
Desobeir el TC; ruptura abans d’investir el president
Albert Botran ha dit: ‘Cal unilateralitat. Perquè l’arma de l’estat és no reconèixer res.’ I Benet Salellas ha estat clar: ‘Si aquest procés va de debò, hi haurà ruptura. I la ruptura s’ha de produir abans de la proclamació d’un govern o d’un president. Demanem un punt de no-retorn, que es pot situar en la nostra relació amb el TC.’
Justament és en la desobediència de les sentències i de les decisions del Tribunal Constitucional i de la justícia espanyola per on la CUP vol que comenci la ruptura amb l’estat espanyol i arrenqui el procés constituent. ‘No pensem obeir cap més decisió del Tribunal Constitucional –ha dit Salellas–. Volem que es declari institucionalment la incompetència del TC. No reconeixerem la condició de tribunal a qui decideix anul·lar la protecció de la pobresa o al dret a l’habitatge. Això demana a crits ruptura amb aquesta legalitat. Es tracta de no acatar els principals embats de l’estat contra els drets socials i fonamentals que teníem, fruit de lluites contínues. La desobediència a aquestes lleis per part de les institucions catalanes és un punt de partida clar.’
Desobediència i compromís de ruptura per començar un procés constituent. ‘Per començar a construir la república cal posar l’accent en el procés constituent. A partir d’avui la nostra tasca serà aquesta. Les negociacions de veritat són al carrer, per la defensa de l’educació i la sanitat pública’, ha dit Busqueta. La CUP vol fer arribar la discussió sobre com ha de ser la constitució de la república catalana al màxim de gent possible; vol traslladar-la a l’àmbit local i popular. Perquè és això que ha de permetre d’eixamplar una base social que, ara per ara, la CUP veu encara insuficient. ‘Sabem que si no som més i més decidits no podrem guanyar’, ha dit Busqueta.
Baños ha dit com s’hauria de fer: ‘La nova república es farà amb tothom. Caldrà sotmetre a debat ciutadà les institucions del nou país. El parlament haurà d’esdevenir una assemblea constituent.’ I Busqueta afegia: ‘Serà aquesta societat a la qual demanem de treballar colze a colze per a avançar en el camí desobedient i constituent a la vegada.’
Aplicar un pla de xoc; aturar privatitzacions
Per a la CUP aquest procés constituent ha de servir per a construir un país que, tal com ha dit Eulàlia Reguant, ‘exemplifiqui amb mesures concretes i immediates el sentit d’igualtat, justícia i inclusió social. El futur no es pot assemblar al passat ni al present’. Per això la formació ha posat per condició per a l’acord que s’apliqui un pla de xoc. Reguant n’ha parlat així: ‘Ha d’incloure un pla emergència per als sectors més afectats per la crisi, millorar la vida de la gent; cal un pla de revisió de privatitzacions, recents o pendents. Les primeres trenta-nou mesures són urgents i ineludibles per a fer front a la situació de precarietat vital.’ Així mateix, ha dit: ‘Hi ha deu privatitzacions que si s’implementen ens acosten a un model elitista, especulatiu i agressiu amb el territori i els drets socials’. I ha explicitat més condicions: ‘Cal implementar la moratòria de desnonament; és imprescindible l’aplicació de les rendes garantides; que s’acabi l’apartheid sanitari.’
Amb aquestes condicions la CUP està disposada a anar fins al final. Insisteixen que no han canviat d’opinió sobre allò que havien dit després del 27-S, és a dir, que no pensen investir Mas president. Una altra cosa seran les fórmules que puguin trobar perquè això no sigui un impediment per a l’acord amb Junts pel Sí. La negociació comença ara. ‘No patiu, que la CUP anirà fins al final’, ha assegurat Anna Gabriel.
Ací podeu veure el vídeo íntegre de l’acte:
