03.05.2017 - 02:00
|
Actualització: 03.05.2017 - 18:02
Catalunya Sí que es Pot posa una condició per a donar suport al referèndum sense acord amb el govern espanyol: que tingui l’aval de la Comissió de Venècia, un òrgan del Consell d’Europa que emet opinions i informes sobre textos legals, i que ha fet recomanacions sobre referèndums. Joan Coscubiela deia la setmana passada: ‘Primer cal que el govern presenti una proposta, i després activar els mecanismes perquè la Comissió de Venècia pugui actuar.’ Però no és res que depengui del govern, ni del parlament, i per això el camí és molt més complex.
El Consell d’Europa ha deixat clar a VilaWeb que ni el Parlament de Catalunya ni el govern de la Generalitat no poden adreçar cap petició a la Comissió de Venècia sobre el referèndum d’independència de Catalunya. I que són el govern espanyol, el congrés o el cap d’estat, Felipe VI, que ho haurien de fer, en nom de l’estat. Hi ha algunes altres vies per a fer la petició, però són tortuoses.
D’entrada, els estatuts de la Comissió de Venècia preveuen la possibilitat que un estat demani l’opinió sobre un afer que afecti un estat diferent. Però tots dos hi han d’estar d’acord i, si no és així, ho haurà de resoldre el comitè de ministres del Consell d’Europa, on hi ha representats els ministres d’Afers Estrangers dels estats europeus.
Una altra opció és que la petició la formulin organismes internacionals, com l’OSCE o la Unió Europea, o bé uns altres organismes del Consell d’Europa, com l’Assemblea de Parlamentaris i el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals. L’Assemblea de Parlamentaris és integrada per representants de quaranta-set estats i presidida per Pedro Agramunt, del PP, que just ara és a la corda fluixa per l’escàndol d’una visita secreta a Síria. La pròxima sessió de l’Assemblea serà entre el 26 i el 30 de juny, i la següent no s’ha de fer fins al 9 d’octubre. Les fonts del Consell d’Europa consultades diuen que l’Assemblea podria demanar una opinió sobre un text legal, és a dir, sobre la llei que reguli el referèndum. Ho ha de fer aprovant una resolució o una recomanació. Però per a poder aprovar aquesta resolució o recomanació, cal que la moció que la defensa ‘sigui signada pel cap baix per vint representants de cinc països diferents. I el president de l’Assemblea (Pedro Agramunt, del PP) té la potestat de decidir si la moció se sotmet a votació, tal com indica el reglament de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa.
Alguna de les comissions que hi ha a l’Assemblea Parlamentària també podria instar la Comissió de Venècia a emetre una opinió. En aquest cas, la que s’hi ajustaria més seria la Comissió d’Afers Polítics i Democràcia. Consta de vuitanta-set membres de diversos estats europeus, i la resolució s’hauria d’aprovar per una majoria simple en una votació que hauria de comptar amb un quòrum d’una tercera part dels membres, si no és que un nombre considerable dels membres demana expressament que hi siguin tots.
D’una altra banda, el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals l’integren 648 càrrecs electes d’assemblees locals i regionals de quaranta-set estats europeus. I les decisions que s’hi prenguin, adreçades a altres organismes del Consell d’Europa o a estats membres, han de ser aprovades per dues terceres parts dels assistents.
Un terreny inexplorat
El Consell d’Europa indica també que habitualment la Comissió de Venècia s’ha expressat sobre referèndums a posteriori, i també de manera genèrica, amb les recomanacions publicades el 2007. La situació que planteja Catalunya Sí que es Pot, de demanar una opinió a priori, no és la més habitual, tot i que hi ha casos en què sí que ha passat, com ara amb el referèndum a Montenegro (2006), el de Turquia (2017) i el de l’Azerbaitjan (2016). En tot cas, es tracta de demanar una opinió als experts que formen part de la Comissió sobre un text legal. La condició: que la petició la faci la institució pertinent.
El cas català plantejava una altra incògnita sobre la iniciativa que proposa CSQP: entra en un altre terreny no explorat, que és el fet que la Comissió de Venècia s’hauria de pronunciar sobre les condicions que proposa un text legal (com la convocatòria del referèndum) que molt probablement seria impugnat i després suspès pel Tribunal Constitucional espanyol. La Comissió de Venècia es pronunciaria sobre un text legal suspès? La resposta que ha donat el Consell d’Europa a VilaWeb és que ‘en aquests casos suspenem la feina, i esperem que es pronunciï el Tribunal Constitucional’. En efecte, l’equip de treball de la Comissió que va emetre l’informe sobre la reforma polèmica de la llei del Tribunal Constitucional espanyol va haver d’esperar que es resolguessin (que es desestimessin) els recursos d’inconstitucionalitat que hi van presentar el govern català i el govern basc.
