La cultura catalana aconsegueix de presentar-se completa a Bolonya

  • Els governs d’Andorra, de l’Alguer, de Catalunya, de les Illes i del País Valencià exhibeixen unitat a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil

VilaWeb

Redacció

04.04.2017 - 02:00

‘Sharing a Future: Books in Catalan’ és el lema, ben significatiu, del programa d’activitats organitzades per l’Institut Ramon Llull (IRL) a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que s’inaugurava ahir i que estarà oberta fins dijous. És la primera vegada que la prestigiosa fira internacional té per convidada d’honor una cultura sense un estat al darrere. Si bé oficialment els convidats són Catalunya i les Illes Balears, la cultura catalana s’hi ha presentat amb normalitat, completa. Una normalitat que ahir, el dia de la inauguració, van representar membres dels governs d’Andorra, de l’Alguer, de Catalunya, de les Illes i del País Valencià.

La Declaració de Palma
Per això comparteixen la representació 44 editorials (33 del Principat, 5 de les Illes, 4 del País Valencià i 2 d’Andorra) i prop de 120 il·lustradors del país. I és que en totes les activitats hi ha representada la literatura catalana en el sentit més ampli, tant pel que fa a la presència institucional com a la dels sectors implicats.

Tal com havia explicat el director de l’IRL, Manuel Forcano, a Catalunya Ràdio, a Bolonya s’ha posat en pràctica la Declaració de Palma, en què els governs del País Valencià, el Principat i les Illes van acordar de treballar conjuntament per a promoure la cultura, dins el país i internacionalment, evitant l’obstacle formal de l’absència del País Valencià en l’Institut Ramon Llull.

‘La cultura és el nostre petroli’
En nom de la Generalitat de Catalunya, el president Carles Puigdemont destacava ahir: ‘La Fira de Bolonya és un aparador excepcional on per primera vegada un país sense estat obté el rang de convidat oficial.’ I afegia: ‘La cultura és el nostre petroli; a manca d’un estat, la cultura i la llengua són la nostra senya d’identitat més important, la nostra forma de presentar-nos al món.’ Puigdemont també explicava en la seva intervenció que el català és una llengua parlada per més de deu milions de persones, que no gaudeix encara de plena oficialitat a escala estatal, ‘ni té tampoc la presència que li correspondria a les institucions europees’.

El president de la Generalitat valorava molt positivament la col·laboració entre els governs dels territoris dels Països Catalans: ‘La cultura i la llengua són un nexe d’unió, un pont entre territoris i persones.’ I recordava que el lema de la representació és ‘Sharing a Future’, ‘en el sentit de compartir’.

Catalunya, Illes i País Valencià, reconeguts
El conseller d’Educació i Universitats de les Illes, Martí March, posava de manifest ‘la vitalitat d’una llengua forta, que aspira a ser normal, i d’una literatura normalitzada en tots els sentits’. March es congratulava que, ‘una vegada més, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià hagin pogut ser reconeguts amb una tasca important com el llibre infantil i juvenil’.

El camí inequívoc
En nom del govern valencià, el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, va participar en la inauguració d’ahir. Va explicar per què havia volgut donar suport a la Fira Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important d’aquest àmbit: ‘Volíem ser al seu costat per ajudar-los a internacionalitzar el nostre sector. Perquè el llibre és un sector cultural molt potent, que el volem més fort encara.’ A banda Marzà, el govern valencià també hi va enviar la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga.

Responent a les preguntes de l’històric independentista Josep Guia a Twitter, Amoraga explicava la presència ‘extraoficial’ del govern a Bolonya. Guia es preguntava per què s’amagava a la informació de premsa la presència del País Valencià. I Amoraga deia: ‘No és secretisme, però no formem part (encara) de la Fundació [en referència al Ramon Llull]. Però som ací. El camí és inequívoc i el recorrerem.’

Aquesta expressió de la voluntat del govern valencià és un indicador més de la tendència de sumar esforços per donar la màxima força possible a la llengua, la literatura i la cultura catalanes quan es presenten al món. Per primera vegada en molts anys, els tres governs principals depenen de polítics sensibles a la unitat cultural i lingüística. Bolonya és un bon exemple de l’esforç de col·laboració institucional per a presentar la cultura en el sentit més complet.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor