28.03.2017 - 05:01
Viquipèdia com a principal canal de comunicació pública de la ciència
Diferents estudis recents sobre comunicació i percepció pública de la ciència coincideixen a assenyalar que Internet s’ha convertit, per a la majoria de ciutadans, en la principal font d’informació científica (Brossard i Scheufele, 2013; FECYT, 2012; National Science Board, 2012). En els últims anys, Internet ha sobrepassat en aquest terreny els mitjans de comunicació tradicionals: premsa escrita, ràdio i televisió. Les dades de l’enquesta de percepció social de la ciència de la FECYT (2012) mostraven que Internet era la principal font d’informació científica per al públic espanyol –en concret per al 40,9 % dels enquestats–. Per primera vegada a Espanya, Internet se situava per sobre de la televisió (31 %) i molt per sobre de la resta. Preguntats pel tipus de recursos a Internet que utilitzen per obtenir informació científica, el 21,7 % manifestaven utilitzar Viquipèdia com a font prioritària. Només blogs i xarxes socials estan per sobre, però, atès que tant els uns com els altres engloben una gran diversitat d’instàncies, Viquipèdia es converteix de fet en la font singular més consultada i, per tant, en el canal de comunicació pública de la ciència més important en l’actualitat.
Anàlisi del contingut científic de Viquipèdia
Malgrat aquest fet indiscutible, les institucions científiques (societats, centres de recerca, universitats…) viuen d’esquena a aquesta realitat i concentren les seves accions de divulgació i comunicació pública en altres canals —en les xarxes socials (privades) a Internet, per exemple–. Fins i tot els estudiosos de la comunicació i la divulgació de la ciència tampoc hi han parat gaire esment. La comunitat viquipedista, en canvi, comença a ser-ne conscient i, de fet, l’any 2016 va ser considerat l’any de la ciència per la Fundació Wikimedia amb l’objectiu de millorar la cobertura de temes científics a Viquipèdia.
És per tot això que el nostre grup de recerca ha desenvolupat un projecte amb l’objectiu d’analitzar el contingut científic de Viquipèdia en la seva versió en castellà. Bàsicament, hem identificat el subgrup d’articles que tracten qüestions de ciència i tecnologia, per tal d’analitzar-ne la qualitat, la distribució per àmbits científics, el perfil dels editors d’aquest contingut i les pràctiques d’edició, així com el tractament de temes controvertits.
El punt de partida ha estat, doncs, identificar els articles de ciència i tecnologia, una tasca molt complexa per diferents motius. Nosaltres hem optat pel següent procediment indirecte inspirat en el treball de Groves, Figuerola, Alonso i Quintanilla (2014). En primer lloc hem utilitzat l’algorisme Infomap per generar automàticament comunitats temàtiques entre tots els articles de la Viquipèdia, a partir de l’anàlisi dels enllaços interns entre tots els articles. En segon lloc, s’ha emprat la classificació Unesco d’àmbits de coneixement de sis dígits per detectar en quines comunitats es trobaven els articles –en cas que n’hi hagués– amb el mateix nom. El conjunt de 975 comunitats resultant ha estat posteriorment analitzat per eliminar repeticions i deixar-ne fora comunitats amb contingut majoritàriament aliè. El resultat final ha estat un corpus de 340 comunitats que engloben un total de 60.108 articles. Això representa un 5 % dels articles, tot i que, a causa de les característiques restrictives del procediment, és molt probable que el corpus total d’articles de ciència i tecnologia s’acosti al 20 % del total; és a dir, al voltant de 200.000 articles en la versió castellana, 100.000 en la catalana i un milió en l’anglesa. En qualsevol cas, l’estudi evidencia l’enorme volum d’informació científica, en diferents idiomes, que Viquipèdia posa a l’abast de qualsevol persona que disposi de connexió a la xarxa.
Qualitat i referències bibliogràfiques
Un dels fets més sorprenents de Viquipèdia, especialment si atenem al seu contingut científic i tecnològic, és que està feta –escrita i editada– majoritàriament per llecs, és a dir, per persones no expertes. De fet, en la història dels projectes enciclopèdics, és el primer cop que es crea una iniciativa d’aquesta mena al marge de la comunitat acadèmica (O’Sullivan, 2011) i, curiosament, sembla la més reeixida des de diversos punts de vista.
Llegiu l’article complet en la web de Mètode.
Eduard Aibar. Professor del Departament d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Director del grup d’investigació Open Science and Innovation.
