12.03.2016 - 09:04
|
Actualització: 05.06.2016 - 13:51
El secretari general d’UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha estat elegit nou secretari general de la UGT espanyola en substitució de Cándido Méndez, que abandona el càrrec després de 22 anys, sis vagues generals (4 als governs del PP i 2 als del PSOE) i nou reformes laborals.
Àlvarez ha aconseguit el vot de 306 dels 601 delegats que havien d’elegir entre la seva candidatura i la de l’oficialista i secretari general de Transport de la UGT Miguel Ángel Cilleros, que ha comptat amb el suport de la direcció sortint i ha obtingut 289 vots, només 17 vots menys.
En total un 51,01% dels vots a favor d’Àlvarez. El tercer candidat, el secretari general d’UGT Canàries, Gustavo Santana, ha renunciat poques hores abans de la votació per manca d’avals. És el resultat d’un 42è congrés marcat per les crítiques de Méndez al dret de decidir com a arma de campanya per llastrar la candidatura de Josep María Àlvarez. En conversa amb els mitjans ha dit que està ‘content perquè la catalanofòbia no ha triomfat’.
En declaracions a l’agència EFE, ha dit que ‘el dret de decidir no és l’equivalent al dret a l’autodeterminació, i encara menys a la independència, malgrat que hi hagi persones que reiteradament ho vulguin equiparar’.
Àlvarez, de 59 anys, pren el relleu d’un sindicat espanyol que té com a principal repte recuperar implantació (ha perdut el 21% dels seus afiliats entre 2011 i 2015 i ara en té poc més de 900.000) i modernitzar la seva estructura. La nova direcció fixa com a prioritat establir una gestió més transparent i recuperar la imatge perduda pels escàndols que han afectat el sindicat en casos com el dels ERO a Andalusia.
Durant el seu discurs abans de la votació, ha fet referència implícita a la guerra bruta que ha patit tot recordant que el comitè confederal del sindicat va aprovar per unanimitat el 2014 una resolució que recollia la necessitat d’impulsar processos de consulta a la ciutadania en el marc d’una reforma constitucional. Una resolució, ha dit, que espera no haver de tornar a recordar.
També ha reclamat al sindicat que estableixi processos de referèndum sobre els acords assolits en matèria laboral. ‘Les grans decisions s’han de prendre amb el concurs previ dels delegats, i si això es pot estendre a les federacions territorials, millor’, ha assenyalat.
En aquest marc, ha reivindicat la necessitat d’establir processos de control per evitar casos que han afectat el sindicat (com els ERO a Andalusia, malgrat que no els ha citat) i d’aprimar la direcció del sindicat en favor a les bases. També ha defensat més transparència en relació als convenis amb l’administració.
La clau de la reestructuració
Una de les claus que explica el resultat és la reestructuració interna que UGT està cridada a fer en els pròxims mesos. El sindicat passarà de tenir sis federacions a quedar-se només amb tres, i els compromisos dels dos candidats amb els membres de les federacions actuals respecte a la configuració interna d’aquestes tres macro àrees ha decantat bona part dels vots dels delegats.
Álvarez, que ja partia amb un lleuger avantatge davant Cilleros (50 avals més) ha rebut el suport explícit de federacions de pes com la de la Indústria, el Metall, la Construcció i la Federació de Serveis Públics, que és precisament la que té més representants dins de la seva executiva, tot i que els vots dels delegats de cada federació ha estat personal i alguns dels membres d’aquestes federacions formaven part de l’executiva dissenyada per Cilleros.
Cilleros, candidat oficialista
Cileros ha comptat amb el suport de la cúpula sortint i també de bona part dels quadres de les federacions Serveis Professionals, així com amb els representants de federació de Madrid i la seva federació, la de Transport. Al seu equip, el fins ara secretari d’Acció Sindical, Toni Ferrer, i la secretària de Salut Laboral, Marisa Rufino.
El tercer candidat que s’havia presentat al càrrec, el secretari general d’UGT Canàries, Gustavo Santana, va anunciar ahir que retirava la seva candidatura perquè no havia aconseguit reunir el 25% dels avals necessaris. S’ha quedat al 10% i no s’ha volgut integrar a cap de les dues altres candidatures.
