12.04.2017 - 12:17
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
Un grup de jutges i magistrats suplents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acudit al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar “la situació de discriminació i greu vulneració dels seus drets laborals”, que diuen patir.
Aquests jutges asseguren que una reforma impulsada el 2012 pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, els va condemnar a l’ostracisme en imposar “la pràctica obligació si es fes càrrec de la substitució dels seus companys”, segons un comunicat d’aquest dimecres del Col·lectiu Ronda, que els assessora en aquest recurs davant el TEDH.
Això va provocar que la immensa majoria de jutges substituts afectats per la norma acumulin llargs períodes sense treballar i sense poder abandonar la borsa de treball on estan inscrits si no és amb permís explícit del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), “i al preu de perdre per sempre la seva plaça en la borsa de substitucions”.
Mentre estan en aquesta situació, a l’espera que se’ls assigni per a una substitució, s’aplica l’idèntic règim d’incompatibilitats i prohibicions que als jutges titulars pel que fa a l’exercici d’activitats retribuïdes al marge de la funció jurisdiccional.
Malgrat acumular llargs períodes sense treballar, tenen impedida qualsevol pràctica professional, sigui jurídica o no, a més d’haver d’estar sempre a la disposició dels òrgans de govern dels tribunals i audiències, segons la versió d’aquests jutges.
VULNERACIÓ DE LA DIRECTIVA COMUNITÀRIA
A més, sostenen que el càlcul de la seva retribució no contempla els dies que els jutges substituts i magistrats suplents dediquen a estudiar els assumptes i redactar les resolucions, ni tampoc el temps de deliberació.
Tampoc no cotitzen a la Seguretat Social per tots els dies de dedicació, sinó que només ho fan pels dies que celebren vistes i no per la resta del temps en el qual analitzen, estudien i redacten les sentències.
Consideren que aquesta situació és una “evident vulneració” d’una directiva comunitària que posa límits a la contractació eventual.
