21.03.2017 - 17:28
|
Actualització: 21.03.2017 - 21:39
El titular del jutjat contenciós administratiu número 3 d’Alacant, José María Aristóteles Magán, va exigir a la Generalitat de Catalunya que traduís a l’espanyol un escrit remès a aquest òrgan en català, adduint que el català no era llengua cooficial del País Valencià. Magán ho va demanar el mes de gener i ara hi ha tornat. Doncs bé, la Plataforma per la Llengua denuncia que el jutge pot haver incorregut en diverses il·legalitats.
Aquest jutge va arribar a tenir expedients oberts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver fet befa de la Generalitat i de la llengua catalana en resolucions judicials. Quan era titular d’un jutjat de Lleida, el 2011, va arribar a anul·lar sancions de la Inspecció de Treball perquè les respostes eren redactades en català i va suspendre una sanció de trànsit perquè era tramitada en català. El jutge va acusar la Generalitat de ‘falta de respecte i de manca d’educació deliberada’ en una resolució per haver enviat la multa en català. ‘Quan es tracta de cobrar la multa, sí que recorren al castellà’, afegia.
Magán va ser finalment sancionat pel Consell General del Poder Judicial per tres faltes greus. El van multar per expressions innecessàries i irrespectuoses des del punt de vista jurídic en les seves resolucions, per haver felicitat o censurat autoritats, governs i funcionaris públics i per abús d’autoritat.
Finalment, fou condemnat a pagar 10.500 euros. Era el 2012. Després va demanar el trasllat de Lleida a Alacant. ‘Allà serà tot molt més tranquil. Aquesta situació m’ha implicat un cost enorme. En part m’he rendit, m’han fet callar’, deia en una entrevista a Las Provincias.
Presumptes il·legalitats
La darrera decisió de Magán que ha tingut ressò mediàtic ha estat, ara com a jutge d’Alacant, la d’exigir al govern català que tradueixi un escrit a l’espanyol. En aquest cas, la Plataforma per la Llengua recorda que el magistrat argumenta que el català no és una llengua cooficial al País Valencià, citant l’Estatut d’Autonomia valencià, on es diu que la llengua pròpia és el valencià. El diccionari normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució oficial de regulació reconeguda a la Llei Orgànica 1/2006 de reforma de l’estatut valencià, defineix el mot valencià així: «2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.»
Més arguments que exposa l’entitat: ‘En el pla jurídic, la sentència 50/1999, de 6 d’abril, del Tribunal Constitucional, afirma que desconèixer que una llengua és compartida per més d’una comunitat autònoma, i obligar a la traducció al castellà d’un document administratiu, significa vulnerar el caràcter de llengua oficial.’ La sentència diu: ‘Els actes jurídics realitzats en dita llengua, encara que tinguen l’origen en un procediment administratiu instruït en una altra comunitat autònoma, han de produir plens efectes sense necessitat de ser traduïts.’
Sobre la unitat de la llengua, hi ha també sentència del Tribunal Suprem del 31 de març del 2010 i el 19 de desembre del 2011 i cinc sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, del 2004 i el 2005. El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, diu: ‘Una bona prova de la militància del jutge Magán contra el valencià és que no demana una versió del document de la Generalitat de Catalunya en la llengua oficial del País Valencià, que és la llengua catalana anomenada “valencià” a l’estatut d’autonomia, sinó que reclama una traducció directament al castellà.’
