La caiguda de Mossul és la fi de l’anomenat Estat Islàmic o el fa més perillós?

Ahir Mossul va ser finalment alliberada per les forces iraquianes i kurdes. La caiguda de l’antiga capital de l’autoanomenat Estat Islàmic és el cop més dur que s’ha rebut per part d’aquesta organització fins ara. I el fet que hagin destruït la mesquita des d’on es va proclamar el califat el juny del 2014 és la prova que ho saben. La caiguda de Mossul no és el final de la confrontació militar, ni tan sols a l’Irac. Però segurament ho canviarà tot, encara que els analistes no es posen d’acord si aquest canvi serà bo o dolent.

Mossul era en mans de l’Estat Islàmic des del juny del 2014. Amb un milió i mig d’habitants era el principal centre sunnita de l’Irac. La seva importància simbòlica era enorme ja que Abu Bakr al-Baghdad l’havia triat per proclamar l’anomenat califat. Però també era important perquè era un nus geogràfic, pel petroli i perquè era la principal font d’impostos de l’Estat Islàmic.

L’Estat Islàmic encara controla un territori extens però ha perdut les dues ciutats principals
Després de la caiguda de Mossul, l’Estat Islàmic té un territori que és només una fracció del que va arribar a ser. En el moment de la seva expansió màxima, al 2015,  controlava bona part de Síria, una part molt extensa de les províncies de l’oest de l’Irac,  una part de Líbia i algunes ciutats del Iemen.

Ara, en canvi, la seva capacitat de control es limita a la zona més desèrtica de Síria i a una part de l’Irac. I en tots dos fronts perd territoris ràpidament. A l’Irac encara hi queden cinc ciutats controlades per l’Estat Islàmic, però cap d’elles és comparable a una de tan important com Mossul.

L’impacte de l’ocupació de Mossul pot causar una decepció tan gran com la que va motivar la caiguda de Raqqa a Síria. Les dues ciutats principals del califat han quedat fora del territori controlat per l’Estat Islàmic, i això pot determinar un canvi d’estratègia. Si fins ara el califat era un intent de crear un poder geogràficament consolidat, de proclamar un estat real amb poder sobre els seus ciutadans, el fracàs de la temptativa pot fer tornar l’autoanomenat Estat Islàmic al seu origen: els atacs indiscriminats a qualsevol país del món.

Mentre perd territori a Síria i l’Irac, guanya adeptes a tot el món
Almenys des del maig de l’any passat, quan ja era evident que anaven perdent territori, l’anomenat Estat Islàmic ha canviat el seu discurs. Abans de morir Abu Muhammad al-Adnani, que en feia de portaveu, ja va dir que la lluita no consistia a defensar el seu territori sinó a fer mal als països que els atacaven. Va dir: ‘Amèrica es pensa que si perdem una ciutat o un territori ens derrota i s’equivoca de mig a mig.’

Aquests darrers mesos Estat Islàmic s’ha expandit de manera clara per Àsia i avui té branques locals en divuit estats diferents, amb més capacitat o menys. Crida l’atenció sobretot el gran augment de les activitats en països com ara Indonèsia o les Filipines.

Amb tot, la preocupació de molts analistes és que la derrota de l’anomenat Estat Islàmic impliqui la dispersió dels activistes que ara hi ha a Síria i a l’Irac. Segons les darreres estimacions, ara mateix hi ha setze mil soldats d’Estat Islàmic en el territori de l’autoproclamat califat. Un nombre important són estrangers, molts dels quals de països occidentals, que van acudir-hi atrets per la gihad. Si aquest territori desapareix, la gran pregunta és on aniran aquests setze mil militants. Paradoxalment, la creació del califat va significar una concentració de militants que facilitava el seu control. Si es tornen a dispersar, però, hi ha qui creu que els atemptats, sobretot al món occidental, podrien augmentar durant aquests mesos vinents.