Joan Fuster, portàtil i esferificat

L’esferificació és una preparació alimentària líquida, com ara un suc, un vi, un licor o una barreja liquada, en forma de petites boletes, que es trenquen quan les mastegues i deixen sortir tot el líquid. Aquesta és la proposta de Xavier Aliaga i Sembra Llibres amb Fuster per a ociosos, que arriba avui a les llibreries amb una portada ben vermella i il·lustracions d’Aitana Carrasco. Un Fuster esferificat –que vol dir també rodó– amb petites dosis de gusts diferents i presentats de manera elegant, seductora. Qui no conegui Joan Fuster –’la xamba genètica’ de Sueca– podrà tastar-ne unes quantes cares en les cent pàgines d’aquesta antologia. Els qui ja el coneixien potser en descobriran algun nou racó o bé passaran el gust que ja han passat anteriorment. Què fem, sinó repetir, quan ens agrada molt allò que hem tastat?

L’esferificació fusteriana se’ns ofereix quan falten dos mesos per als vint-i-cinc anys de la seva mort, esdevinguda abans de complir-ne setanta. Fa quatre dies s’inaugurava finalment l’Espai Fuster al carrer de Sant Josep de Sueca, després de tants entrebancs i trifulgues. Fuster sobreviu als seus il·lusos enterradors (per dir-ho com Francesc Pujols) sense haver caigut pas en l’oblit en cap moment. Que no hagi estat mai prou reconegut per l’oficialitat no vol dir que no hagi estat ben viu en el pensament cívic i popular a tota la nació. Que ha incomodat? És clar. D’això es tractava. I encara és bo que ho continuï fent.

En aquest volum (que hom sabrà valorar sense haver de ser gaire ociós), Aliaga ens proposa unes flamarades fusterianes sobre literatura, filosofia, llengua, cultura popular, creativitat, música, poesia, política, pensament i més. Hi ha fragments extrets de llibres, d’articles, d’entrevistes, de pròlegs, de revistes… Al pròleg, Aliaga diu del Fuster escriptor: «… algú que a través de l’aforisme i l’assaig, en diferents variants i variables, construí una obra exuberant i enlluernadora, catedralícia, repartida entre desenes de llibres i publicacions. Una producció ingent, fruit d’una tasca sobrehumana de lectura, assimilació i reelaboració de conceptes. Un meteorit procedent d’un indret ignot aterrat al bell mig de la història del pensament.»

Com reconeixen l’autor de l’antologia i l’editorial, aquest llibre és concebut amb el propòsit de mostrar uns quants dels molts Fusters possibles per a despertar la curiositat dels no iniciats i mostrar nous perfils als qui ja ho són. Els no iniciats hi trobaran cinquanta fils diferents per a estirar i continuar una aventura que potser ja no voldran abandonar mai més. Els qui ja ho són hi trobaran pessics –o petites esferes, per a seguir la metàfora del principi– que potser no havien tastat encara. Cadascú té el seu Fuster a la butxaca. Amb la vasta producció de l’afinat intel·lectual assagista es podrien fer centenars d’antologies diferents. Tot és començar i fer-se cadascú el Fuster particular. O portàtil, com recorda Aliaga. Que la cosa millor que pot passar amb un savi és que a banda de ser enlluernador sigui útil.

Fuster va ser un despertador no programat de la societat valenciana i, per extensió, de la nació sencera. Alguns posen en dubte la seva recepta. Però es fa difícil de dubtar de la selecció d’ingredients i, encara menys, d’una fam compartida de desvetllament que ell va capitanejar modestament. Llegir Fuster vint-i-cinc anys després de la seva mort serveix per a recordar d’on venim (hi ha dies que sembla que tot acaba de néixer), per a refrescar eines i criteris d’orientació política i cívica (com una mena de brúixola intel·lectual) i per a sacsejar una vegada més les neurones més despertes que tinguem (les altres no aguanten el ritme). I Fuster per a ociosos és una bona manera de fer-ho.

Podeu comprar el llibre a la botiga de VilaWeb