Junts pel Sí i la CUP mantenen la ponència conjunta per a elaborar les lleis de desconnexió

Després d’uns dies de debat intern, Junts pel Sí i la CUP han decidit d’apostar pel manteniment de les ponències conjuntes per elaborar les tres lleis de desconnexió: règim jurídic català, protecció social catalana i administració tributària catalana. Els dos grups han volgut argumentar la seva decisió en un escrit que presentaran demà a la mesa del Parlament, que ara mateix només disposa de l’informe dels lletrats que qüestiona l’adequació d’aquestes iniciatives al reglament de la cambra.

En el seu escrit, els grups independentistes sostenen que l’article 126 del reglament ha estat interpretat de forma àmplia i extensiva en les darreres legislatures sense que aquest fet habitual hagi estat motiu de controvèrsia per part de la mesa i la Junta de Portaveus. Sense aquesta interpretació, expliquen, no haurien estat possibles la majoria de ponències conjuntes realitzades en les darreres legislatures. A més, remarquen que això no és qüestió de l’actual moment polític, sinó que ha estat un fet habitual des de fa temps, i inclouen un llistat de ponències de les darreres cinc legislatures.

També remarquen que en el tràmit d’inici d’una ponència redactora, no ha estat pràctica habitual justificar l’àmbit material de desenvolupament bàsic de l’Estatut, i que l’informe dels lletrats ‘prejutja’ que les matèries que es tractaran en aquestes ponències no es correspondran al desenvolupament bàsic de l’Estatut. A parer de JxSí i la CUP, no només els lletrats sinó també alguns grups estan prejutjant el resultat final de les ponències.

La unanimitat no és un ‘requisit formal’

Pel que fa al consens, els independentistes assenyalen que el reglament del Parlament no explicita que calgui tenir el suport de tots els grups per demanar la creació d’una ponència redactora o per constituir-la, sinó que l’únic requisit formal és l’acord de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels diputats. Els independentistes destaquen que es podria donar la paradoxa que els 72 diputats de JxSí i la CUP no són suficients per constituir una ponència redactora però sí que ho serien els mateixos diputats distribuïts en cinc grups.

També al·leguen que els suports poden anar materialitzant-se durant el transcurs de les ponències. ‘Serà en el debat a la totalitat quan es posi de manifest si s’han aconseguit els suports suficients per a la seva tramitació, i no abans’, apunta l’escrit. De fet, afegeixen que la utilització d’aquesta via de la ponència redactora per part dels sol·licitants precisament busca una participació més àmplia.