La connexió entre cavall i autista

Andrea Balart (@andreaabc18) i Laura Blancafort

L’autisme és un trastorn que afecta 1 de cada 160 nens, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, segons la mateixa OMS, aquest trastorn ha augmentat un 40% els últims 50 anys. No obstant això, l’autisme encara genera desconeixement entre la població, potser perquè cada cas és diferent a l’anterior i perquè no hi ha consens sobre el millor tractament. El que sí que hi ha són teràpies que ajuden el pacient en el tractament de la malaltia. És el cas de l’equinoteràpia. 

Coneguda també com a Hipoteràpia, és un mètode complementari terapèutic que utilitza el cavall per a rehabilitar nens, adolescents o adults que pateixen alguna discapacitat psicològica, neuromuscular, cognitiva o social. Aquest tractament data del segle XIX però no s’ha començat a aplicar de manera regular fins fa pocs anys. El cavall funciona com un poderós estímul per les persones autistes.

La Ruth, per exemple,  fa equinoteràpia des de gener del 2016 per combatre l’autisme que pateix. La superació diària fa que segueixi practicant i acceptant que el cavall no sempre fa el que ella diu i que, per tant, les coses no sempre són com ella vol. Només d’aquesta manera, amb paciència i esforç, aconsegueix que finalment el cavall l’obeeixi i, això, és una motivació. L’hípica ha acabat essent per ella un espai on pot esbravar-se i treure fora totes les emocions que guarda dins seu.

La teràpia amb cavalls per a l’autisme inclou diferents exercicis i pràctiques. Manel Cruz, fundador de l’hípica Delta del Llobregat ens ho explica en aquest vídeo.

L’autisme és definit, segons la Confederació de l’Autisme a Espanya, com un trastorn neurològic complex que forma part del grup conegut com a  trastorns de l’espectre autista. Es tendeix a diagnosticar a partir dels 3 anys i és crònic, és a dir, en major o menor mesura es pot considerar que dura tota la vida. Aquesta malaltia afecta la capacitat de comunicar-se amb els altres i implica un comportament obsessiu i repetitiu. Les habilitats d’aprenentatge i resolució de problemes en les persones amb autisme pot variar, de manera que tant hi ha persones autistes superdotades com autistes que tenen moltes dificultats per assimilar conceptes.

Teràpies per a autistes

L’autisme pot presentar diferents graus o nivells. Segons aquests, el pacient haurà de recórrer a un tipus de teràpia o altre, amb la possibilitat de compaginar-les simultàniament per una millor eficàcia. Un dels tractaments més  freqüents són els farmacològics, que poden ajudar a reduir alguns dels símptomes.

Les intervencions conductuals són, també, una teràpia molt recurrent. El Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) explica que aquesta metodologia es basa en la direcció i organització del nen i en la participació familiar. Algunes activitats que es realitzen en aquest tipus de tractament són la mostra i la identificació d’imatges amb targetes, la millora de la parla o l’aprenentatge de tasques bàsiques. És un dels tractaments provats més eficaços fins al moment, encara que el seu procés és molt lent.

Existeixen, també, altres metodologies que no s’han provat científicament però que poden ser positives per alguns pacients. Un exemple són els tractaments nutricionals, en els quals en la majoria de casos es recepten suplements vitamínics i, fins i tot, es retiren certs aliments de la dieta. Existeix la creença que els canvis en l’alimentació poden provocar alteracions en la conducta del pacient.

Pel que fa a la teràpia assistida amb animals, com els cavalls, dofins o gossos, s’ha demostrat que és molt beneficiosa. La relació amb aquests animals implica un major contacte amb la natura i això proporciona una font de tranquil·litat i d’assossec, especialment per les persones més vulnerables a qui els costa adaptar-se a la societat i al seu ritme de vida.

Organitzacions i entitats de Catalunya, com l’Associació Epona Equinoteràpia o el Centre d’Equinoteràpia Kantaka, asseguren que els resultats de l’equinoteràpia són quasi sempre positius pel pacient. En alguns casos pot funcionar per si sola i en d’altres es recomana fer també altres teràpies o activitats, tot depenent del grau d’autisme. En la majoria dels casos, el cavall sempre ajuda els autistes a comunicar-se i a millorar el seu autocontrol corporal i les habilitats motores.

