04.05.2017 - 22:00
Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) va acceptar l’encàrrec d’encapçalar la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum poc abans de Nadal. Havia estat uns quants anys allunyat de la política activa i ara es manté en una posició de neutralitat imposada pels equilibris del Pacte. En aquesta entrevista explica el valor que té per ell el Pacte i la feina que s’ha fet durant aquests mesos de vida. A final de maig es tanca el període marcat per a cercar una via cap al referèndum pactat amb l’estat espanyol. Però l’estat espanyol –i encara menys el govern– no s’ha mogut ni un mil·límetre de la posició de negació absoluta de la reivindicació catalana. Amb tot, Elena no pot explicar quina serà la funció ni el futur del Pacte perquè no li pertoca de decidir-ho. Comencem parlant de les quatre-centes mil signatures recollides a favor del manifest impulsat pel Pacte Nacional pel Referèndum.
—N’esteu satisfet de les 400.000 signatures? Era la idea que teníeu?
—El fet cert és que no havíem fet cap previsió. Recollir quatre-centes mil signatures en tan sols dos mesos és brutal. Per fer una ILP a Espanya en calen cinc-centes mil i, normalment, qui la fa hi dedica mesos i mesos. Que en dos mesos n’hàgim recollides quatre-centes mil a Catalunya és molt important. Deixant de banda de la quantitat, volem posar molt l’accent en la transversalitat. Un exemple és l’acte que es va fer dimecres, amb sis-cents juristes que havien signat el manifest. Que el Primer de Maig les centrals sindicals expressessin la reivindicació del referèndum a banda de les del salari digne i les de caràcter laboral, és molt important. Que la festa de la Fira de la Terra, de les entitats ambientalistes, ecologistes i de salut alimentària, fos dedicada a la defensa del referèndum, també és revelador. Són expressions del suport global que té la reivindicació del referèndum.
—Les signatures han servit perquè es veiés el suport i la transversalitat. Però tenen cap funció concreta?
—Jo crec que en tenen des d’un vessant polític i des de la mirada del catalanisme. Tenen molta importància. Cal explicar a Espanya i al món que aquí hi ha un consens molt clar entorn del referèndum. I també ajuda a desmentir algunes falsedats que es diuen. La centralitat del catalanisme és l’eix ‘som nació – som sobirans – tenim dret de decidir amb un referèndum’. Aquesta és la centralitat del catalanisme polític. I és cert que ja hi ha gent que ho defensava fa trenta anys. Però aleshores no era un clam majoritari. Cal explicar que el referèndum i el dret de decidir són avui la centralitat política. En aquest sentit, la feina del Pacte ha servit.
—I dieu que cal explicar-ho a Espanya i al món?
—Sí. És important d’explicar que aquesta és la demanda majoritària del poble de Catalunya. Perquè és una demanda molt persistent. Aquest suport rebut serveix també per a desmentir falsedats. Per exemple, aquells que diuen que el referèndum és il·legal. Això ja ha estat desmentit. Els juristes ho van explicar clarament dimecres.
—N’hi ha més, de falsedats, que s’hagin desmentit?
—Que el referèndum sigui una demanda tan sols dels independentistes. A la taula d’entitats del Pacte hi ha la federació d’ONG, la confederació de cambres de comerç, la PIMEC, UGT, CCOO, USTEC, Intersindical, USOC… I és evident que no és cosa només d’independentistes. Això és cosa de la gent que creu que els conflictes es resolen votant i donant la paraula a la gent. També es diu molt que els referèndums els carrega el diable. Presentant-los com una cosa perillosa i tractant els ciutadans com si fossin menors d’edat que no poden decidir què és millor. Hem mirat també de desmentir aquesta idea. I, de fet, són els mateixos ciutadans que desdramatitzen la situació.
—Què voleu dir?
—Veuen que es vota la independència a Escòcia. I es pregunten quin problema hi ha.
—A banda de demostrar la transversalitat de la reivindicació, el Pacte tenia l’objectiu d’obrir vies de negociació per un referèndum pactat. Això ha estat un fracàs, oi?
