Jordi Cuixart: ‘L’empresariat català, majoritàriament, veu en la independència una oportunitat’

L’empresari Jordi Cuixart és el vice-president d’Òmnium Cultural des del juny passat. Fins el 27-S s’implicarà en cos i ànima en la campanya d’Ara és l’hora per a intentar mobilitzar el màxim nombre de persones amb vista a les eleccions plebiscitàries. Avui, a la plaça de Sant Jaume, intervindrà en un acte per fer costat a la convocatòria d’eleccions que va signar el president Mas. Ens parla de la càrrega simbòlica que té, dels actes que organitzarà Ara és l’hora durant l’estiu i del sector empresarial. El coneix de primera mà i sap que molts empresaris catalans veuen en la independència una gran oportunitat.

—Ara és l’hora organitza aquesta tarda un acte de suport a la convocatòria d’eleccions que ahir va signar Artur Mas. Quin és el seu propòsit d’aquesta concentració?
—El d’avui és un acte de suport amb molta càrrega simbòlica que vol fer costat a una convocatòria de referèndum. Sabem que serà ordinària i convencional, però tindrà caràcter plebiscitari per al poble de Catalunya. Si fossin unes eleccions normals, les entitats sobiranistes no tindríem cap paper. Però com que és una convocatòria d’eleccions plebiscitàries, és molt important que entenguem que no es tracta de partits, sinó d’un procés d’emancipació nacional. El propòsit és que fem un referèndum que hem intentat per totes les vies, però que no ens havien deixat de fer-lo encara. No anem a una comicis convencionals.

—Com enfocareu els actes d’aquest estiu?
—Ara és l’hora intentarà de mobilitzar el vot exterior i, com sempre, farà moltes activitats i actuacions per a fer arribar el discurs independentista i democràtic als turistes. Però, sobretot, les actuacions més destacades se centren a esvair dubtes i intercanviar opinions amb els conciutadans. En concret, reforçarem molt les xerrades als casals d’avis i les actuacions a l’àmbit local, com ara a les festes majors. Però tenim tots els fronts de lluita oberts. Per exemple, a Òmnium hem organitzat el Catalan Weekend, en què convidem tota una sèrie de personalitats d’àmbit internacional perquè assisteixin als actes de la Diada i coneguin l’ambient de l’Onze de Setembre.

—Amb dues llistes de suport al sí –Junts pel Sí i Cup – Crida Constituent–, el caràcter plebiscitari de les eleccions és clar?
—Fins els partidaris del no són els primers que atorguen caràcter plebiscitari a la convocatòria. Ens diuen que no, però parlant-ne i negant-lo reforcen el plebiscit. Fins i tot parlen de quants diputats han d’aconseguir Junts pel Sí i la CUP perquè siguin o no siguin eleccions plebiscitàries. Són els partits i la societat qui atorguen un caràcter plebiscitari a unes eleccions, i ningú no el nega. És una situació excepcional: el partit majoritari de centredreta i el partit majoritari de centreesquerra de Catalunya es posen d’acord per fer una candidatura, i l’altre partit del sí també, per acceptar el plebiscit. Europa ho sabrà llegir.

—Ara és l’hora té en marxa la campanya telefònica ‘Una trucada, un vot’. Funciona?
—Funciona molt bé. Estem molt contents. Volem superar les 600.000 trucades i de moment ja n’hem fetes més de 150.000. Hi ha una massa important de voluntaris que fa una feinada. És interessant de tenir aquesta mena de converses amb la gent. Quan es donen arguments, les converses s’allarguen. No duren vint segons i prou. La gent pregunta, mira de resoldre dubtes. És una tasca molt important.

—Com va el ritme d’inscripcions de la Via Lliure?
—El ritme és bo, més que el de l’any passat. Ja hi ha més de 80.000 inscrits. Estem convençuts que l’acte de la Meridiana tindrà un succés absolut. És un acte que interpel·la no solament els independentistes, sinó els demòcrates.

—Els vostres companys del sector empresarial recelen de la independència?
—Rebo un munt de trucades d’empresaris, alguns amb molt de capital, que em diuen que és una vergonya això que passa perquè hi ha patronals que donen un discurs molt allunyat de la realitat. L’empresariat català, majoritàriament, veu en la independència una oportunitat. És que, per sobre de tot, l’empresariat és demòcrata i vol votar. Els empresaris sabem que la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya és total i absoluta. Al sector hi ha certa estupefacció sobre alguns líders de patronals que no sabem en nom de qui parlen. Fan prediccions que no s’adiuen amb la realitat. Les inversions estrangeres a Catalunya de l’any passat han batut rècords històrics, l’empresa catalana exporta més que mai, hem recuperat llocs de treball… N’hi ha que no fan honor a la veritat i diuen que el procés fa nosa. I això no és veritat.

—La Caixa demanava divendres un ‘gran acord’ per a evitar la independència. 
—La Caixa s’ajusta als seus clients. Dubto que cap entitat financera d’aquest país no vulgui els diners dels dipositaris catalans. I hi ha el clàssic que diu que els diners no tenen pàtria. Si algun gran empresari del sector català s’ha expressat, aquest és Grífols, i ho va fer amb una claredat meridiana. Ho va dir clar i català: ‘senyors, això no espanta’. Perquè els líders d’algunes elits facin unes declaracions, no ens hem d’espantar. Hem de tenir en compte que la indústria catalana i el seu gran capital no fa declaracions contra el procés. Si no ho veiessin clar, ja et dic jo que les farien.