La medicina dels cavalls

Les teràpies assistides amb cavall són controlades i dirigides per un professional de la salut o de l’educació amb experiència en aquest camp. Marta Diez, psicòloga, psicoterapeuta i equinoterapeuta del centre Kantaka, creu que tot aquell que ajuda a les persones amb trastorns a través del cavall hauria d’estar llicenciat en psicologia i tenir el màster en teràpies assistides en cavalls.

Segons el grau de discapacitat de cada pacient es plantegen uns objectius específics i es realitza un seguiment de tot el progrés. Les sessions poden ser individuals o grupals. Les primeres intenten tractar les capacitats personals i les segones les relacions socials i l’empatia. Marta Diez assegura que la teràpia no només consisteix a pujar al cavall i donar voltes, sinó que inclou tota mena d’exercicis. En tots els casos cada sessió està programada per cada pacient, de tal manera que les activitats poden ser molt diverses i solen durar entre una i dues hores. 

Vegeu el resum d’una sessió completa, al centre d’Equinoteràpia Delta del Llobregat:

Tant adults com infants poden rebre aquest tipus de teràpia, però sempre té millors resultats si al pacient li agraden els cavalls, ja que la motivació és més alta. El tractament és progressiu  i no té un final establert. ‘Hi ha gent que porta deu anys, altres porten menys; com que l’activitat els és grata sempre l’acaben mantenint‘, explica Mònica Goya Naranjo, equinterapeuta de l’associació Espona.

Quins beneficis aporta?

Els beneficis de l’equinoteràpia són diverses. Pel que fa a  aspectes físics, muntar a cavall millora l’equilibri horitzontal i vertical i corregeix la postura de l’esquena, mantenint-la recta. A més, regula el to muscular i fa que els músculs no es contraguin. El fet d’haver de controlar constantment els ritmes de l’animal fa que es millori la coordinació i afavoreix la circulació sanguínia, ja que la temperatura del cavall és superior a la del genet.

També redueix les hormones de l’estrès, causants de molts problemes de salut.  El Butlletí d’Interacció Humà-Animal de l’American Psychological Association assegura que això es deu al fet que el maluc del cavall realitza un moviment en tres dimensions en caminar molt similar al de la pelvis de l’home, de manera que estimula al pacient físicament i sensorialment, gràcies al seu ritme i variabilitat.

Però els beneficis de l’equinoteràpia van més enllà. També afavoreix un bon estat mental. El fet que el pacient hagi de cuidar l’animal i el tingui sota el seu control augmenta la sensació de responsabilitat i la capacitat d’atenció. Es veu obligat a reaccionar davant d’una sèrie d’estímuls produïts pel trot del cavall i ha d’adaptar-se a cada situació i respondre davant de múltiples sensacions. A més, millora l’autoestima i la confiança en un mateix, reduint les pors i inseguretats. Això els ajuda directament a reintegrar-se a la societat, fent-los sentir igual de capaços i motivats que la resta de persones.

En Manel, pare d’una nena autista, explica en aquesta entrevista els beneficis de l’equinoteràpia:

El llenguatge dels cavalls

L’ús dels animals com a teràpia no és nou. Els grecs van ser els pioners d’aquesta tècnica i es va continuar practicant al llarg dels anys amb diferents animals, com dofins, gossos o conills.

A diferència dels anteriors, el cavall no és un animal depredador. L’Associació Espona Equinoteràpia assegura que aquest fet és important en els casos d’autisme, ja que el pacient tendeix a connectar molt més amb aquest animal que no pas amb les persones. ‘És com si l’autista fos un cavall o el cavall fos un autista’, explica Mònica Goya. En la mateixa línia, l’etòloga nord-americana Temple Grandin desenvolupa aquesta idea a les seves teories a partir de l’experiència personal. L’estructura cerebral dels cavalls i la seva forma de relacionar-se s’assembla molt a com ho fa un autista. Segons l’autora, tots dos pensen en imatges, tenen una gran sensibilitat a tot tipus d’estímuls, sovint se senten com a preses i temen el seu entorn, ja que per a ells tot allò nou pot ser potencialment perillós. D’aquesta manera, es produeix una connexió molt forta entre pacient i cavall i no es veuen com a perillosos l’un a l’altre.

