08.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 09.08.2017 - 00:59
L’estat espanyol ja tramita la nova llei de contractes del sector públic, un text que trencarà amb l’oligopoli de les grans constructores espanyoles i permetrà que les pimes també puguin participar en la licitació de les obres públiques. A partir d’ara, doncs, tots els contractes s’hauran de fragmentar per tal que les petites i mitjanes empreses de l’estat tinguin l’opció de licitar per obres a les quals, amb les condicions que hi havia fins ara, només podien accedir les grans empreses.
Però aquesta llei, que ja és al senat a punt de ser aprovada definitivament, no és cap idea sorgida del govern ni del congrés, sinó una exigència de la Comissió Europea, que fa un any va emetre una directiva que instava els països a segmentar els contractes públics. L’administració només podrà licitar un contracte sense fragmentar quan ho justifiqui degudament.
Segons Expansión, els contractes del sector públic equivalen a un 20% del PIB espanyol, és a dir, 200.000 milions d’euros l’any. I qui es repartia la major part d’aquest pastís? Doncs, concretament, les deu constructores més potents, que acumulaven el 70% dels contractes: ACS, Accions, FCC, Ferrovial, Sacyr, Isolux, Corsán, Villar Mir, Comsa, Copisa i Grupo Sando.
La fi dels contractes directes
Per una altra banda, la llei també obeeix a un dels molts avisos que ja havia fet la Comissió Europea: posar fi als contractes directes. En aquest informe de l’any passat, l’òrgan europeu assenyalava Espanya com un dels estats on hi ha més opacitat en la licitació pública, ja que en un percentatge molt elevat les administracions públiques prefereixen utilitzar l’adjudicació directa o procediments negociats abans d’acudir als mitjans convencionals, com són els anuncis oficials. Amb aquesta nova llei, aquesta pràctica s’hauria d’acabar.