—Crec que és bo de destacar que els partits que són partidaris del referèndum al congrés espanyol tenen tants vots com el Partit Popular. Els qui són partidaris del referèndum el defensen cada vegada amb més nitidesa. També ha estat una sorpresa per a l’opinió pública quan hem explicat qui hi havia darrere el Pacte. A Espanya s’intenta vendre que el clam pel referèndum és cosa de quatre polítics independentistes. I hem de fer l’esforç de fer entendre que un 80% de la ciutadania vol que es faci el referèndum.
—Però no s’ha obert cap escletxa per a un referèndum pactat.
—Hi ha una bena als ulls d’alguns representants polítics. És aquesta voluntat d’amagar la realitat i ni tan sols voler veure-la. Especialment de part del PP, Ciutadans i el socialisme espanyol. Tenen la posició del nen petit que acluca els ulls pensant que no el veurà ningú. I pensant que quan els obri el problema s’haurà resolt. Negar-se a veure la realitat catalana no treu cap a res. Fins i tot, el president del Tribunal Constitucional sortint els diu que la justícia no és el lloc per a resoldre aquesta mena de conflictes. La judicialització no és la manera de resoldre un conflicte polític. Per tant, hem trobat sorpresa, adhesions i tancament, segons cada cas.
—Ara ja s’acaba el temps per a cercar aquesta via pactada…
—A final de maig farem balanç de la feina feta i el Pacte decidirà el seu futur.
—Una vegada demostrat que no hi ha voluntat de pacte a Espanya, cal avançar per la via pròpia sense esperar més?
—Sóc molt curós a no prendre posició sobre allò que no em correspon. Per tant, les conclusions del treball que hem fet no les ha de prendre la comissió executiva del Pacte. No vull valorar si hi ha les condicions per a fer una cosa o una altra. No em correspon. Al Pacte hi ha molta pluralitat i diversitat i aquesta és la seva força.
—La pluralitat no pot frenar que es prenguin decisions…
—Només dic que no ens correspon de prendre cap decisió ni de fer valoracions públiques.
—Tampoc no podeu concloure que no s’ha pogut obrir cap via negociada amb el govern espanyol? Això deu formar part de la vostra feina.
—Nosaltres explicarem què ens hem trobat. Encara som en el temps de treballar. El moment de les conclusions serà d’aquí a unes quantes setmanes. I les decisions no ens pertoquen a nosaltres.
—I quina és aquesta feina que encara heu de fer?
—Farem un acte de presentació del balanç amb els membres del Pacte. Explicarem la feina feta.
—Es fa difícil de preguntar si no podeu valorar la vostra feina…
—He de ser hermètic. Jo estic convençut que el Pacte té molta força. Allò que uneix tots els agents que són al Pacte val molt la pena. Cal fer un esforç per a preservar aquesta unitat.
—Encara que la defensa del referèndum sigui molt majoritària, no ens podem instal·lar en això. Algun dia cal concretar i decidir.
—Sí, però això no correspon al Pacte. Nosaltres no podem anar més enllà d’allò que diu el manifest.
—Una vegada demostrat que és impossible de pactar el referèndum, no ha arribat l’hora de comprometre’s?
—Reconec que sóc molt hermètic. I no deixo de ser-ho. Un cop feta la feina que ens havíem proposat, el Pacte haurà de decidir la seva continuïtat.
—Es pot actualitzar el compromís del Pacte una vegada s’ha demostrat que no hi ha interlocutor?
—No hi entro, perquè no em correspon.
—Heu estudiat aquesta petició de Catalunya Sí que es Pot de demanar l’aval de la Comissió de Venècia al referèndum?
—No n’hem parlat, no. Això són afers de la política de partits i institucional. La concreció de l’anhel col·lectiu correspon a la política. Nosaltres tan sols emplacem els partits, el parlament i les institucions a arribar acords per a poder fer el referèndum. No ens correspon de decidir els detalls del referèndum. Ni la data, ni la pregunta ni com s’ha de fer.
—Joan Ignasi Elena creu que es podrà fer el referèndum? En teniu una opinió personal?
—En tinc la meva opinió, però no és prudent que m’hi pronunciï. Represento una pluralitat i he de respectar aquesta representativitat. Tinc opinió, però em van demanar de fer aquest paper perquè devien pensar que els membres de la comissió executiva podíem actuar amb prudència i respecte a la pluralitat.
