Josep Ginesta: ‘Hi ha hagut una deixadesa de funcions absoluta d’Aena i el govern espanyol’

El conflicte laboral entre els treballadors d’Eulen i l’empresa, que gestiona els controls de seguretat de l’aeroport de Barcelona, ha amenaçat les vacances de molts catalans i turistes aquest estiu. A les aturades parcials s’hi afegeix la convocatòria d’una vaga indefinida a partir del 14 d’agost. La Generalitat fa de mediadora entre ambdues parts per a resoldre el problema i evitar que la vaga es faci efectiva, i la persona que encapçala la mediació és el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta.

Ginesta és professional de relacions laborals i ja va fer de mediador en el conflicte del metro de Barcelona entre els sindicats i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que es va solucionar després de dotze jornades de vaga. En aquesta entrevista, Ginesta diu que veu el got mig ple respecte del conflicte de l’aeroport i assegura que la negociació progressa adequadament, tot i que denuncia la ‘deixadesa absoluta’ del govern espanyol i d’Aena. També explica com s’afronta una mediació entre dues parts en un conflicte d’aquestes característiques.

—Com van les negociacions entre el comitè de vaga i Eulen?
—Van bé. Anem trobant espais de diàleg i aprofundint en allò que ha de ser la solució. Si continuem asseguts, vol dir que anem bé. Això no significa que l’acord sigui ràpid i que arribi d’aquí a unes hores o uns dies. Però, si més no, mentre es manté el diàleg, progressem adequadament.

—En quin punt són, ara mateix?
—Les parts demanen de concretar els punts que ja s’han sabut els darrers dies. D’una banda, les peticions econòmiques perquè es reconegui la tasca complexa, delicada i de molta responsabilitat que fan tots els treballadors d’Eulen. És una feina amb molta exigència i tensió, ja que sovint és intrusiva en la nostra vida, quan passem pels controls de seguretat. Fan una feina en benefici de tots. D’una altra, hi ha una reclamació de reforç del servei. Les demandes que fan són vinculades a la qualitat del servei i de la seguretat de l’aeroport. I després, hi ha algunes qüestions, com ara les relacions entre l’empresa i el comitè i els horaris, en què ja hi ha acords. Hi ha un avenç positiu i l’empresa ha fet un pas endavant.

—Per tant, sou optimista? L’acord podria arribar abans de la vaga indefinida del 14 d’agost?
—Jo sóc optimista. Durant aquesta setmana hi podria haver un acord i treballem intensament per tenir-lo. Hi ha una tasca mediàtica, de reunions, i una altra de paral·lela, de reunir-se i tenir contactes a totes bandes. Si progressem adequadament, hem de mantenir l’optimisme i veure el got mig ple. Tots els conflictes acaben en un gran acord. No tinc una bola de vidre per a dir si això passarà abans de divendres, però com a mínim totes les parts s’esforcen perquè sigui així.

—El Departament de Treball va fer de mediador en el conflicte del metro de Barcelona, que també semblava enquistat, i va contribuir a resoldre‘l. Com es prepara una negociació quan hi ha dues parts tan enfrontades?
—Es comença posant unes regles del joc, unes normes bàsiques i inicials. Darrere la mediació hi ha dos conceptes que conviuen constantment. Un és la gestió del conflicte que separa les parts, i l’altre és la negociació, sense la qual seria impossible tancar el conflicte. És molt important establir un conjunt de normes que es respectin per a mantenir l’espai de diàleg viu. Primer, hi ha un intent perquè les parts fixin clarament les seves posicions. Això vam fer divendres. Acostuma a passar sovint que, quan hi ha un conflicte, esclata pel malestar. En aquest cas, ha estat un cúmul de circumstàncies, però després, baixar al terreny de la negociació és complex. Cal escatir exactament les posicions i analitzar les dues parts. A continuació, cal fer reunions bilaterals per a evitar enfrontaments en la taula de negociació conjunta. També treballem el missatge que es donarà i les relacions de l’entorn que poden afectar.

—Podeu posar un exemple?
—En el cas de les negociacions del metro, més enllà de les reunions conjuntes, hem tingut reunions amb els sindicats, amb l’ajuntament, amb TMB, amb els regidors, etc. Això ajuda a modelar els discursos i trobar l’espai de consens entre tots plegats. Hi ha una cosa culminant en tots aquests conflictes, la intuïció. A vegades cal prendre un risc, sobretot quan es presenta una finestra d’oportunitat que pot permetre de rematar el conflicte. En el cas del metro, quan les parts menys s’ho esperaven, vam veure una finestra d’oportunitat per a fer una proposta de mediació que desencallés el conflicte. Cal assumir el rol i el risc perquè les parts acceptin una proposta mediadora que, en aquest cas, finalment va ser acceptada.

—El de l’aeroport és un conflicte entre els treballadors i una empresa d’un servei externalitzat. És normal que Aena, i per tant el govern espanyol, no s’hi hagi implicat?
—Des d’un punt de vista jurídic i legal, té una certa explicació que no vulgui participar d’una mediació en un conflicte laboral. Però hi ha una part institucional, de responsabilitat i de garantir el servei públic. Ens ha sobtat molt la posició d’Aena i del govern espanyol d’aquests darrers dies de no implicar-s’hi. Com si la mediació sola pogués resoldre el conflicte.

—Hi ha hagut deixadesa per part del govern espanyol?
—Absolutament. És evident que les competències de mediació són de la Generalitat, i les hem exercides en tot moment. Però les convocatòries que havíem hagut de fer eren sense que Aena fos a la taula, i això impedia que Eulen i el comitè de vaga fixessin elements clau. Hi ha hagut una deixadesa de funcions absoluta. La seguretat és una responsabilitat institucional claríssima. És absurd que Aena i el govern espanyol, que van fer l’externalització, no s’hi vulguin implicar.

—En el cas de la Generalitat, com s’afronta un conflicte així?
—M’atreveixo a dir que si gestionéssim l’aeroport, ho faríem diferent. No dic que fos millor o pitjor, però quan una infrastructura afecta la ciutadania de tot un país, el govern ha de ser-hi per resoldre el problema. En el cas del metro mateix, l’ajuntament i la regidora s’hi van posar des del primer moment, amb més encert o amb menys. I poso aquest exemple per a mostrar casos d’administracions que tenen una sensibilitat política diferent del govern de la Generalitat actual.

—El problema de fons és la licitació, en què el preu és el criteri més important? S’haurien d’incloure altres clàusules que evitessin aquesta mena de conflictes?
—Sóc del parer que sí, claríssimament. No solament per una qüestió de les condicions de feina dels treballadors, sinó per la nostra tranquil·litat i seguretat. Les condicions d’aquest tipus de licitacions no donen resposta a les necessitats dels ciutadans. Cal aplicar un criteri millor. El marge de maniobra que tenen les empreses és molt petit perquè el marge de benefici és molt petit. Les empreses es presenten sota les premisses dels plecs de condicions. Els treballadors qüestionen el model amb el qual s’ha fet això i fan un servei públic d’extraordinària confiança en un moment en què s’han endurit les condicions de seguretat. No es tracta només de millorar les condicions dels treballadors perquè puguin atendre millor els passatgers, sinó que puguin fer millor la seva feina perquè puguin garantir la seguretat de l’aeroport.