30.09.2015 - 06:00
El resultat del 27-S ha deixat una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya formada per Junts pel Sí (62) i la CUP (10). Aquestes dues candidatures van presentar-se a les eleccions amb fulls de ruta diferents. Ara caldrà fusionar-los en un pacte que faciliti l’avenç de la fase final del procés d’independència. Aquestes últimes hores ja s’han explicat les primeres adaptacions d’aquests plans. Per exemple, la CUP renuncia a fer una declaració unilateral d’independència com a primera acció del parlament: ‘La supeditàvem a més d’un 50% dels vots’, va explicar ahir Antonio Baños.
Vegem ara l’esquema dels passos que havia previst la candidatura Junts pel Sí:
1. Mandat de la ciutadania el 27-S,
2. Declaració solemne d’inici del procés d’independència,
3. Primera fase del procés constituent,
4. Govern de concentració,
5. Proclamació de la independència,
6. Llei de transitorietat jurídica,
7. Llei del procés constituent,
8. Eleccions constituents,
9. Redacció i aprovació per referèndum de la constitució definitiva-
I vegem ara el pla de la CUP, que té quatre processos paral·lels (ruptura democràtica, programa d’emergència social, procés constituent i construcció dels Països Catalans):
—Ruptura democràtica
1. Defensa de la independència: DUI, primera acció del parlament,
2. Govern de ruptura nacional, social i democràtica,
3. Formació i impuls de majories independentistes i per al procés de canvi econòmic,
4. Desconnexió nacional i popular (institucional i legislativa) amb desobediència explícita de la legalitat espanyola i creació de la hisenda pública,
5. Accions per al reconeixement internacional.
—Programa d’emergència social
1. Recuperació del serveis públics privatitzats, reversió de les retallades i creació d’un sistema integral de protecció social, universal, solidari i públic,
2. Pla de xoc contra la dramàtica situació d’empobriment generalitzat de les classes populars i treballadores.
—Procés constituent
1. El parlament convoca l’Assemblea Constituent amb l’encàrrec de redactar la constitució de la república catalana,
2. Creació de noves institucions polítiques radicalment democràtiques,
3. Referèndum sobre la constitució.
—Construcció nacional dels Països Catalans
1. Creació d’institucions d’abast nacional des de l’àmbit sòcio-econòmic, laboral i professional, fins al cultural i científic, passant per moviments socials i populars i per les institucions de tipus polític.
Acord sobre el principi i el final
Com es pot veure en aquests esquemes, hi ha algunes coincidències. Per exemple, la voluntat de tancar el procés amb un referèndum sobre la constitució. Si bé de primer la CUP volia començar la fase final amb una DUI, el fet de no haver arribat al 50% dels vots pot afavorir que s’avingui a votar una ‘declaració d’inici del procés d’independència’ a la primera sessió del parlament.
Govern de concentració, pendent de la presidència
Amb això, ja hi hauria un acord amb la primera passa i l’última del full de ruta que s’ha d’acordar. Entremig, caldrà veure si es poden fusionar la idea d’un ‘govern de concentració’ de Junts pel Sí i d’un ‘govern de ruptura nacional, social i democràtica’ de la CUP. Ahir, Baños va expressar la seva disposició a acordar un ‘govern de concentració’ amb Junts pel Sí, però sense la presència directa de la CUP, que hi donaria suport parlamentari. Tanmateix, l’obstacle d’aquest govern és ara qui exercirà la presidència, perquè la CUP no hi vol Artur Mas.
Estructures d’estat, llei de transitorietat jurídica i plans de xoc
L’aspecte que encara no s’ha abordat és el procediment que seguiran govern i parlament per a fer efectiva la desconnexió d’Espanya. Hi ha coincidència en els fulls de ruta sobre la necessitat de desplegar la hisenda pròpia. La CUP afegeix el concepte de desobediència a la llei espanyola com a mètode de desconnexió, mentre que Junts pel Sí fa més èmfasi en l’establiment i activació de les estructures d’estat, que culminaran en la proclamació de la independència. La CUP exigeix que aquest procés de desconnexió es faci paral·lel a l’execució de plans de xoc contra la pobresa i d’un ‘sistema integral de protecció social’.
El procés constituent
Junts pel Sí proposa dues fases del procés constituent. La primera de base social i popular, oberta i participativa, que s’ha d’activar entre el 27-S i la proclamació de la república. I la segona de base institucional que començarà una vegada proclamada la independència i després d’unes eleccions constituents. El parlament resultant tindrà el mandat de redactar una constitució que haurà d’acabar essent aprovada en referèndum. En canvi, la CUP proposa que es creï una assemblea constituent amb l’encàrrec de redactar la constitució de la república catalana. Tot plegat partiria d’un procés constituent popular, que hauria d’incorporar tant representants municipals com d’organismes de base. La constitució elaborada per aquesta assemblea constituent haurà de ser aprovada en referèndum en acabat.
