La conspiració de Fernández Díaz també implica Mariano Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, tenia coneixement de la conspiració contra l’independentisme català que tramaven el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, poques setmanes abans del 9-N. Ho han confirmat uns nous enregistraments fets públics avui pel diari Público en què se sent com Fernández Díaz diu al director de l’OAC: ‘El president del govern ho sap.’ L’àudio, enregistrat el 16 d’octubre, és extret d’una segona trobada. A la primera reunió, del 2 d’octubre, Fernández Díaz s’havia acomiadat així: ‘Jo en prenc bona nota i traslladaré la conversa a qui et pots imaginar.’

Ací podeu llegir la transcripció de la segona conversa:

—Jorge Fernández Díaz [J. F. D.]: El president del govern ho sap.

—Daniel de Alfonso [D. A.]: Em sembla bé, però això és lògic, és una relació de govern.

—J. F. D.: Jo li ho vaig comentar, és un home discret. Naturalment, la seva mà dreta no sap què fa la seva mà esquerra. Jo el conec molt bé de fa molts anys. He treballat i col·laborat amb ell des del febrer del 91, ininterrompudament, a l’oposició, al govern, a l’oposició.

—D. A.: Gairebé quinze.

—J. F. D.: Des del 91, vint-i-tres anys

—D. A.: Catorze anys.

—J. F. D.: Des del febrer, gairebé vint-i-quatre anys.

—D. A.: Gairebé vint-i-quatre, és clar.

—J. F. D.: Que el coneixia d’abans. Ell era al partit a Pontevedra, jo a Barcelona. Vam ser a les eleccions amb Hernández Mancha i vam guanyar a les eleccions a Miguel Herrero de Miñón i a tots, en fi, i a Rato i estàvem tots junts en aquesta aventura política, oi? Però, vaja, ja vaig començar amb ell essent el secretari general del partit, secretari de política autonòmica i després en cada ministeri que ell ha anat. Ell és president del govern, jo ministre d’Interior, el febrer en farà vint-i-quatre… i et puc assegurar que és un home, la discreció personificada.

La conspiració de Fernández Díaz
El diari Público va fer trontollar ahir la campanya electoral a Catalunya, amb la publicació d’un seguit d’àudios d’una conversa entre el ministre d’Interior espanyol i candidat del PP, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, dependent del parlament, Daniel de Alfonso.

Els enregistraments demostren que Fernández Díaz cercava qualsevol informació que pogués incriminar ERC i CDC en casos de corrupció i que el director de l’OAC posava la informació que tenia la seva oficina al servei de l’estratègia política del ministre. La conversa era d’abans del 9-N.

[Ací podeu trobar els enregistraments de veu amb la conversa completa]

Els partits polítics catalans hi van reaccionar immediatament i amb contundència, la majoria exigint la dimissió del director de l’OAC i també la del ministre. ERC i CDC, les dues formacions afectades per l’actuació de Fernández Díaz, han estat les més contundents. Però també han demanat dimissions la CUP, En Comú Podem i el PSC. Ciutadans ha dit que esperava que tot plegat fos mentida i el PP ha callat.

[Ací podeu trobar les reaccions de tots els grups polítics]

La presidenta del Parlament de Catalunya va anunciar que reuniria avui d’urgència la mesa de la cambra per estudiar la situació creada. L’Oficina Antifrau de Catalunya és un òrgan independent, creat i supervisat pel parlament. Alguns partits polítics ja han anunciat que en aquesta reunió en demanarien la destitució immediata.

Transcripció de les converses
En les converses (àudio), el director de l’Oficina Antifrau es disculpa davant el ministre dient que cerca irregularitats que puguin involucrar CDC i ERC, però que els indicis són molt inconsistents.

Segons De Alfonso ‘nosaltres investiguem casos d’ERC, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre. Són de CESPA, però no acabem de… Tenim quatre adjudicacions al germà d’Oriol Junqueras. Jo ara intento convèncer el Grup Planeta perquè em faci una investigació —però que no hi aparegui ningú i no sigui gens sospitosa— d’una informació que em va arribar i que no sé si es veritat (i per això no m’atreveixo a prendre-me-la com a tal i l’externalitzo perquè algú ho investigui com cal), que és un enriquiment al municipi de Puigcerdà del pare d’Oriol Junqueras en terrenys i més.’

