La batalla és a Brussel·les i a Nova York?

Al meu entendre la batalla més important l’hem de lliurar a casa nostra per convèncer la majoria de ciutadans i per ser prou pacients els ja convençuts. Cal fermesa per anar seguint el full de ruta que ens permeti arribar port. També dic que és important perquè el marge d’error és petit sabem com sabem que els enemics de la autodeterminació aprofitaran qualsevol escletxa per dividir-nos. La unitat és la major fortalesa que tenim que no s’ha de confondre amb l’unitarisme.

L’altre flanc important en aquesta lluita és saber mostrar la solidaritat i empatia amb la resta de pobles d’Espanya. Ens vindran moltes agressions d’aquesta banda que les hem de saber respondre, deixant sempre clar que res no va contra la llibertat dels altres. Aquest flanc no només és important pel que puguin fer els espanyols, sinó també pel que podem fer els catalans que mantenim una bona xarxa d’interrelacions amb la gent d’altres pobles d’Espanya.

Pel que fa al context internacional, val a dir també que és molt important i que s’han de saber jugar bé les nostres opcions. No el considero determinant, però un context internacional advers ens pot bloquejar la sortida. No es pot descuidar aquest flanc ni molt menys.

Margallo torna a tenir part de raó. I no hi es tota perquè la batalla per la independència catalana també s’ha de viure a Catalunya amb el Parlament, el govern els ajuntaments i al carrer. També és cert que aquesta segona la part la tenim força guanyada si ens hi continuem esforçant però la batalla que ens pot donar el nostre reconeixement serà a fora, i en aquest context, l’ONU i la UE s’hauran de treballar a fons per tal que buscar lobbys i partners que pressionin i informin als governs de tot el món la nostra dinàmica i, al final, li donin suport amb el reconeixement de la República Catalana quan es proclami.
Així tenim dos fronts: l’intern que ja s’està treballant i esperem que amb l’aprovació dels pressupostos tot s’acceleri i l’extern, que en Romeva i els consellers que poden, estan treballant de valent per fer la tasca imprescindible d’informació de les nostres intencions per tal que les potències estrangeres ho tinguin clar en el moment decisiu i oportú. És evident que si la ONU i la UE ens reconeixen, Espanya només podrà acceptar la nostra victòria i negociar la separació el més racionament possible que pugui.
Per tant, cadascú a fer la seva feina i no barrejar batalles partidistes ni ideològiques amb l’objectiu central compartit: la consecució de la nostra llibertat. Després ja hi haurà eleccions i cada partit podrà exposar el seu programa i el poble decidirà com vol ser governat. Arribats aquí, no és el moment de dir si volem un govern més de dretes o més d’esquerres perquè és molt fàcil tirar-nos els plats pel cap, sinó que en base a la unitat aconseguirem el nostre objectiu. Ara, a part del dia dia, les estructures d’estat amb la llei de transitorietat jurídica, la discussió del procés constituent com ja estan fent algun partit positivament, però que hauria d’encarar el govern i el referèndum el setembre de l’any que ve, ens en sortirem. No ens desviem d’aquest objectiu central que vol la majoria del poble català. No es pot decebre l’esperança de tanta gent. Som-hi doncs!