08.01.2017 - 02:00
Creu que Catalunya hauria de ser una regió d’Espanya, una comunitat autònoma, un estat dins una Espanya federal o un estat independent? Aquesta pregunta s’ha anat repetint a totes les enquestes del CEO des del març del 2006, fet que permet d’obtenir una visió molt global de l’evolució ideològica del país i el gran impacte que ha tingut el procés. L’opció de la independència assolia el seu màxim -48,5%- el novembre del 2013. El nivell es va mantenir fins passat el 9-N del 2014, però el febrer del 2015 l’opció independentista patia una davallada de nou punts -9,1 per a ser més exactes-. Aquest fet va ser aprofitat per molts mitjans, sobretot els espanyols i els unionistes, com a prova irrefutable per afirmar que el procés estava en declivi, titllar de fracàs del 9-N i introduir la paraula suflé, que des de llavors ja no ha abandonat molts texts periodístics que parlen del procés.
Amplieu el gràfic ací.
A simple vista es tracta d’una davallada crítica, però té una explicació tècnica que el politòleg Sergi Castañé ens explica didàcticament a través d’uns gràfics. Per a entendre-ho, ens hem de situar al desembre del 2014. En aquell sondatge el CEO va fer una correcció en la mostra utilitzada fins aleshores i l’opció de l’estat independent en va sortir perjudicada respecte a les onades que hi havia hagut fins al moment. La modificació es va produir entre els nascuts a Catalunya, que fins llavors tenien un pes de gairebé el 80%, tal com demostra aquesta gràfica.
A partir del sondatge del desembre es van començar a posar quotes en funció de l’origen, unes quotes que fins llavors eren inexistents perquè no es controlava quants nascuts a Catalunya i quants nascuts a fora hi havia. Normalment aquestes dades no es tenen en compte, però com que en la qüestió nacional l’origen és un aspecte tan sensible, una mostra desigual pot fer canviar considerablement el resultat. Ara es controla que com a màxim el 68% de la mostra siguin nascuts a Cataluna i així aconseguir un resultat el més representatiu possible.
I per què el CEO utilitza ara un 68%? Doncs perquè segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són el nombre de catalans nascuts a Catalunya que tenen dret a vot. I això vol dir que el CEO ara fa una mostra representativa, però no abans.
Si es corregeixen les onades anteriors del CEO d’acord amb el 68% que utilitza ara, es demostra que l’opció de l’independentisme no va assolir un tant per cent de suport tan alt el 2013 però de retruc, el descens no ha estat tan pronunciat, de manera que es pot afirmar que el procés ara mateix es troba en descans i no en descens. Aquest gràfic compara l’onada del CEO i amb la correció d’aquesta, de manera que el resultat canvia considerablement:
Els pics de l’última etapa corresponen a tres moments clau que Castañé assenyala en aquest gràfic ampliat.
Possibles conclusions
De tot plegat se’n poden obtenir conclusions per a tots els gusts, però el cert és que amb les dades a la mà, el suport a un estat independent és el mateix que hi havia el desembre del 2014 -després del 9-N- i superior al juny del 2012, abans de la manifestació ‘Catalunya, nou estat d’Europa, que suposà un punt d’inflexió en el procés. Per altra banda, cal afegir que l’últim retrocés està marcat per la no aprovació del pressupost.
‘Les dades ens diuen que fa quatre anys que estem estancats en la mateixa xifra. Les dades que no estem caient com diu el CEO’, diu Castañé. I afegeix: ‘Estem estancats i en desgast. Però el desgast és normal perquè en tot moviment social hi ha un creixement inicial moderat, després un creixement exponencial i a continuació un període de consolidació amb un petit descans, on molta gent que arriba a la cresta es fa enrere. Però és normal en tot moviment social. Fins que no hi hagi més sondatges en les quals es consolidi una tendència creixent a la baixa, no podem dir que estem baixant’.
Castañé creu que és complicat generar una segona onada de creixement exponencial i que l’estancament pot ser fruit de la saturació. Però avisa que, ‘o es resol a curt termini, o pot anar a la baixa.’