‘Llavors, he parlat amb el director de seguretat de Planeta, que és un home de la policia, Antonio López López, i li he dit: “Escolta, sabent com pensa José Manuel [Lara], ens interessa. Si vols, ho podeu fer vosaltres. A mi el que m’interessa és que comproveu adjudicacions, requalificacions, en nom o com a apoderat en els últims vuit anys. Que hi apareguin noms i tal. I després dóna-m’ho, que ja ho posaré en ordre jo.”

És una informació que m’explica un amic, un empresari, prenent un cafè a sota de casa. Per tant, no m’hi puc llançar, a aquesta investigació’, continua De Alfonso. ‘Llavors, si a més aconseguíssim tenir alguna cosa que sortís en el moment processal oportú d’ERC, que fes dir també al president de la Generalitat: “Ui, no convenen tant com deien, perquè a mi ara ajuntar-me amb aquests…” Bé, també seria bo.’

‘…Però vaja, les puntes han de servir d’alguna cosa. Esperem que surti de menors o de coses així dels municipis d’ERC. Perquè, és clar, si surt del municipi on governa el PSC amb majoria i li han donat una subvenció, diran: “Doncs sí, però vostè acusa el PSC o ERC?” Se’ns difuminaria. En tenim dos o tres. Una denúncia a la Bisbal del Penedès, que és la relació d’un punt verd que es va donar a CESPA sense concurs, i és veritat que a la Bisbal guanya amb sis regidors per majoria absoluta ERC. Doncs sí, però no n’hi ha prou. En volem més. Llavors, quan em van dir això, vaig dir: “A veure si es pot fer alguna cosa amb això de Puigcerdà.” Però ara mateix no tenim res més, no tenim res més.’

És en aquest punt de la conversa quan el ministre torna a pensar en el germà de Junqueras i demana:

‘Això de CESPA és feble?’

‘Sí’, li respon De Alfonso. ‘A veure, hi va haver unes puntes de subvencions en l’època del tripartit. Però ara fem una comparació per municipis, no globalment, i als municipis on ha governat ERC no hi ha hagut aquestes puntes. N’han tinguts els municipis governats pel PSC. És clar, ja és més difícil de treure conclusions contra Esquerra.’

Fernández Díaz hi insisteix: ‘Jo el què sé i el que he vist és que realment el volum de facturació, vaja, de CESPA per la via de concessions, subvencions…’

‘És clar, afinant, afinant, podríem dir: “Home, la signatura del primer decret per part de Francesc Homs podria ser un pacte prevaricador.” Vaja, és al límit. Si no, això jo ho envio a la fiscalia i la fiscalia m’ho arxiva, a mi em llancen a les feres.’

‘Llavors jo li vaig dir a en José Ángel: “Comenta-ho amb el ministre si voleu i que el ministre ho comenti amb el fiscal general.” Jo amb l’Eduardo [Torres Dulce], hi tinc molt bona relació, ens coneixem, ens avenim. Si a mi l’Eduardo em diu “Daniel, tira endavant que jo tiraré endavant”, llavors sí que ho enviaré a la fiscalia. I si llavors em surt el fiscal de torn que s’arronsa i em diu “no té prou entitat” i ho arxiven, això corre com la pólvora i al final el malparit hauré estat jo.’

‘Aquí m’he de guardar les espatlles —diu De Alfonso—, perquè a mi m’és igual anar a la fiscalia, clavar una castanya, fer recomanacions, posar-ho a la memòria, etc. Però és clar, una cosa és obtenir-ne una pena i una altra cosa és la nul·litat.’

En aquest punt el ministre perd la paciència i insisteix, ara sobre CDC: ‘Per aquí, aquí sí que hi són, aquí queden fatal, en Felip Puig i l’Homs.’

‘Felip Puig no hi apareix —aclareix De Alfonso—. Però passa que casualment són les seves dues cunyades…’

Però Fernández Díaz torna a burxar: ‘Això políticament li ha fet molt mal a l’Homs, perquè és al límit de la prevaricació.’

‘Ell té consciència de tenir aquest punt feble o no?’, acaba preguntant el ministre.

‘No ho sap ningú més que José Ángel Fuentes Gago, el meu director d’investigacions, tu i jo’, respon De Alfonso.

‘D’això, me’n pots donar una còpia?’, demana Fernández Díaz.

‘T’ho donaré. T’ho he portat’, respon el director de l’Oficina d’Antifrau.