Una de les característiques més sorprenents d’aquests animals és que són grans lectors del llenguatge corporal i poden reconèixer i interpretar les cares i emocions humanes. Així ho mostra un estudi publicat a The Journal Biology Letters que va consistir a ensenyar a diversos cavalls unes fotografies de persones desconegudes somrient i enfadades. En aquest últim cas, els animals es van mostrar més nerviosos. Segons Amy Smith, coordinadora de la investigació, els cavalls han desenvolupat aquesta habilitat al llarg dels anys per anticipar-se a les amenaces del seu medi.

Per altra banda, el mateix animal és molt expressiu i té la capacitat de comunicar-se de diverses maneres a partir del llenguatge no verbal. Les orelles són indicadors de l’atenció de l’animal. Si les té inclinades cap endarrere té por o està enfadat, si les mou endavant i endarrere està desconcertat  i si les col·loca cap endavant està alerta. D’altra banda, la cua expressa  estats d’ànims. Així, quan l’aixeca és un senyal d’emoció, quan l’agita ràpidament està irritat i quan l’amaga entre les potes de darrere té por. A través dels ulls, el morro i les potes el cavall també es comunica. Si voleu conèixer informació més detallada sobre la comunicació dels cavalls cliqueu aquí.

Infografia pròpia sobre el llenguatge dels cavalls. Feu clic a sobre de cada part per descobrir com es comuniquen aquests animals

Única o complementària?

El gran debat existent és si l’equinoteràpia pot funcionar com a única teràpia alternativa per persones autistes o si requereix altres mètodes per a la seva efectivitat.

Per una banda, les entitats d’equinoterapeutes asseguren que les teràpies amb cavalls són molt beneficioses i que ajuden a millorar moltes habilitats i capacitats dels pacients, igual que les teràpies conductuals. Així doncs, els experts en aquest àmbit consideren oportú combinar més d’una teràpia a la vegada segons el cas.

D’altra banda, hi ha alguns centres d’autisme que creuen que els beneficis de l’equinoteràpia no són tan evidents i, sobretot, valoren el fet que no estigui del tot provada científicament. Lara Rubiolo, del Centre Autismo Yo Crezco de Barcelona, explica que els tractaments amb cavalls no es poden considerar teràpies perquè tan sols donen l’oportunitat de fer una activitat beneficiosa a l’aire lliure però ‘no curen’ com sí que ho fan altres tractaments. Marta Robles, psicòloga de CERAC,  afirma que l’equinoteràpia pot millorar a curt termini el benestar del pacient, sobretot pel fet de seguir una rutina, però amb el mateix argument que l’especialista anterior, no es pot assegurar que hi hagi beneficis mèdics demostrables a llarg termini.

Té prou reconeixement?

L’equinoteràpia com a mètode de tractament va guanyar pes durant les guerres mundials, quan milers de soldats van quedar discapacitats o amb trastorns mentals i necessitaven rehabilitació.  Tot i això, no va ser fins a les olimpíades del 1952 quan es va despertar l’interès de la comunitat mèdica. La jove danesa Liz Hartal patia de poliomielitis i amb l’ajuda de la seva fisioterapeuta i el seu cavall va aconseguir la medalla de plata en equitació. A partir d’aleshores, a diversos països d’Europa, com  Alemanya, Anglaterra o França i també als Estats Units, es van començar a fundar associacions d’equinoteràpia. com la prestigiosa American Hippotherapy Association.

El 1994 a Estats Units es va establir el registre nacional de terapeutes equins i es va reconèixer la seva especialitat. En l’actualitat hi ha més de 700 centres que desenvolupen l’activitat als Estats Units.

Al nostre país la teràpia és molt nova i no hi ha tants centres.  Tot i això, cada vegada s’està donant més i millors serveis en aquesta modalitat. Cal destacar, també, els diversos màsters que s’ofereixen a  universitats del país, com la UAB, per especialitzar-se en aquest àmbit.

Mapa propi sobre les diferents hípiques que fan equinoteràpia a Catalunya. Feu clic sobre cada lloc per descobrir més informació de cada un